Península Trinidá

Coordenaes: 63°37′00″S 58°20′00″W / 63.6167°S 58.3333°O / -63.6167; -58.3333
De Wikipedia
Península Trinidá
Situación
Condominio (es) Traducir Rexón del Tratáu Antárticu
Tipu península
Parte de Tierra de Graham (es) Traducir
Asitiáu en Mar de Weddell
Coordenaes 63°37′00″S 58°20′00″W / 63.6167°S 58.3333°O / -63.6167; -58.3333
Península Trinidá alcuéntrase n'Antártida
Península Trinidá
Península Trinidá
Península Trinidá (Antártida)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

Península Trinidá o península Luis Felipe (según Chile)[1] ye'l nome dau al estremu norte o punta de la península Antártica. Estiéndese escontra'l nordés per cerca de 130 km dende la llinia que coneuta'l cabu Longing (o cabu Deseyo, 64°34′S 58°48′W / 64.567°S 58.800°O / -64.567; -58.800) na península Longing nel mar de Weddell, y el cabu Kater (63°46′S 59°54′W / 63.767°S 59.900°O / -63.767; -59.900) na península Whittle nel estrechu de Bransfield (o mar de la Flota). Esti postreru llende ye lleváu poles fontes que siguen la toponimia del Reinu Xuníu hasta'l cabu Kjellman (63°43′S 59°24′W / 63.717°S 59.400°O / -63.717; -59.400), polo qu'esclúin a la badea Charcot.[2]

La península Trinidá nun ye incluyida na socesión de nominaciones de mariñes de L'Antártida, anque l'empiezu de la mariña Nordenskjöld nel mar de Weddell coincide col final de la península Trinidá. L'empiezu de la mariña Palmer (o mariña Davis) nel estrechu de Bransfield allugase nel cabu Kjellman, polo qu'en delles toponimies la badea Charcot forma parte de la península Trinidá y de la mariña Palmer.

Toponimia[editar | editar la fonte]

El nome Trinity Land foi dau por Edward Bransfield, quien la afayó'l 30 de xineru de 1820, n'homenaxe al Trinity Board de Londres, o por ver nella tres montes.[3] N'Arxentina esiste tamién una versión qu'afirma que'l nome Tierra de la Trinidá deriva na cartografía del so país del barcu Trinidá, unu de los dos de la espedición corsaria de Guillermo Brown que foi lleváu polos vientos hasta los 65° Sur en 1815. En febreru de 1838 Dumont D'Urville renomóla Terre Louis Philippe, creyendo que taba dixebrada de la península Antártica por una canal inesistente que nomó Orleans. D'ellí deriva'l topónimu usáu por Chile: península Luis Felipe.

Otto Nordenskjöld confirmó en 1902 que nun se trataba d'una isla, y afayó tamién que les islles Vega, Cuetu Neváu y James Ross nun yeren parte de la península Trinidá como James Clark Ross pensó na so espedición de 1842.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La península Trinidá ta arrodiada pol estrechu de Bransfield, que la dixebra de les islles Shetland del Sur; l'estrechu Antarctic (o pasu Antarctic), que la dixebra del archipiélagu de Joinville; el golfu Erebus y Terror nel mar de Weddell; y la canal Príncipe Gustavo, que la dixebra de les islles Vega y James Ross.

La península Tabarín formase ente les badees Esperanza y Duse, rematando pel sur nos cabos Burd y Green. Al oeste de la badea Duse tópase la badea Eyrie o Edith, frente a la cual tópense les islles Águila y Beak (o Picu), y una serie d'islles menores na canal Príncipe Gustavo: Corry (o San Carlos), Cola (o Tail), Güevu (o Egg), Vortex (o castru Remolín), Colorada (o Rede), Llarga (o Long), castru Alectoria, y les roques Tongue.

Na mariña norte destaca la península Cockerell, que dixebra les badees Huon y Lafond, y frente a la cual tópense los castros Tupinier. Frente a la mariña norte hai numberosos castros y roqueríos: roca Casy, roques Lafarge, roca Nomad (o Nómade), castru Link (o Ross), castru o roca Montravel, roques Charlotte, roques Peralta, roques Demas, roques Gervaize, roca Molina, roques Jacquinot, roques Hombrón, roques Duparc, roques Beaver, roques Canzo, etc. Frente a cabu Legoupil tán los castros Duroch (o roques Duroch), qu'entiende numberosos castros, ente los cualos: islles Wisconsin, islla Llargu, isla Kopaitic, castru Bulnes, castru o roques Barrio, etc. A 18 km de la mariña norte topa la isla Astrolabe (o Astrolabiu). Na badea Bone (o caleta Bone) topar a isla Blake, y les roques Boyer, el castru Whale Back, y les roques Otter. A 19 km de la península Whittle, dixebrada pela canal Orleans, ta la isla Torre (o Tower) del archipiélagu Palmer.

L'estremu norte de la península Trinidá, de la península Antártica y de la tierra continental de L'Antártida, ye'l cabu Siffrey (o Prime Head, a 63°13′S 57°17′W / 63.217°S 57.283°O / -63.217; -57.283), frente al cual tópense los castros Gourdin.[4]

Historia[editar | editar la fonte]

Nel estremu oriental de la península Trinidá, sobre l'estrechu Antarctic, tópase la badea Esperanza. Esta badea foi afayada'l 15 de xineru de 1902, pola Espedición Antártica Sueca al mandu de Nordenskjöld, quien la bautizó en conmemoración del iviernu soportáu ellí por J. Gunnar Andersson, S. A. Duse y Toralf Grunden de la so espedición, dempués de que'l barcu Antarctic fora impactáu polos xelos, perdiéndose. Estos fueron finalmente rescataos pola corbeta arxentina ARA Uruguái. Les ruines d'un abellugu de piedra de los miembros de la espedición entá puede vese.

