Parmentiera aculeata

De Wikipedia
Parmentiera aculeata
Estáu de caltenimientu
Non amenazáu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Bignoniaceae
Tribu: Crescentieae
Xéneru: Parmentiera
Especie: Parmentiera aculeata
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El cuajilote, huachilote o cacáu de monu (Parmentiera aculeata) ye un árbol propiu de la selva baxa caducifolia que cubre amplies estensiones nel sur y centru de Méxicu. En Venezuela recibe'l nome de camburito, pola forma similar del so frutu con un cambur o banana.

Descripción[editar | editar la fonte]

Trátase d'un árbol que llega a crecer hasta doce metros d'altor, de tueros gruesos y corteza sedada. Les fueyes son mayormente tri-foliaes y unes poques son simplies, elíptiques, polenques, de color verde intensu. Los nuedos en de les ramines tán armaos con un escayu grusa, pequeña, curva y aguda, que s'alcuentra subxacente a cada fueya. Les flores d'esta especie crecen nel tueru y nos estremos de les cañes. El frutu ye cilíndricu, xeneralmente curváu, con costielles grueses, carnosu y fibrosu; llega a midir hasta 17 cm de llargor y con más de 3 cm de diámetru.

Usos[editar | editar la fonte]

Puede consumise crudu o cocíu anque nun ye bien apetecedor, el so consumu ta acutáu práuticamente a les zones onde'l cuajilote espolleta, onde tamién s'emplega como alimentu de forraxe.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Tien usos yerboleros. Tanto'l frutu como la corteza y el raigañu son emplegaos polos mestrones mexicanos nel tratamientu de delles afecciones del reñón. El so frutu ye ricu en vitamina A, pero, como se dixo, nun gocia de gran popularidá nel mercáu d'alimentos en Méxicu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Parmentiera aculeata describióse por (Kunth) Seem. y espublizóse en The Botany of the Voyage of H.M.S. ~Herald~ 183. 1854.[1]

Etimoloxía

Parmentiera: nome xenéricu dau n'honor del botánicu francés Antoine Parmentier.

aculeata: epítetu llatín que significa "con escayos o aguiyones"[2]

Sinonimia
  • Crescentia edulis Moc. ex A.DC.
  • Crescentia musaecarpa Zaldívar ex C.Heller
  • Parmentiera foliolosa Miers
  • Parmentiera lanceolata Miers
  • Crescentia aculeata Kunth
  • Crescentia musicarpa Zaldivar ex C.Heller
  • Parmentiera edulis DC.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Balick, M. J., M. H. Nee & D.Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  2. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos ya introducíos d'El Salvador. Parte 1: Angiospermae - Families A a L. Englera 29(1): 1–438.
  3. Burger, W.C. & A.H. Gentry. 2000. Family 194. Bignoniaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 41: 77–161.
  4. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  5. Gentry, A. H. 1982. Bignoniaceae. Fl. Veracruz 24: 1–222.
  6. Gentry, A.H. 1980. Bignoniaceae---Part I (Crescentieae and Tourrettieae). Fl. Neotrop. 25(1): 1–131.
  7. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  8. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  9. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  10. Novelo, A. & L. Ramos. 2005. Vexetación acuática. Cap. 5: 111–144. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  11. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  12. Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  13. Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  14. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]