Philips

De Wikipedia
Philips
Koninklijke Philips NV (nl)
Koninklijke Philips N.V. (nl)
empresa, negociu y empresa de capital abiertu
Llocalización
Sede Ámsterdam
Direición Países Baxos
Forma xurídica naamloze vennootschap (es) Traducir y empresa de capital abiertu
Historia
Fundación15 mayu 1891
Disolución 1891
Fundador Frederik Philips
Gerard Philips
Organigrama
Direutor executivu Frans van Houten (1r abril 2011)
Roy Jakobs (15 ochobre 2022)
Sector
Industria Industria electrónica (es) Traducir
industria eléctrica (es) Traducir
electrónica de consumo (es) Traducir
Productos destacaos software
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Forma parte de
Formáu por Q2260933 Traducir
Datos económicos
Parte de Euronext PHIA
Bolsa de Nueva York PHG (dende 2 xineru 1990)
Emplegaos 77 400 (2018)
81 592 (31 avientu 2020)
Activos totales 26 019 000 000 € (2018)
Ingresos totales 18 121 000 000 € (2018)
Beneficiu netu 1 097 000 000 (2018)
Beneficiu enantes d'impuestos 1 719 000 000 € (2018)
Varios
Premios
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Koninklijke Philips N.V., conocida comúnmente como Philips, ye una de les empreses de teunoloxía más importantes del mundu. Tán enfocaos principalmente nos sectores de la electrónica, l'asistencia sanitaria y el llume.

Les sos oficines principales atópase n'Ámsterdam, Países Baxos. Al rematar 2016, les sos ventes totales xubíen a 24 516 millones d'euros y tenía una plantía de 114 731 trabayadores.[1]

Philips ta enlistado na Bolsa de Valores Euronext N V y forma parte del índiz bursátil STOXX Europe 50,[2] compartiendo esti índiz coles meyores empreses d'Europa. Tamién cotiza na Bolsa de Nueva York.

A partir del 2016, Philips ta entamada en dos subdivisiones:

  • Philips Personal Health, arrexunta los productos de Cuidu Personal y pal Llar, Curiáu del Ñácaru, Salú Bucal, ente otros.
  • Philips Health Systems, onde converxen les llinies de negociu de Imageneología (rayos X, resonancies y ultrasoníos), Curiáu al Paciente y otres soluciones teunolóxiques pa Hospitales, como HealthSuite.

La so tercer subdivisión yera Philips Lighting, pero foi enlistada na Bolsa de Valores Euronext N V y empecipió operaciones satisfactoriamente como empresa independiente a partir de mayu 2016.[3] Esta división crea llámpares energéticamente eficientes y nueves soluciones pa llume.

Historia[editar | editar la fonte]

Radio Philips modelu 930A, de 1931.
Ordenador Videopac G7000 de Philips.

Cronoloxía

  • En 1891, l'inxenieru físicu Gerard Philips xunto col so hermanu Anton y el so padre Benjamin Frederik David (primu hermanu de Karl Marx), con formación comercial, fundan Philips y dispónense a producir llámpares incandescentes na zona d'Eindhoven, provincia de Brabante (Países Baxos).
  • Como'l negociu funcionó gracies a la calidá de les sos llámpares y l'habilidá comercial de Anton, en 1918 introducieron un tubu de rayos X médicu y un serviciu d'arreglu de máquines pa radiografíes: surdiera la división de sistemes médicos.
  • En 1925 realizaron los primeros esperimentos de la compañía en materia de televisión.
  • En 1927 empecípiase la producción de radios, focos, combinaos y otros pequeños electrodomésticos.
  • En 1940, cuando llega la Segunda Guerra Mundial, les fábriques del país son destruyíes polos bombardeos de la Luftwaffe. Entrín y non, la empresa instalar en Bélxica, Estaos Xuníos (EE. UU.) y Londres.
  • En 1957 introduciéronse los focos pequeños pa facilitar l'aforru d'enerxía.
  • En 1965 produz el so primer circuitu integráu esperimental y empieza a llanzar equipos electrónicos transistorizados.
  • En 1972 Philips fundó la discográfica PolyGram.
  • En 1978 introduz el so primer equipu VCR cola so grabadora modelu N1500, fabricáu nel Reinu Xuníu y empieza a masificar los sos radiograbadores transistorizados.
  • En 1982, frutu del trabayu conxuntu con Sony, llánzase'l discu compactu. Philips apurrió'l so discu ópticu deriváu del reproductor de videu Laser Vision y Sony añedió'l sistema de digitalización d'audiu, lo qu'a la fin sirvió non solo p'audiu, sinón tamién p'almacenar cualquier datu nun discu del tamañu d'una servilleta.
  • En 1990 Philips Royal Electronics viende la primer Televisión fornida col sistema de CC "close captions" y Teletexto.
  • En 1991 Philips Royal Electronics viende Philips Data Systems a Digital Equipment Corporation. N'España la subsidiaria Philips Informática y Comunicaciones pasa a llamase Dixital Enterprise España en febreru de 1992.
  • En 2006 Philips Royal Electronics viende'l 80 % de Philips Semiconductors, que pasa a llamase NXP.
  • En 2014 llanzóse'l primera Smart TV con sistema Android, nunca vistu nel mercáu de televisión. De magar, fixo grandes desarrollos pa Internet, desenvuelve teunoloxía d'ordenadores y la división de sistemes médicos sigui trabayando n'equipos de diagnósticu y tratamientu acaldía más avanzaos.
  • Nel 2015 la empresa d'electrónica Philips presentó un proyeutu al Club Sport Emelec un club de fútbol Ecuatorianu p'allumar el so nuevu Estadiu Arena Bancu Del Pacíficu que si'l club acepta, el proyeutu roxura lo siguiente.

