París-Roubaix

De Wikipedia
París-Roubaix
Xeneral
Tipu de competición carrera d'un día
Deporte ciclismu en ruta
Parte de Clásicas de Flandes (es) Traducir
monumentu del ciclismu
País Francia
Organizador Amaury Sport Organisation
Historia
Fundación 1896
Competición
Periodicidá Cada añu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La París-Roubaix (tamién conocida "L'infiernu del norte" o "La Clásica de les clásiques")[1] ye una carrera d'un día profesional de ciclismu en ruta que s'apuesta na zona septentrional de Francia. Percuerre un trayeutu dende Compiègne, ciudá próxima a Rexón parisina, hasta'l velódromu de Roubaix, na rexón d'Altos de Francia, d'ende'l so nome. Celébrase'l segundu domingu d'abril,[1] una selmana dempués del Tour de Flandes, y pertenez al calendariu UCI WorldTour, máxima categoría de les carreres profesionales.

Considerada como una de la pruebes ciclistes más dures del mundu, parir-Roubaix apostar por vegada primer en 1896, lo que la convierte nuna de les carreres más antigües qu'entá permanecen nel calendariu internacional.[1] Dende la so creación, la carrera viose atayada en dos causes por cuenta de los dos guerres mundiales: dende 1915 hasta 1918 y dende 1940 hasta 1942.[2]

Ye'l terceru de los denominaos "monumentos del ciclismu" (Milán-Sanremo, Tour de Flandes, Liexa-Bastogne-Liexa y Giro de Lombardía) y ye el segundu y últimu monumentu de pavé de temporada. Tamién ye la postrera clásica de tramos empedriaos del calendariu UCI WorldTour.

Amás de el so llagu quilometraxe (260 km aprox.), el Infiernu del Norte carauterizar polos sos 50 quilómetros de pavé, gran aliciente y dificultá de la carrera, que tán partíos en sectores ente los últimos dos tercios de la ruta.[1]

Con cuatro trunfos, son dos los ciclistes que tienen el récor de victories na prueba: los belgues Roger De Vlaeminck (1972, 1974, 1975 y 1977) y Tom Boonen (2005, 2008, 2009 y 2012).

Ta entamáu por Amaury Sport Organisation (ASO) y dende 1967 y 2003 la carrera cunta con una versión sub-23 y junior.

Nacencia y primer edición[editar | editar la fonte]

Imaxe del velódromu.

La creación de Parir-Roubaix foi impulsada pol diariu deportivu Ve-y lo. El so direutor Paul Rousseau recibió la idea de la mano de dos empresarios de la llocalidá de Roubaix, Théo Vienne y Maurice Perez, quien vieron nesta carrera un bon entrenamientu pa la daquella, más famosa Burdeos-París y, en supervisando'l trazáu de la prueba, punxo en marcha la competición sol nome de La Pascale.

Aquella primer edición salió'l 19 d'abril del Bois de Boulogne, al norte de París, pa cubrir los más de 300 quilómetros que lu dixebraben de Roubaix. El so primer ganador foi l'alemán Josef Fischer y el premiu que recibió foi de 1000 francos franceses.

Evolución y percorríu[editar | editar la fonte]

Entamo empedriáu cerca de Lille, qu'ufierta una visión sobre la durez de la prueba ciclista.
Monumentu conmemorativo de la edición númberu 100.

Dende entós la prueba solo dexó d'apostase en 7 ocasiones, toes motivaes poles dos Guerres Mundiales, de 1915 a 1918 y de 1940 a 1942. Hasta 1966 siguió saliendo de París pero esi añu camudó'l so llugar de salida a la llocalidá de Chantilly, 50 quilómetros al norte de París. Darréu, en 1977 volvió camudase, esta vegada a Compiègne. Como interés, apuntar que nel Tour de Francia de 2007, el ciclista suizu Fabian Cancellara, ganador de Parir-Roubaix en 2006, llogró la victoria d'etapa en Compiègne n'atacando nel tramu empedriáu que s'atopaba asitiáu a un quilómetru escasu de la meta.

