Patañjali

De Wikipedia
Patañjali
Vida
Nacimientu India, fecha desconocida
Muerte fecha desconocida
Oficiu llingüista, matemáticu, filósofuescritor
Trabayos destacaos Yoga sutra (es) Traducir
Creencies
Relixón Hinduismu
Cambiar los datos en Wikidata
Estatua de Patañyali, retratáu como un sabiu de mediana edá.

Patanyali o Patanshali (sieglu III e.C.) ye'l nome de dos personaxes relevantes na lliteratura de la India.

Significáu del nome Patanyali[editar | editar la fonte]

  • patañjali, nel sistema AITS (alfabetu internacional pa la treslliteración del sánscritu).
  • पतञ्जलि, n'escritura devanágari del sánscritu.
  • Pronunciación: /patansháli/ o /patanyáli/.[1]

Pata significa ‘cayíu [del cielu]’ y añjali describe'l xestu de plegaria de les manes xuntes poles palmes (el xestu de reverencia namaskar).[1]

La Yoga-sutra de Patanyali[editar | editar la fonte]

Patanshali foi un pensador hindú cachemiro, autor del Yoga-sutra, importante testu sánscritu compuestu por aforismos (sutras) avera del yoga. Probablemente vivió nel sieglu III e. C., anque esti datu nun puede establecese claramente.

Haxografía[editar | editar la fonte]

Una tradición cunta que Patanyali nacería en Gonarda (Caxmir, nel noroeste de la India), nel añu 256 e. C.

El so padre llamábase Angiras —fíu de Uru y Agneii, que yeren prauticantes de tantra—. La so madre llamábase Gonika, y yera yoguini tántrica y devota del Señor Shivá, teniendo un fuerte enclín pol estudiu de los Agames. Gonika yera fía de Jirania Garbha, siguidor fiel de la doctrina sankhia del atéu Kapila quien, según munchos escritores, foi'l creador de la primer doctrina de la India. Jirania Garbha decidió dotar a esta filosofía d'una parte práutica, fundando asina'l yoga. Según los siguidores de Patanyali, nun principiu la yoga y el sankhia yeren una sola y única escuela, que darréu se dixebraron.

Patanyali vivió como yogui, aprendiendo les enseñazas del so güelu Jirania Garbha, quien de la mesma fuera discípulu del filósofu Kapila, el fundador del sankhia. A temprana edá Patanyali casóse con Lolupa, quien foi la so única esposa, y tuvo como fíu a Naga Putra (‘fíu de la culiebra’).

Les Yoga-sutras»[editar | editar la fonte]

Créese que'l Yoga-sutra data aproximao del 150 e. C. Frecuentemente Patanyali ye nomáu como'l fundador del yoga por cuenta de esta obra, anque en realidá considerar una figura menor. El Yoga-sutra, como tratáu de yoga, basar na doctrina samkhia y na escritura sagrao hindú Bhagavad-gita.

Les bases d'esta doctrina de la yoga —la téunica pa xunir la conciencia individual con Dios— tamién s'atopa nos Puranas y les Upanishad. La yoga de Patanyali ye una de los seis doctrines (darsana) del hinduismu. Los sutras presenten per segunda vegada la idea del popular términu hindú ashtanga yoga (‘la yoga d'ocho miembro’). La primer mención apaez na Bhagavad-guitá (aproximao del sieglu III e. C.).

Discípulu[editar | editar la fonte]

El principal discípulu de Patanyali foi Dattatreya (de Samkriti), quien escribió un tratáu avera del Yoga-sutra. Él podría ser l'encargáu de convertir el ashtanga-Yoga de Patanyali nun darshana (doctrina hinduista basada indireutamente nos testos épicos Vedes).

