Pauline Schmitt-Pantel

De Wikipedia
Pauline Schmitt-Pantel
Vida
Nacimientu Vialas6 de payares de 1947[1] (76 años)
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Familia
Casada con Jean-Claude Schmitt [2]
Estudios
Estudios Universidad Lumière Lyon 2 (es) Traducir
Nivel d'estudios Agregación de historia (es) Traducir
doctoráu (ciencia histórica (es) Traducir)
Direutor de tesis Jean Pouilloux
Direutora de tesis de Vincent Azoulay
Paulin Ismard
Aurélie Damet
Sophie Lalanne (es) Traducir
Llingües falaes francés[3]
Oficiu historiadoraprofesora universitaria
Emplegadores Universidá de París
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Pauline Schmitt-Pantel (6 de payares de 1947Vialas) ye una historiadora y helenista francesa, profesora emérita d'historia griega na Universidá de París I Panthéon-Sorbonne y miembru del equipu d'investigación ANHIMA (ANthropologie et HIstoire des Mondes Anciens). Especializar nel estudiu de la historia del xéneru, na hestoria de les costumes y de la política nes ciudaes griegues según en cuestiones de relixón griega.[5] Forma parte del comité científicu de la revista Clio.[6]

Formación[editar | editar la fonte]

Titular d'una maestría universitaria n'historia griega, Pauline Schmitt-Pantel aprobó la so oposición en 1969 y enseña historia y xeografía nel llicéu Simone Weil de Saint-Étienne[7] y nel llicéu Jean-Baptiste Corot de Savigny-sur-Orge.[8]

Carrera universitaria[editar | editar la fonte]

Asistente d'historia antigua ne la universidá París VII Jussieu en 1971, convertir en maestra de conferencies de 1977 hasta en 1985 (o ¿1987?).[5] Fixo la so tesis en la Universidá de Lyon II - Lumière, titulada Citar au banquet, histoire des banquets publics dans les cités grecques. De 1988 a 1997, foi profesora d'historia griega na Universidá de Picardía Jules Verne dempués, de 1997 a 2010, na Universidá de París I Panthéon-Sorbonne. Xubilar en 2010.

Publicaciones (selección)[editar | editar la fonte]

  • Citar au banquet, histoire des repas publics dans les cités grecques, Roma París, BEFAR non 157, 1997 (1ª ed. 1992).
  • Histoire des femmes en Occident (v. I) so la direición de Georges Duby & Michelle Perrot, París, Plon, 1991.
  • con Louise Ruiu-Zaidman, Gabrielle Houbre y Christiane Klapisch-Zuber (ed.) Le corps des jeunes filles, de l'Antiquité à nos jours, París, Perrin, 2001.
  • con Claude Orrieux, Histoire grecque, París, BUO, coll. Quadrige, 2004.
  • con L. Ruiu Zaidman, La relixón griega, París, Armand Merluza, coll. Cursus, 2007 (4ª éd.)
  • Dieux et déesses de la Grèce expliqués aux enfants, París, Estragal, coll. Esplicáu a, 2008.
  • Aithra et Pandora. Femmes, Genre et Cité en Grèce ancienne, París, Éditions L'Harmattan, coll. «La bibliothèque du féminisme», 2009.
  • con F. de Polignac; (2000) F. de Polignac: Athènes et le Politique (en francés). París: Albin Michel.
  • Hommes illustres. Mœurs et Politique à Athènes au ve siècle, Aubier, París, 2009.
  • Une histoire personnelle des mythes grecs, París, BUO, 2015.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: catálogo general de la Biblioteca Nacional de Francia. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Editorial: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  2. URL de la referencia: https://journals.openedition.org/gradhiva/3464.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Identificador NOR: PREX9310043D.
  5. 5,0 5,1 «Pauline Schmitt-Pantel sur le site des Presses universitaires de France» (francés). Consultáu'l 18 d'agostu de 2016.
  6. «Sitiu web del Institut Emilie del Châtelet» (francés). Consultáu'l 18 d'agostu de 2016. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  7. «Vidéo de l'intervention de Pauline Schmitt-Pantel dans le cadre du cycle de conférence « Quarante ans de recherche sur les femmes, -y sexe et le genre au Muséum national d'histoire naturelle organisé par l'Institut Émilie du Châtelet» (francés). Consultáu'l 18 d'agostu de 2016.
  8. «Biographie sur la page du Prix du Sénat du livre d'histoire» (francés). Consultáu'l 18 d'agostu de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]