Formaba parte de la Copa del Mundu de ciclismu dende la so puesta en marcha, en 1989, hasta la desapaición d'esta tres la temporada de 2004.

Lo que convierte a la París-Roubaix nuna carrera única ye la estrema durez del terrén pol que s'apuesta, el pavés. Magar que esisten otres pruebes que trescurren por tramos empedriaos, nenguna d'elles atropa tantos quilómetros sobre esti tipu de superficie, rondando siempres, según el percorríu, los 50 quilómetros. Estos tramos, cerca de 30, que s'asoceden más o menos dende'l quilómetru 100 de la prueba hasta la mesma llocalidá de Roubaix, pueden llegar a rondar los 4 quilómetros y tán calificaos con estrelles, siendo aquellos de 5 estrelles los consideraos de mayor durez. Esta categorización establecer en función del trazáu del tramu, de la so distancia y del estáu en que s'atope'l pavés. Ente los más conocíos ta'l Monte de Arenberg y el Carrefour de l'Arbre, dambos, xunto al tramu de Mons-en-Pévèle, los únicos calificaos coles mentaes 5 estrelles.

Otres particularidaes d'esta carrera son el so llugar de finalización y el troféu que s'apurre al vencedor. Dende la so primer edición, la París - Roubaix remata nel velódromu de Roubaix. Los participantes, dempués de pasar per llinia de meta entá tienen que completar una vuelta completa al aniellu pa rematar la prueba. Cuando'l vencedor xube al podiu, el troféu que recibe ye un retruque de los miles d'adoquinos polos que tuvo que pasar pa llegar hasta ellí. Dende la celebración de la edición númberu 100, esiste un monumentu, reproducción del que s'apurre a los vencedores, na llocalidá de Roubaix.

Barru y cayíes[editar | editar la fonte]

Pero si hai una imaxe simbólica de la estrema durez y singularidá d'esta carrera, son les cares llenes de folla de los corredores. Por cuenta de les feches en que s'apuesta, segundu domingu d'abril, una selmana xusto dempués del Tour de Flandes, ye habitual que, si nun llueve nel intre de la carrera, siquier facer nes hores o díes precedentes. Esti fechu, xuníu a que nos tramos de pavés, el polvu y el sable son muncho más abondosos que nuna carretera asfaltada, provoca que munchos quilómetros escurran por auténticu llamuergues. Esta peculiaridá, xunto a la estrechura de los tramos de pavés y la dificultá que corada circular por ellos, son la principal causa de les numberoses cayíes que tienen llugar tolos años. Y esta peculiaridá foi la que llevó a un corredor como Sean Kelly a afirmar que "una París-Roubaix ensin agua nun ye una auténtica París-Roubaix".

La Trouée d'Arenberg.

Como interés, apuntar que'l nomatu de "l'infiernu del norte" nun ta rellacionáu, orixinalmente cola durez de la prueba sinón col estáu en que'l percorríu quedó tres la conclusión de la I Guerra Mundial. Entós, un reporteru escribió nel so periódicu que los corredores habíen trevesáu "l'infiernu del norte".

Principales dificultaes[editar | editar la fonte]

Seición Nome Llargor Enzancái |---

align=center

18 Trouée d'Arenberg 2.400 m *****
10 Mons-en-Pévèle 3.000 m *****
4 Carrefour de l'Arbre 2.100 m *****
25 Quiévy - Saint-Python 3.700 m ****
19 Haveluy 2.500 m ****
16 Hornaing - Wandignies-Hamage 3.700 m ****
14 Tilloy-lez-Marchiennes - Sars-et-Rosières 2.400 m ****
11 Auchy-lez-Orchies - Bersée 2.600 m ****
6 Cysoing - Bourghelles 1.300 m ****
5 Camphin-en-Pévèle 1.800 m ****

París-Roubaix sub-23[editar | editar la fonte]

Dende 1967 apuéstase tamién la París-Roubaix sub-23 (oficialmente: París-Roubaix Espoirs), que ye una París-Roubaix llindada a corredores sub-23, que s'apuesta a finales del mes de mayu.