-Conectividad col tableru del marcador de xuegu apurriendo información de l'anotación na fachada.

-Controlable dende smartphones.

Asuntos empresariales[editar | editar la fonte]

Sede de Philips España en Madrid.
Afaitadora Philips.

El so actual direutor executivu ye Frans Van Houten, quien ocupa'l cargu dende abril de 2011, asocediendo al inxenieru alemán Gerard Kleisterlee quien gobernó la empresa dende 2001. En 2004, Philips dexó d'usar l'eslogan Let's make things better pa reemplazalo pol de Sense and Simplicity.

Ente les compañíes que Philips adquirió a lo llargo de los años cabo destacar a Magnavox, Amperex Electronic, Signetics, Mullard, VLSI Technology, Marconi Medical Systems, ADAC Labs, ATL Ultrasound, partes de Westinghouse Electric y Agilent Technologies, según tamién aiciones en electrónica de consumu de parte de Philco y Sylvania. Philips dexó d'usar la marca rexistrada de Sylvania qu'agora ye remanada por SLI, sacante n'Australia, Canadá, Méxicu, Nueva Zelanda, Puertu Ricu y los Estaos Xuníos, onde'l so propietariu ye Osram, parte de Siemens.

Philips tamién tien el ramu manufacturero de LEDs denomináu Lumileds. En 2006 adquirió la compañía Lifeline Systems, que la so sede empresarial ta en Framingham, Massachusetts y en 2007 mercó a la empresa Ximis, Inc. d'El Paso, Texas.

El 21 d'avientu de 2007, Philips y Respironics anunciaron un alcuerdu de fusión definitiva, conforme al cual Philips empecipió una presentación d'ufierta p'adquirir toles aiciones en circulación de Respironics por 66 dólares cada títulu o un preciu de compra total d'aproximao 3.600 millones d'euros.[4]

Investigación[editar | editar la fonte]

Philips tien en Eindhoven unu de los llaboratorios d'investigación más importantes del mundu, onde creó enclinos mundiales con productos innovadores como'l Cassette, el CD, el DCC, el CD-ROM, el videu, el DVD y blu-ray .

Tamién cunta con llaboratorios n'Alemaña, Bélxica, China ya India, con más de 2000 persones trabayando nestos centros.

Productos destacaos[editar | editar la fonte]

  • Chips Nexperia
  • Discu compactu con una calidá impensable nun mediu analóxicu *

Casete, Philips introdució l'estándar d'esti dispositivu de grabación Centrales coronaries que caben nuna mano * Ambilight, sistema de retroiluminación

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (n'inglés) Philips' Fourth Quarter and Annual Results 2016. http://www.philips.com/a-w/about/news/archive/corpcomms/news/press/2017/philips-fourth-quarter-results-2016.html. Consultáu'l 7 de xunetu de 2017. 
  2. STOXX. «STOXX Dixital | EURU STOXX 50®» (inglés). Consultáu'l 7 de xunetu de 2017.
  3. Reuters. «Philips Lighting Shares Pop on IPO Debú». Consultáu'l 7 de xunetu de 2017.
  4. «20071221_pressrelease_respironics». Archiváu dende l'orixinal, el 5 de marzu de 2009. Consultáu'l 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]