Pelagoniu

De Wikipedia
Pelagoniu
Vida
Nacimientu sieglu de IV
Nacionalidá Antigua Roma
Muerte sieglu de IV
Estudios
Llingües falaes llatín[1]
Oficiu médicuescritor
Cambiar los datos en Wikidata

Pelagoniu, en llatín orixinal Pelagonius o Πελαγόνιος en griegu antiguu (segunda metá del s. IV.º d. de Cristu) foi un influyente escritor llatín sobre medicina veterinariasobremanera sobre caballos y especies equines.

Biografía[editar | editar la fonte]

Según diversos estudios, yera una persona que tenía amplia instrucción. Al llau de términos "vulgares", probablemente adoptaos pa llograr una meyor comprensión polos sos llectores, el so estilu amuésase ellaboráu y ampliu en recursos. Pero los conteníos de la so obra son pocu orixinales. Menta a unos cuantos espertos veterinarios de caballos o hipiatras de la so dómina ya interesáben-y los caballos de carreres; él mesmu yera auriga en priváu. El so Ars veterinaria foi traducida al griegu ente les demás conteníes na antoloxía Ιππιατρικά ("Hippiatrica, "Medicina pa Caballos").

La estructura de la so obra yera epistolar: cartes empobinaes a persones variaes. L'ésitu d'estes cartes indució-y a recoyeles nun llibru que dedicó a Arcigio, consular de Toscana y Aveséu dende l'añu 366. A pesar d'usar la so propia esperiencia, nun refalgó emplegar escritos veterinarios d'autores griegos (Apsirto, Eumelo) y llatinos (Cornelio Celso, Columela). Los sos métodos de sanamientu son inspiraos dacuando pola más ciega superstición, y otres pol meyor sentíu común. D'esta obra sirvió'l compilador de los Hippiatrica que traduz mal al griegu'l testu y con llagunes.

Subsiste entá nos nuesos díes dalgunos de los sos testos en llatín orixinal o bien traducíos al griegu antiguu na obra mentada. Los sos trabayos fueron utilizaos por Vegecio. Esiste una edición de los sos testos por Klaus-Dietrich Fischer, Pelagonii Ars veterinaria. Teubner: Leipzig 1980.[2]

Obres[editar | editar la fonte]

  • M. Ihm (editor): Pelagonii Ars veterinariae quae extant. Leipzig, 1892.
  • Klaus-Dietrich Fischer (editor): Pelagonii Ars veterinaria. Teubner, Leipzig, 1980

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Mirabile: Digital Archives for Medieval Culture. Llingua de la obra o nome: italianu. Editorial: SISMEL – Edizioni del Galluzzo.
  2. "Pelagonio" na Enciclopedia Treccani http://www.treccani.it/enciclopedia/pelagonio_(Enciclopedia-Italiana)/
  • J. N. Adams: Pelagonius and Latin veterinary terminology in the Roman Empire. Brill, Leiden 1995 (Studies in Ancient Medicine, 11), ISBN 90-04-10227-2 (mios.html recensión).
  • Pierre-Paul Corsetti: Un nouveau témoin de l'Ars veterinaria de Pelagonius. In: Revue d'histoire des textes 19, 1989, p. 31–56.
  • Klaus-Dietrich Fischer: The first Latin treatise on horse medicine and its author Pelagonius Saloninus. In: Medizinhistorisches Journal 16 (3), 1981, p. 215–226.
  • Klaus-Dietrich Fischer, Dietmar Najock: In Pelagonii artem veterinariam concordantiae. Olms-Weidmann, Hildesheim anno 1983 (Alpha–Omega, Reihe A: Lexika, Indizes, Konkordanzen zur klassischen Philologie, 48), ISBN 3-487-07409-5.
  • Anne McCabe, A Byzantine Encyclopaedia of Horse Medicine: the sources, compilation, and transmission of the "Hippiatrica". Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-927755-1
  • Karl Wilberg: Die Pferdeheilkunst des Pelagonius. Dissertation, Berlín, 1943.