Les sos primeres ediciones fueron amateur hasta la creación de los Circuitos Continentales UCI en 2005 formando parte del UCI Europe Tour, los dos primeros años na categoría 1.2 (última categoría profesional) y dempués na categoría específica creada en 2007 pa corredores sub-23, tamién dientro de la última categoría profesional: 2.1O.

Tien unos 180 km nel so trazáu, unos 80 km menos que la so homónima ensin llimitación d'edá,[3][4] anque con similares carauterístiques.

A diferencia de la so homónima ensin llimitación d'edá, nun hai tao entamada por ASO (organizadora tamién del Tour de Francia ente otres).[5] A partir del 2011, los organizadores, VC Roubaix, anunciaron que dexaríen d'entamar la carrera por cuenta de los altos costos de la seguridá.[6] Una selmana dempués, ASO salió al rescate de la prueba y fíxose cargu d'ella.[7]

París-Roubaix junior[editar | editar la fonte]

Tamién s'apuesta la París-Roubaix junior, pa ciclistes de 17 y 18 años. La mesma cuérrese n'abril, el mesmu día de Parir-Roubaix y foi creada en 2003.

Palmarés[editar | editar la fonte]

Josef Fischer ganador de la primer edición del la París Roubaix.
Maurice Garin ganador en 1897 y 1898.
Lucien Lesna ganador en 1901 y 1902
Rik Van Steenbergen, ganador en 1948 y en 1952.
Fausto Coppi ganador en 1950.
Franco Ballerini, consiguió dos victories.
Johan Museeuw, el Lleón de Flandes, tien tres victories.
Tom Boonen, tien cuatro victories. Na imaxe apuesta la edición del 2008.
Edición Añu Ganador !Segundu Terceru
I 1896 Alemaña Josef Fischer Bandera de Dinamarca Charles Meyer Maurice Garin
II 1897 Maurice Garin Bandera de Países Baxos Mathieu Cordang Michel Frederick
III 1898 Maurice Garin Bandera de Francia Auguste Stéphane Bandera de Francia Édouard Wattelier
IV 1899 Bandera de Francia Albert Champion Bandera de Francia Paul Bor Ambroise Garin
V 1900 Bandera de Francia Émile Bouhours Alemaña Josef Fischer Maurice Garin
VI 1901 Bandera de Francia Lucien Lesna Ambroise Garin Bandera de Francia Lucien Itsweire
VII 1902 Bandera de Francia Lucien Lesna Bandera de Francia Édouard Wattelier Ambroise Garin
VIII 1903 Bandera de Francia Hippolyte Aucouturier Bandera de Francia Claude Chapperon Bandera de Francia Louis Trousselier
IX 1904 Bandera de Francia Hippolyte Aucouturier César Garin Bandera de Francia Lucien Pothier
X 1905 Bandera de Francia Louis Trousselier Bandera de Francia René Pottier Bandera de Francia Henri Cornet
XI 1906 Bandera de Francia Henri Cornet Bandera de Francia Marcel Cadolle Bandera de Francia René Pottier
XII 1907 Bandera de Francia Georges Passerieu Bandera de Bélxica Cyrille Van Hauwaert Bandera de Francia Louis Trousselier
XIII 1908 Bandera de Bélxica Cyrille Van Hauwaert Bandera de Francia Georges Lorgeou Bandera de Luxemburgu François Faber
XIV 1909 Bandera de Francia Octave Lapize Bandera de Francia Louis Trousselier Bandera de Bélxica Jules Masselis
XV 1910 Bandera de Francia Octave Lapize Bandera de Bélxica Cyrille Van Hauwaert Bandera de Francia Eugène Christophe
XVI 1911 Bandera de Francia Octave Lapize Bandera de Francia André Charpiot Bandera de Bélxica Cyrille Van Hauwaert
XVII 1912 Bandera de Francia Charles Crupelandt Bandera de Francia Gustave Garrigou Bandera de Francia Maurice Leturgie
XVIII 1913 Bandera de Luxemburgu François Faber Bandera de Bélxica Charles Deruyter Bandera de Francia Charles Crupelandt
XIX 1914 Bandera de Francia Charles Crupelandt Bandera de Francia Louis Luguet Bandera de Bélxica Louis Mottiat
1915-1918 Ediciones suspendíes pola Primer Guerra Mundial
