Petiveria alliacea

De Wikipedia
Petiveria alliacea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Phytolaccaceae
Xéneru: Petiveria
L.
Especie: Petiveria alliacea
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Petiveria ye un xéneru monotípicu[1] de plantes fanerógames perteneciente a la familia de les fitolacacees. La so única especie: Petiveria alliacea, ye orixinaria d'América del Norte, Centroamérica, les Antilles y Suramérica tropical.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Tien los tarmos erectos, algamando un tamañu de 3-20 dm, pubescentes a glabros. Les fueyes: con estípules de 2 mm; peciolu 0.4-2 cm, les fueyes elíptiques a oblongues o obovaes, de 20 × 7 cm, base aguda a cuneada, ápiz acumináu o agudu a obtusu o arrondáu . Les inflorescencies de cutiu cayíes, de 0.8-4 dm; pedúnculu 1-4 cm,. pedicelo 0.5-2 mm. Flores de color blancu o verde a rosáu, linear-llanceolaes a linear-oblongues, de 3.5-6 mm; tomentoso ovariu. Los frutos son aquenios estriaos.[3]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

El floriamientu producir mientres tol añu escontra'l sur, escontra'l norte esta asocede en primavera-seronda. Alcuéntrase en güertas, montes, bancales, carbaes, basurales, escamplaes, a una altitú de 0-40 metros, en Florida, Texas, Méxicu y nes rexones templaes del Nuevu Mundu. Arxentina

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Les fueyes de Petiveria alliacea tienen un golor aliáceo cuando s'entartallen. La planta contamina la lleche y la carne d'animales que pastien nella y tamién puede inducir l'albuertu.

Melecinales[editar | editar la fonte]

Fueya de Petiveria alliacea

Del apacin utilízase tola planta.[4]

El cocimientu de fueyes usar pa tratar afecciones gastrointestinales (foria, disentería, flatulencies), respiratories (amigdalitis, asma, bronquitis, catarru, tos ferina), nervioses (calambres, epilepsia, histeria, rabia), dolor de cabeza y de mueles, caries, reumatismu y diabetes.
Topicamente les compreses y cataplasmes usar pa tratar úlceres, tumores, ya infeiciones dérmiques (absesos, forúnculos, tiña).
La fueya fresca estrumida esneldar pa tratar cefalea y sinusitis. La tintura usar en resfregones como linimento pa dolores reumáticos.
En maceración con alcohol y llograda la tintura madre col 50% d'agua bi destilada usar como antibióticu natural, sobremanera na sinusitis crónica.
El cocimientu del raigañu, suministráu por via oral usar pa tratar asma, catarru, cistitis, dismenorrea, enfermedaes venérees, fiebre, inflamación, neumopatía. Per vía tópica aplicar en compreses y cataplasmes pa tratar diverses afecciones de la piel (granos, erupciones, psoriasis). Mazcada, la fueya usar pa dolor de mueles. Esneldada, pal dolor de cabeza y la sinusitis. En linimento, a partir d'una tintura pa solliviar el reumatismu y machucada pa repeler inseutos y pioyos de los neños y animales domésticos.
Tán sometíes a estudios científicos les propiedaes antitumorales d'estractos d'esta planta.[5]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Petiveria alliacea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 342, nel añu 1753.[6]

Citoloxía

El númberu cromosomáticu ye de: 2 n = 36, 72.

Nome común;

Conozse como: Anamú, yerba de gallinitas, ipacina, payche, zorrillo, apacin. Calauchin, guiné o tipí.

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Petiveria alliacea var. grandifolia Moq.
  • Petiveria alliacea var. octandra (L.) Moq.
  • Petiveria corrientina Rojas
  • Petiveria foetida Salisb.
  • Petiveria hexandria Sessé & Moc.
  • Petiveria ochroleuca Moq.
  • Petiveria octandra L.
  • Petiveria paraguayensis D.Parodi[7]
  • Petiveria tetrandra Gomes[8]

Vease[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Petiveria en PlantList
  2. Taxon: Petiveria alliacea L.; Germplasm Resources Information Network (GRIN). Consultada'l 28 d'avientu de 2014.
  3. Petiveria alliacea en Flora de Norteamérica
  4. CÁCERES, 1996. Páx. 83 y 85
  5. Cifuentes, Maria Claudia; Diana Mercedes Castañeda; Claudia Patricia Urueña y Susana Fiorentino (2009) [http://www.scielo.org.co/pdf/unsc/v14n2/v14n2a01 A fraction from Petiveria alliacea induces apoptosis via a mitochondria-dependent pathway and regulates HSP70 expression]; Universitas Scientiarum 14 (2-3): 125-134. Bogotá: Universidá Javeriana.
  6. Petiveria alliacea en Trópicos
  7. Petiveria alliacea en PlantList
  8. Phytolaccaceae Petiveria tetrandra Gomes; International Plant Names Index. Consultada'l 28 d'avientu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  4. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas, Venezuela.
  6. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  8. Macbride, J. F. 1937. Phytolaccaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 546–558.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]