El famosu escritor Viasa, míticu autor del Vedanta sutra, realizó un comentariu avera del Yoga-sutras de Patanyali.[ensin referencies]

El mitu[editar | editar la fonte]

Los hinduistes consideren que Patanyali ye una encarnación de la culiebra divina Adi Sesa, quien ye otru aspeutu del dios Sankarshan, la primer espansión del dios Visnu.

Shiva[editar | editar la fonte]

Según los testos escritos polos discípulos de Patanyali, el dios Shiva enseñó por primer el yoga a la so esposa Párvati mientres un narval o delfín del ríu Ganges escuchar. Al oyer sobre yoga de llabios del dios, el delfín convertir n'home, que foi llamáu Mīna Ananta o Matsiendra (siendo matsia: ‘pez’ y indra: ‘rei’). Esti Matsiendra, discípulu del dios Shiva, foi más tarde el maestru de Shiva Mahadeva Nath, el creador de la yoga.

Visnu[editar | editar la fonte]

Ciertu día, el dios Visnu quedó extasiado pola danza de Nataraj (‘el rei de la danza’, nome del dios Shivá cuando bailla), sintiendo tantu prestar y felicidá qu'empezó a tremecer.

La culiebra Ananta —que ye la pitón que sostién a Visnu—, preguntó-y a esti qué asocediera, y Vishnú respondió que la danza de Nataraj Shivá provocára-y tanta felicidá y prestar qu'esperimentó'l samādhi. Entós la culiebra Shesha solicitó encarnar como home pa poder esperimentar el samadhi.

Vishnú pidió-y esi favor a Shivá, y este dio-y a Ananta la gracia d'encarnar como humanu en Kamaloka (el planeta Tierra, ‘mundu del deséu’, siendo kama: ‘deséu’ y loka: ‘mundu’), nel banduyu de la so esposa Párvati, quien encarnó na Tierra como Gonika (la madre de Patanyali), una de les sos siguidores más fieles.

Gonika yera una devota tántrica, y siempres -y imploraba a Shivá por un fíu yogui. Escuchando esti pidíu, Sūrya (el dios del Sol) llamó a Shiva por que intercediera. Asina foi como Ananta encarnó nel banduyu de Gonika.

Patanyali aprendió tou sobre la yoga yá nel banduyu de la so madre.

Otres lleendes sobre Patanyali[editar | editar la fonte]

N'India hai disputes avera del llugar de nacencia de Patanyali.

Nel sur del país hai un testu d'un contemporaneu de Patanyali llamáu Siddha Thirumular. Según él, los padres de Patanyali seríen los míticos Atri (el primeru de los Siete Rishis) y la sabia Anusuya. Nacería nes llombes Tiru Murti (antes llamaes el monte Kailāsh del Sur, n'alcordanza del monte Kailasa, la morada del dios Shivá nos Himalayas). Estes atópense allugaes a 100 km de Coimbatore. Patanyali sería unu de los 18 siddhas o sabios qu'algamaron la perfeición espiritual.

El Patanyali gramáticu[editar | editar la fonte]

Esiste un Patanyali que ye autor del Maha-bhashia (‘gran comentariu’) avera del Ashta-dhiaii (escritu pol gramáticu Panini), el testu más antiguu alrodiu de les regles del idioma sánscritu, rellacionáu cola doctrina vedanta.

Munchos historiadores del viakarana nun creen que los dos testos fueren escritos pol mesmu individuu: nun hai pasaxes paralelos en dambos trabayos, nin referencies cruciaes, nin discutinios de temes de mancomún. Los dos testos nun amuesen conciencia l'unu del otru (lo cual nun ye normal en casu de testos compuestos por un mesmu autor indiu).

La idea de que foi un solu autor quien escribió sobre gramática, yoga y medicina apaez per primer vegada nun comentariu bastante modernu alrodiu de los Yoga-sutras (escritu por Bhoja).[ensin referencies]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Vease la entrada patañjali, que s'atopa na metá de la primer columna de la páx. 582 nel Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo británicu Monier Monier-Williams (1819-1899).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]