Periodu parllamentariu 1990-1992 del Congresu de la República del Perú

De Wikipedia
             Bandera de ?             
Periodu parllamentariu 1990-1992 del Congresu de la República del Perú

El Periodu parllamentariu 1990-1992 del Congresu de la República de Perú correspuende a les sesiones llexislatives del congresu de tipu bicameral escoyíu nes eleiciones xenerales de Perú de 1990 en que s'anovó totalmente la Cámara d'Apostaos y la Cámara de Senadores pa un términu de cinco años. Instalóse'l 27 de xunetu de 1990 y concluyó el 5 d'abril de 1992.

Orixinalmente esti periodu parllamentariu tenía de rematar el 28 de xunetu de 1995, pero'l 5 d'abril de 1992 producióse'l llamáu Autogolpe d'Estáu por aciu el cual l'entós presidente Alberto Fujimori dispunxo ente otres midíes la disolución del Congresu de la República.

Conformanza[editar | editar la fonte]

En 1990, el Primer Gobiernu de Alan García Pérez convocó a eleiciones xenerales p'abril de dichu añu. Resultó victoriosu Alberto Fujimori en segunda vuelta, pero nun llogró la mayoría parllamentaria, sinón el so partíu Cambéu 90 yera minoría. Los opositores Frente Democráticu y el Partíu Aprista Peruanu por pocu destitúin a Fujimori del so cargu de Presidente por vetar les lleis que se promulgaben. Esti Congresu foi eslleíu'l 5 d'abril de 1992 pol autogolpe d'estáu de Fujimori. El Congresu Bicameral siguió sesionando de callao nel Colexu d'Abogaos de Lima, onde-y emprestaron xuramentu a Máximo San Román como Presidente Constitucional. Lo que siguió foi una eleición pal Congresu Constituyente Democráticu.

Senáu[editar | editar la fonte]

Agrupación política Nᵘ
Frente Democráticu 20
Partíu Aprista Peruanu 16
Cambéu 90 14
Izquierda Xunida 6
Izquierda Socialista 3
Frente Nacional de Trabayadores y Llabradores 1
Total 60 Curules

Cámara de Diputaos[editar | editar la fonte]

Agrupación política Nᵘ
Frente Democráticu 62
Partíu Aprista Peruanu 53
Cambéu 90 32
Izquierda Xunida 16
Frente Independiente Moralizador 7
Izquierda Socialista 4
Frente Nacional de Trabayadores y Llabradores 3
Movimientu Rexonalista Loretano 1
Frente Tacneñista 1
Alcuerdu Popular 1
Total 180 Curules

Sesiones del Congresu dempués del 5 d'abril[editar | editar la fonte]

El depuestu Congresu de Perú siguió axuntándose primeramente de callao y depués sesionando nel Colexu d'Abogaos de Lima. La primer norma del Congresu foi declarar la vacancia d'Alberto Fujimori y nomar al vice-presidente Máximo San Román como Presidente constitucional de Perú.

Máximo San Román asumió'l cargu de presidente el martes 21 d'abril de 1992, nel auditoriu del Colexu d'Abogaos de Lima, recibiendo la banda presidencial de manes del ex-presidente Fernando Belaunde Terry. San Roman foi presidente na solombra hasta que'l sábadu 9 de xineru de 1993 el Congresu Constituyente Democráticu dictó una llei que declaraba a Alberto Fujimori presidente constitucional.[1]

San Román realizó un llamáu a les Fuercies Armaes pa deponer a Fujimori ensin llograr sofitu, a lo cual sumáronse'l respaldu de la OEA a Alberto Fujimori y les midíes pa convocar al Congresu Constituyente Democráticu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]