XX 1919 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera de Bélxica Philippe Thys Bandera de Francia Honoré Barthélémy
XXI 1920 Bandera de Bélxica Paul Deman Bandera de Francia Eugène Christophe Bandera de Bélxica Lucien Buysse
XXII 1921 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera de Francia Francis Pélissier Bandera de Bélxica Léon Scieur
XXIII 1922 Bandera de Bélxica Albert Dejonghe Bandera de Francia Jean Rossius Bandera de Bélxica Émile Masson
XXIV 1923 Henri Suter Bandera de Bélxica René Vermandel Bandera de Bélxica Félix Sellier
XXV 1924 Bandera de Bélxica Jules Van Hevel Bandera de Francia Maurice Ville Bandera de Bélxica Félix Sellier
XXVI 1925 Bandera de Bélxica Felix Sellier Pietro Bestetti Bandera de Bélxica Jules Van Hevel
XXVII 1926 Bandera de Bélxica Julien Delbecque Bandera de Bélxica Gustave Van Slembrouck Bandera de Bélxica Gaston Rebry
XXVIII 1927 Bandera de Bélxica Georges Ronsse Bandera de Francia Joseph Curtel Bandera de Francia Charles Pélissier
XXIX 1928 Bandera de Francia André Leducq Bandera de Bélxica Georges Ronsse Bandera de Bélxica Charles Meunier
XXX 1929 Bandera de Bélxica Charles Meunier Bandera de Bélxica Georges Ronsse Bandera de Bélxica Aimé Deolet
XXXI 1930 Bandera de Bélxica Julien Vervaecke Bandera de Francia Jean Maréchal Bandera de Francia Antonin Magne
XXXII 1931 Bandera de Bélxica Gaston Rebry Bandera de Francia Charles Pélissier Bandera de Bélxica Émile Decroix
XXXIII 1932 Bandera de Bélxica Romain Gijssels Bandera de Bélxica Georges Ronsse Bandera d'Alemaña Herbert Sieronski
XXXIV 1933 Bandera de Bélxica Sylvère Maes Bandera de Bélxica Julien Vervaecke Bandera de Francia Léon -y Calvez
XXXV 1934 Bandera de Bélxica Gaston Rebry Bandera de Bélxica Jean Wauters Bandera de Bélxica Frans Bonduel
XXXVI 1935 Bandera de Bélxica Gaston Rebry Bandera de Francia André Leducq Bandera de Bélxica Jean Aerts
XXXVII 1936 Bandera de Francia Georges Speicher Bandera de Bélxica Romain Maes Bandera de Bélxica Gaston Rebry
XXXVIII 1937 Jules Rossi Bandera de Bélxica Albert Hendrickx Bandera de Bélxica Noël Declercq
XXXIX 1938 Bandera de Bélxica Lucien Storme Bandera de Bélxica Louis Hardiquest Bandera de Bélxica Marcel Van Houtte
XL 1939 Bandera de Bélxica Émile Masson Bandera de Bélxica Marcel Kint Bandera de Francia Roger Lapebie
1940-42 Ediciones suspendíes pola Segunda Guerra Mundial
XLI 1943 Bandera de Bélxica Marcel Kint Bandera de Bélxica Jules Lowie Bandera de Francia Louis Thiétard
XLII 1944 Bandera de Bélxica Maurice Desimpelaere Jules Rossi Bandera de Francia Louis Thiétard
XLIII 1945 Bandera de Francia Paul Maye Bandera de Francia Lucien Teisseire Bandera de Francia Kléber Piot
XLIV 1946 Bandera de Bélxica Georges Claes Bandera de Francia Louis Gauthier Bandera de Bélxica Lucien Vlaemynck
XLV 1947 Bandera de Bélxica Georges Claes Bandera de Bélxica Adolf Verschueren Bandera de Francia Louis Thiétard
XLVI 1948 Bandera de Bélxica Rik Van Steenbergen Bandera de Francia Émile Idée Bandera de Bélxica Georges Claes
XLVII 1949 Bandera d'Italia Sese Coppi y Bandera de Francia André Mahé[8] Bandera de Bélxica Frans Leenen
XLVIII 1950 Bandera d'Italia Fausto Coppi Bandera de Francia Maurice Diot Bandera d'Italia Fiorenzo Magni
XLIX 1951 Bandera d'Italia Antonio Bevilacqua Bandera de Francia Louison Bobet Bandera de Bélxica Rik Van Steenbergen
L 1952 Bandera de Bélxica Rik Van Steenbergen Bandera d'Italia Fausto Coppi Bandera de Francia André Mahé
LI 1953 Bandera de Bélxica Germain Derycke Bandera d'Italia Donato Piazza Bandera de Países Baxos Wout Wagtmans
