Phaethornis guy

De Wikipedia
Phaethornis guy
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Subclas: Neornithes
Infraclas: Neognathae
Orde: Apodiformes
Familia: Trochilidae
Subfamilia: Phaethornithinae
Xéneru: Phaethornis
Especie: P. guy
(Lesson, 1833)
Distribución
Sinonimia
Trochilus guy
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El ermitañu verde[2][3] (Phaethornis guy) ye una especie d'ave de la familia Trochilidae, que s'atopa en Colombia, Costa Rica, Ecuador, Panamá, Perú, Trinidá y Tobagu y Venezuela.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Vive nel monte húmedu de monte y los plantíos de cacáu, ente los 900 y 2.000 m d'altitú,[4] anque darréu dempués de la dómina reproductiva individuos nuevos baxen hasta 500 msnm.[5] Suel permanecer nel dosel del monte d'aproximao a 25 m del suelu ente árboles como Elaeagia (Rubiaceae) o palmes con abondosa maleza y epífitas y hemiepífitas (por casu, Clusiaceae).[6]

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide 13[4] a 15 cm de llargor y pesa 6 g.[5] El picu mide 43 mm de llargu;[4] la mexella ye negra, el quexal ye colorada cola punta fusca, el forru de la boca ye coloráu. Les pates son de color carne fusco. El plumaxe del machu ye de color verde escuru iridiscente en casi tol cuerpu; nes coberteras caudales tórnase azul fondu con borde color ante. Les timoneres llaterales son corites con punta blancucia; les llistes faciales ocracees, curties y delgaes; la parte baxa del banduyu ye gris escuru o verde abuxada; la cola negra con puntes blanques nes plumes centrales. La fema presenta cabeza color verde fusco con llistes faciales anches y de color ocráceo, la rexón inferior gris y les plumes centrales de la cola más llargues.[4][5]

Alimentación[editar | editar la fonte]

Aliméntase principalmente de néctar, tomáu d'una gran variedá de flores, por casu de Xusticia avesiga, Razisea (Acanthaceae), Pitcairnia (Bromeliaceae), Costus (caña agria), Costaceae), Drymonia (Gesneriaceae), Heliconia (platanillos) y Malvaviscus palmanus (Malvaceae) o gesneriacees[7]

Reproducción[editar | editar la fonte]

De 4 a 20 machos conformen un lek territorial, y canten persistentemente, un repetitivu swark, díes tres día; a un altor del suelo ente a 0,6 y 3 m. Cada machu tien dos o trés perchas de cantar nel so territoriu, nenguna de les cualos alcuéntrase a menos de 17 m de distancia de la del so vecín, de manera que los machos nun se reparen ente sigo. Les perchas allugar ente 0,6 y 3 m d'altor. Constrúi un nial con forma de taza compacta, con pelusa vexetal, escames de felechu arbóreo, telarañes y bagazos. Xuntar a la parte inferior de la punta d'una fueya de palma del sotobosque o d'una tira del llau inferior d'una fueya de Heliconia. La fema pon un güevu; la incubación dura 17 a 18 díes y los pichones abandonen el nial 21 a 23 díes dempués.[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 BirdLife International (2009) Phaethornis guy; IUCN (2011) IUCN Red List of Threatened Species, Version 2011.1. Consultáu'l 4 de payares de 2011
  2. Ermitañu Verde (Phaethornis guy) (Lesson, 1833); Avibase.
  3. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Quinta parte: Strigiformes, Caprimulgiformes y Apodiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 47 (1):  páxs. 123-130. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_47_1_quinto.pdf.  Consultáu'l .
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Hilty, Stevan L. & William L. Brown (1986) A guide to the birds of Colombia: 252, Pl.13,16. Princeton University Press.
  5. 5,0 5,1 5,2 Elizondo, Luis Humberto (2000) Phaethornis guy (Lesson, 1833) (Colibrí, gorrión, ermitañu verde); Especies de Costa Rica. INBi.
  6. 6,0 6,1 Salaman, Paul G.W.; Stiles, F. Gary; Bohórquez, Clara Isabel; Álvarez-R., Mauricio; Umaña, Ana María; Donegan, Thomas M. & Cuervo, Andrés M. (2002) "New and noteworthy bird records from the east slope of the Andes of Colombia"; Caldasia 24(1): 157-189.
  7. Temeles, Y.J.; Linhart, Y.B.; Masonjones, M. & Masonjones, H.D. (2002) "el%202002%20biotropica.pdf The role of flower width in hummingbird bill length-flower length relationships"; Biotropica 34(1): 68-80.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]