Parnassius

De Wikipedia

Parnassius ye un xéneru de caparines de distribución circumpolar del hemisferiu norte y rexones montanas. Conocese como "Apolos". Varien enforma en color y forma según l'altitú. Otra adautación a l'altitú ye'l melanismu. El cuerpu y la base de les ales presenten colores escuros que les ayuden a calecese más rápido.

Magar son miembros de la familia Papilionidae, les sos ales nun tener les coles carauterístiques d'esta familia.

Los bárabos aliméntense de plantes de les families Papaveraceae y Crassulaceae ente otres. Al igual qu'otros miembros de la familia tienen osmeterios qu'emiten secreciones.[1] A diferencia d'otres caparines que les sos pupes tán espuestes, les d'esti xéneru formen un brotu de seda.

Parnassius phoebus

Identificación y ecoloxía[editar | editar la fonte]

Diferencies específiques de la genitalia femenina
Contraenchufe en fema de Parnassius apollo.

Les especies de Parnassius son dacuando difíciles d'identificar. En dellos casos precísase realizar una diseición de los órganos sexuales o genitalia.[2] La filoxenia del grupu entá ta n'estudiu. Nun hai alcuerdu sobre'l númberu total d'especies; #calcular ente 38 y 47.[3]

Les caparines Parnassius tienen una estratexa reproductiva particular en que'l machu tien glándules accesories que producen una sustancia xelatinoso qu'inxerten na fema. Esta sustancia actúa como un contraenchufe pa bloquiar l'accesu al aparatu xenital a otros machos.[4]

Les caparines d'esti xéneru usense pa estudiar metapoblaciones, xenética de poblaciones y fluxu xenético. La so distribución irregular y migración acutada facense vulnerables a los efeutos de la derivar xenética. Pueden esistir notables variaciones de colores ente los individuos de distintes rexones.[5][6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Reconócense ocho subxéneros dientro del xéneru.

  • Driopa Korshunov, 1988. Especie #tipo: Papilio mnemosyne Linnaeus, 1758.
  • Sachaia Korshunov, 1988. Especie #tipo: Parnassius tenedius Eversmann, 1851.
  • Parnassius Latreille, 1804; Nouv. Dict. Hist. nat. 24 (6): 185, 199, Especie #tipo: Papilio apollo Linnaeus.
  • Tadumia Moore, [1902]; Lepidoptera Indica, 5 (53): 116, Especie tipu: Papilio acco Gray
  • Kailasius Moore, [1902]; Lepidoptera Indica, 5 (53): 118, Especie tipu: Parnassius charltonius Gray
  • Koramius Moore, [1902]; Lepidoptera Indica, 5 (53): 120, Especie tipu: Parnassius delphius Eversmann
  • Lingamius Bryk, 1935; Das Tierreich 65: 538-540, Especie #tipo: Parnassius hardwickii Gray
  • Eukoramius Bryk, 1935; Das Tierreich 65: 630, 673-674, Especie tipu: Parnassius imperator Oberthür

Otros nomes que yá nun son válidos inclúin

  • Parnassis Hübner, [1819]; Verz. bekannter Schmett. (6): 90 (or missp. or emend.?), Especie #tipo: Papilio apollo Linnaeus
  • Therius Billberg, 1820; Enum. Ins. Mus. Billb.: 75, Especie #tipo: Papilio apollo Linnaeus
  • Doritis Fabricius, 1807; Magazin f. Insektenk. (Illiger) 6: 283, Especie tipu: Papilio apollo Linnaeus

Rellaciones evolutives[editar | editar la fonte]

Un estudiu de filogénetica molecular de 2008 suxure que Baronia brevicornis Salvin 1893, pertenez a Parnassiini, xunto con Hypermnestra y Parnassius y non al grupu esternu Baroniinae. La separación más temprana del xéneru Parnassius ye ente'l subxéneru Parnassius (el grupu apollo, que les sos guxanos #alimentar de Crassulaceae y escepcionalmente de Saxifragaceae) y l'antepasáu de los otros siete xéneros. Les filoxenias moleculares confirmen la esistencia d'estos subxéneros. Seis de los otros subxéneros usen Fumariaceae como plantes llarvales, ente que los bárabos del xéneru restante, Kreizbergia, #alimentar de Scrophulariaceae[7]

Coleiciones importantes[editar | editar la fonte]

  • National Museum of Natural History Leiden, (Rijksmuseum van Natuurlijke Historie) Curt Eisner collection. Tipos listed in Eisner, C. Parnassiidae-Typen in der Sammlung J.C.Eisner. Leiden. E.J.Brill, 1966. 190 pp. Col.frontispiece & 84 plts.(Zool.Verh. RMNH, 81). Review of worldwide species of Parnassiidae, 719 taxones incluyíos.
  • Natural History Museum Specimens largely determined by Curt Eisner Types listed in Ackery, P. R. (1973): A list of the type-specimens of Parnassius (Lepidoptera: Papilionidae) in the British Museum (Natural History). Bull. Br. Mus. nat. Hist. (Ent.) 29 (1) (9.XI.1973): 1—35, 1 pl.pdf
  • Ulster Museum Belfast. H.M Peebles collection Type list available on CD (Nash, R and Eisner, C.)
  • Muséum national d'histoire naturelle, Paris.Types listed by Bernardi, G., and Viette, P. 1966. -yos types et typoides de Parnassius (s.l.) se trouvant au Museum de Paris. Bull.Soc. ent. Fr. 71 95-103, 163-166. 9 229-233, 304-309.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Katoh T, Chichvarkhin A, Yagi T,Omoto K. 2005 Phylogeny and evolution of butterflies of the genus Parnassius: inferences from mitochondrial 16S and ND1 sequences.
  2. Ackery PR (1975) A guide to the genera and species of Parnassiinae (Lepidoptera:Papilionidae).
  3. Nazari, Vazrick. 2006.
  4. Ehrlich, A. H. and P. R. Ehrlich. 1978.
  5. Dechaine,Eric G. , Andrew P. Martin. 2004.
  6. Keyghobadi, N., Roland, J. and Strobeck, C. 1999.
  7. F Michel, C Rebourg, E Cosson, H Descimon, 2008 Molecular phylogeny of Parnassiinae butterfl ies (Lepidoptera:Papilionidae) based on the sequences of four mitochondrial DNA segments Ann.soc.entomol.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]