LII 1954 Bandera de Bélxica Raymond Impanis Bandera de Bélxica Stan Ockers Bandera de Bélxica Marcel Rijckaert
LIII 1955 Bandera de Francia Jean Forestier Bandera d'Italia Fausto Coppi Bandera de Francia Louison Bobet
LIV 1956 Bandera de Francia Louison Bobet Bandera de Bélxica Alfred De Bruyne Bandera de Francia Jean Forestier
LV 1957 Bandera de Bélxica Alfred De Bruyne Bandera de Bélxica Rik Van Steenbergen Bandera de Bélxica Leon Van Daele
LVI 1958 Bandera de Bélxica Leon Van Daele Miguel Poblet Bandera de Bélxica Rik Van Looy
LVII 1959 Bandera de Bélxica Noël Foré Bandera de Bélxica Gilbert Desmet Bandera de Bélxica Marcel Janssens
LVIII 1960 Bandera de Bélxica Pinu Cerami Bandera de Francia Tinu Sabbadini Miguel Poblet
LIX 1961 Bandera de Bélxica Rik Van Looy Bandera de Bélxica Marcel Janssens Bandera de Bélxica René Vandervecken
LX 1962 Bandera de Bélxica Rik Van Looy Bandera de Bélxica Emile Daems Bandera de Bélxica Frans Schoubben
LXI 1963 Bandera de Bélxica Emile Daems Bandera de Bélxica Rik Van Looy Bandera de Países Baxos Jan Janssen
LXII 1964 Bandera de Países Baxos Peter Post Bandera de Bélxica Benoni Beheyt Bandera de Bélxica Yvo Molenaers
LXIII 1965 Bandera de Bélxica Rik Van Looy Bandera de Bélxica Edward Sels Bandera de Bélxica Willy Vannitsen
LXIV 1966 Bandera d'Italia Felice Gimondi Bandera de Países Baxos Jan Janssen Bandera de Bélxica Gustaaf De Smet
LXV 1967 Bandera de Países Baxos Jan Janssen Bandera de Bélxica Rik Van Looy Bandera d'Alemaña Rudi Altig
LXVI 1968 Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica Herman Van Springel Bandera de Bélxica Walter Godefroot
LXVII 1969 Bandera de Bélxica Walter Godefroot Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica Willy Vekemans
LXVIII 1970 Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera de Bélxica Eric Leman
LXIX 1971 Bandera de Bélxica Roger Rosiers Bandera de Bélxica Herman Van Springel Bandera d'Italia Marín Basso
LXX 1972 Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera de Bélxica André Dierickx Bandera del Reinu Xuníu Barry Hoban
LXXI 1973 Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica Walter Godefroot Bandera de Bélxica Roger Rosiers
LXXII 1974 Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera d'Italia Francesco Moser Bandera de Bélxica Marc Demeyer
LXXIII 1975 Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica André Dierickx
LXXIV 1976 Bandera de Bélxica Marc Demeyer Bandera d'Italia Francesco Moser Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck
LXXV 1977 Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera de Bélxica Willy Teirlinck Bandera de Bélxica Freddy Maertens
LXXVI 1978 Bandera d'Italia Francesco Moser Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera de Países Baxos Jan Raas
LXXVII 1979 Bandera d'Italia Francesco Moser Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera de Países Baxos Hennie Kuiper
LXXVIII 1980 Bandera d'Italia Francesco Moser Bandera de Francia Gilbert Duclos-Lassalle Bandera d'Alemaña Dietrich Thurau
LXXIX 1981 Bandera de Francia Bernard Hinault Bandera de Bélxica Roger De Vlaeminck Bandera d'Italia Francesco Moser
LXXX 1982 Bandera de Países Baxos Jan Raas Bandera de Francia Yvon Bertin Bandera d'Alemaña Gregor Braun
LXXXI 1983 Bandera de Países Baxos Hennie Kuiper Bandera de Francia Gilbert Duclos-Lassalle Bandera d'Italia Francesco Moser
LXXXII 1984 Bandera de Irlanda Sean Kelly Bandera de Bélxica Rudy Rogiers Bandera de Francia Alain Bondue
LXXXIII 1985 Bandera de Francia Marc Madiot Bandera de Francia Bruno Wojtinek Bandera de Irlanda Sean Kelly
