Phyllanthus acidus

De Wikipedia
Phyllanthus acidus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Eudicots
Superorde: Rosids
Orde: Malpighiales
Familia: Phyllanthaceae
Tribu: Phyllantheae
Subtribu: Flueggeinae
Xéneru: Phyllanthus
Especie: Phyllanthus acidus
(Linnaeus, 1753) Skeels, 1909[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La brusel estrelláu, averrhoa trébole (pola so apariencia al reparar la so corte transversalmente), acerolo o brusel de Taití (Phyllanthus acidus) ye un arbustu de la familia de les filantacees, orixinaria del sur d'Asia[2] o de Madagascar[3] y anguaño cultivada en distintes rexones tropicales d'Asia, Polinesia y les Amériques.

Descripción[editar | editar la fonte]

Fueyes

Algama unos 6 m altor. La copa ye trupa y trupa. Les fueyes son alternes y ovaes o llanceolaes y miden 8 por 4 cm. Presenta inflorescencia en recímanos, con panícules de 5 a 12,5 cm de llargor. Les flores son de verdes, blancucies, rosaes o acolorataes.

Produz numberosos frutos, que son drupes d'hasta 1 cm de diámetru caúna, de color mariellu maciu, verdosu o blancuciu, con magaya cerosa, crujiente, xugosa y bien aceda. Cada frutu tien una sola grana.[2]

Ilustración
Frutos
Detalle

Usos[editar | editar la fonte]

El frutu ye comestible. Puede consumise frescu, pero más frecuentemente úsase pa ellaborar dulces, mermelaes, conserves o bébores, ye costume n'Ecuador y El Salvador consumila con sal cuando entá esta verde. Tamién s'aprovecha como alimentu pa les aves. La planta ye apreciada como ornamental.

Nutrición[editar | editar la fonte]

La magaya del frutu ta compuesta en 91,7% d'agua; 6,4% de carbohidratos, 0,7% de proteínes; 0,6% de fibres y 0,5% de cenices. Cada 100 g contienen 23 mg de fósforu; 5 mg de calciu; 0,4 mg de fierro, 0,01 mg de tiamina , 0,05 mg de riboflavina y 8 mg de vitamina C.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Phyllanthus acidus describióse por (Linnaeus) Skeels y espublizóse en U.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 148: 17. 1909.[4]

Sinonimia
  • Averrhoa acida L. basónimu
  • Cicca acida (L.) Merr.
  • Cicca acidissima Blanco *

Cicca disticha L.

  • Cicca nodiflora Lam.
  • Cicca racemosa Lour.
  • Diasperus acidissimus (Blanco) Kuntze
  • Phyllanthus acidissimus (Blanco) Müll.Arg.
  • Phyllanthus cicca Müll.Arg.
  • Phyllanthus cicca var. bracteosa Müll.Arg.
  • Phyllanthus cochinchinensis (Lour.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus distichus (L.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus distichus f. nodiflorus (Lam.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus longifolius Jacq.
  • Tricarium cochinchinense Lour.[5][6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Skeels, Homer Collar (1909) Bulletin, Bureau of Plant Industry: 148: 17, United States Department of Agriculture. Washington, D.C.
  2. 2,0 2,1 González, Favio; John Nelson Díaz y Petter Lowy (1995) Flora Ilustrada de San Andres y Providencia. Bogotá: SENA - Universidá Nacional de Colombia.
  3. 3,0 3,1 Janick,Jules and Robert E. Paull (2008) The encyclopedia of fruit & nuts: 373. Oxfordshire, UK: CABI.
  4. «Phyllanthus acidus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.
  5. Phyllanthus acidus en PlantList
  6. «Phyllanthus acidus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. FPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Balick, M. J., M. Nee & D. Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  3. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  4. Burger, W. & M. Huft. 1995. Family 113 Euphorbiaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 36: 1–169.
  5. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  6. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  7. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Río Palenque Science Center: Los Ríos Province, Ecuador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  8. Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Bancu Central del Ecuador, Quito.
  9. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  10. Lawesson, J. Y., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
  11. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Articulos

Recetes