La base británica "D" foi establecida pola Operación Tabarín en febreru de 1945 na caleta Cabanu, al Sureste de la boca de la badea Esperanza, amburóse parcialmente en 1948 y foi cerrada en 1964. Na temporada 1953-1954 el Reinu Xuníu construyó l'abellugu llamáu base "V" (View Point Hut) na badea Duse, tresferíu a Chile en xunetu de 1996. El 8 d'avientu de 1997 la British Antarctic Survey tresfirió la base "D" a Uruguái, siendo rebautizada Base Teniente Ruperto Elichiribehety. Esta base opera intermitentemente en temporada braniza.

La base permanente arxentina Esperanza foi inaugurada'l 17 d'avientu de 1952 en punta Foca (caletas Cabanu y Águila). Tien una amplia presencia militar del Exércitu Arxentín ya inclúi una "colonia civil" con families, que xunto cola chilena Villa Les Estrelles constitúin los dos únicos asentamientos civiles del continente. Les instalaciones de la base movieron parte d'una colonia de pingüinos. La primer nacencia d'un ser humanu en L'Antártida asocedió equí en 1978, cuando Emilio Marcos Palma foi dau a lluz pola esposa d'un oficial arxentín. El 28 de febreru de 1976 inauguróse na base la Capiya "San Franciscu d'Asís", la primer instalación del cultu católicu en L'Antártida, celebrándose nella'l 16 de febreru de 1978 el primer casoriu relixosu en L'Antártida. En 1978 creóse la Escuela Provincial Nᵘ38 Julio Argentino Roca y en 1979 na base instalóse tamién la emisora radial LRA 36 Radio Nacional Arcángel San Gabriel. La base cunta tamién con una oficina de Rexistru Civil dende 1978 y una oficina del Corréu Arxentín.

Na badea Duse (o Düse) fueron construyíos los abellugos arxentinos General Martín Miguel de Güemes (inauguráu'l 23 d'ochobre de 1953, cubiertu pol xelu) y Cristu Redentor (inauguráu'l 23 d'ochobre de 1953). El refugio Antonio Moro construyíu na península Tabarín el 20 d'agostu de 1955 (güei llamáu Islles Malvines).[5] El 15 de setiembre de 1959 foi inauguráu'l Abellugu Martín Güemes 2 sobre'l nunatak Dos Juancitos. Na actualidá la base Esperanza caltién 18 abellugos,[6] ente ellos l'Abellugu Independencia Arxentina habilitáu'l 21 d'ochobre de 1967.

La badea Esperanza tamién foi l'escenariu del primer tirotéu bélicu en L'Antártida el 1 de febreru de 1952, cuando un equipu de marina arxentina, depués de realizar una alvertencia, disparó sobre les cabeces una rabasera d'ametralladora y obligó a reembarcar a un equipu civil del Falkland Islands Dependencies Survey que descargaben materiales del barcu John Biscoe col enfotu de restablecer ellí la base británica "D" amburada en 1948. El Destacamentu Naval Esperanza de l'Armada Arxentina foi inauguráu'l 31 de marzu de 1952 y destruyíu por una quema'l 15 d'ochobre de 1958.

Nel castru Riquelme del cabu Legoupil tópase la Base Xeneral Bernardo O'Higgins del Exércitu de Chile, inaugurada'l 18 de febreru de 1948, que cunta con dotación permanente. Chile caltién los abellugos Boonen Rivera (sub-base semipermanente Xeneral Jorge Boonen Rivera, na badea Duse) y Canal Príncipe Gustavo nes cercaníes de la Base O'Higgins.[7] El 7 de setiembre de 1967 l'Exércitu Arxentín construyó'l Abellugu Abrazu de Maipú ente les bases Esperanza y O'Higgins, que foi reabiertu en 2003 pa usu conxuntu con Chile.

Reclamaciones territoriales[editar | editar la fonte]

Base Esperanza, bahía Esperanza, avientu de 2004.

Arxentina inclúi a la península nel departamentu L'Antártida Arxentina dientro de la provincia de Tierra del Fueu, L'Antártida ya Islles del Atlánticu Sur; para Chile forma parte de la Comuña Antártica de la provincia de L'Antártida Chilena dientro de la Rexón de Magallanes y de L'Antártida Chilena; y pal Reinu Xuníu integra'l Territoriu Antárticu Británicu. Los trés reclamaciones tán acutaes polos términos del Tratáu Antárticu.

Nomenclatura de los países reclamantes:[8]

  • Arxentina: península Trinidad
  • Chile: península Luis Felipe
  • Reinu Xuníu: Trinity Peninsula

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Chile Gazetteer Id 105877
  2. United States Gazetteer Id 127272. SCAR Composite Gazetteer of Antarctica.
  3. Antártica, un desafíu perentorio. Páx. 43. Autores: Javier Lopetegui Torres, Dionisio Garrido S., Pilar Guzmán T., Instituto Geopolítico de Chile. Editor: Ediciones Xénesis, 1986
  4. Chile Gazetteer Id 106264
  5. Exploring polar frontiers: a historical encyclopedia, Volume 1, páx. 662. Autor: William J. Mills. Editor: ABC-CLIO, 2003. ISBN 1-57607-422-6, 9781576074220
  6. Fundación Marambio
  7. Exércitu de Chile
  8. SCAR ID 14958: Trinity Peninsula

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]