LXXXIV 1986 Bandera de Irlanda Sean Kelly Bandera de Bélxica Rudy Dhaenens Bandera de Países Baxos Adri Van der Poel
LXXXV 1987 Bandera de Bélxica Eric Vanderaerden Bandera de Bélxica Patrick Versluys Bandera de Bélxica Rudy Dhaenens
LXXXVI 1988 Bandera de Bélxica Dirk Demol Thomas Wegmuller Bandera de Francia Laurent Fignon
LXXXVII 1989 Bandera de Bélxica Jean-Marie Wampers Bandera de Bélxica Dirk De Wolf Bandera de Bélxica Edwig Van Hooydonck
LXXXVIII 1990 Bandera de Bélxica Eddy Planckaert Bandera de Canadá Steve Bauer Bandera de Bélxica Edwig Van Hooydonck
LXXXIX 1991 Bandera de Francia Marc Madiot Bandera de Francia Jean-Claude Colotti Bandera de Bélxica Carlo Bomans
XC 1992 Bandera de Francia Gilbert Duclos-Lassalle Bandera d'Alemaña Olaf Ludwig Bandera de Bélxica Johan Capiot
XCI 1993 Bandera de Francia Gilbert Duclos-Lassalle Bandera d'Italia Franco Ballerini Bandera d'Alemaña Olaf Ludwig
XCII 1994 Bandera de Ucraína Andréi Chmil Bandera d'Italia Fabio Baldato Bandera d'Italia Franco Ballerini
XCIII 1995 Bandera d'Italia Franco Ballerini Bandera de Ucraína Andrei Tchmil Bandera de Bélxica Johan Museeuw
XCIV 1996 Bandera de Bélxica Johan Museeuw Bandera d'Italia Gianluca Bortolami Bandera d'Italia Andrea Tafi
XCV 1997 Bandera de Francia Frédéric Guesdon Bandera de Bélxica Jo Planckaert Bandera de Bélxica Johan Museeuw
XCVI 1998 Bandera d'Italia Franco Ballerini Bandera d'Italia Andrea Tafi Bandera de Bélxica Wilfried Peeters
XCVII 1999 Bandera d'Italia Andrea Tafi Bandera de Bélxica Wilfried Peeters Bandera de Bélxica Tom Steels
XCVIII 2000 Bandera de Bélxica Johan Museeuw Bandera de Bélxica Peter Van Petegem Bandera d'Alemaña Erik Zabel
XCIX 2001 Bandera de Países Baxos Servais Knaven Bandera de Bélxica Johan Museeuw Bandera de Letonia Romāns Vainšteins
C 2002 Bandera de Bélxica Johan Museeuw Bandera d'Alemaña Steffen Wesemann Bandera de Bélxica Tom Boonen
CI 2003 Bandera de Bélxica Peter Van Petegem Bandera d'Italia Dario Pieri Bandera de Rusia Viatcheslav Ekimov
CII 2004 Bandera de Suecia Magnus Bäckstedt Bandera de Países Baxos Tristan Hoffman Bandera del Reinu Xuníu Roger Hammond
CIII 2005 Bandera de Bélxica Tom Boonen Bandera de Estaos Xuníos d'América George Hincapie Juan Antonio Flecha
CIV 2006 Fabian Cancellara Bandera de Bélxica Tom Boonen Bandera d'Italia Alessandro Ballan
CV 2007 Bandera de Australia Stuart O'Grady Juan Antonio Flecha Bandera d'Alemaña Steffen Wesemann
CVI 2008 Bandera de Bélxica Tom Boonen Fabian Cancellara Bandera d'Italia Alessandro Ballan
CVII 2009 Bandera de Bélxica Tom Boonen Bandera d'Italia Filippo Pozzato Bandera de Noruega Thor Hushovd
CVIII 2010 Fabian Cancellara Bandera de Noruega Thor Hushovd Juan Antonio Flecha
CIX 2011 Bandera de Bélxica Johan Van Summeren Fabian Cancellara Bandera de Países Baxos Maarten Tjallingii
CX 2012 Bandera de Bélxica Tom Boonen Bandera de Francia Sébastien Turgot Bandera d'Italia Alessandro Ballan
CXI 2013 Fabian Cancellara Bandera de Bélxica Sep Vanmarcke Bandera de Países Baxos Niki Terpstra
CXII 2014 Bandera de Países Baxos Niki Terpstra Bandera d'Alemaña John Degenkolb Fabian Cancellara
CXIII 2015 Bandera d'Alemaña John Degenkolb Bandera de Chequia Zdeněk Štybar Bandera de Bélxica Greg Van Avermaet
CXIV 2016 Bandera de Australia Matthew Hayman Bandera de Bélxica Tom Boonen Bandera del Reinu Xuníu Ian Stannard
CXV 2017 Bandera de Bélxica Greg Van Avermaet Bandera de Chequia Zdeněk Štybar Bandera de Países Baxos Sebastian Langeveld
CXVI 2018 Peter Sagan Xiblen Dillier Bandera de Países Baxos Niki Terpstra

Palmarés por países[editar | editar la fonte]

El Pont Gibus
País Victories
 Bélxica 56
 Francia 28
 Italia 13
 Países Baxos 6
 Suiza 4
 Irlanda 2
Alemaña 2
Bandera de Australia Australia 2
 Luxemburgu 1
 Ucraína 1
 Suecia 1
 Eslovaquia 1

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Más victories[editar | editar la fonte]

Eddy Merckx ganador en trés causes.
Roger De Vlaeminck tien el récor de victories con cuatro.

Ediciones más rápides[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 ciclismu-capitulo-3-paris.html Monumento del ciclismu. Capítulu 3: París-Roubaix,. MARCA.com. https://www.marca.com/blogs/desde-el-aula/2017/03/02/monumentos-del ciclismu-capitulo-3-paris.html. Consultáu'l 8 d'avientu de 2017. 
  2. (en castellanu) so-historia-y-como-pedaliar-sobre-la fecha=8 d'abril de 2017 El pavés de la Paris Roubaix: la so historia y como pedaliar sobre él. Maillot Magacín. http://www.maillotmag.com/afondo/el-paves-de-la-paris-roubaix-la so-historia-y-como-pedaliar-sobre-la fecha=8 d'abril de 2017. Consultáu'l 8 d'avientu de 2017. 
  3. Paris - Roubaix Espoirs
  4. Paris - Roubaix
  5. París-Roubaix O23
  6. Parir-Roubaix Espoirs, suspendida
  7. ASO salva parir-Roubaix Espoirs
  8. Finalmente hubo dos ganadores. André Mahé foi'l primer corredor que crució la llinia de meta, pero facer dempués de qu'un oficiales de carrera equivocárense y fixeren entrar al velódromu al grupu que colaba escapáu por un llugar equivocáu. Tuvieron inclusive qu'entrar al Velódromu de Roubaix saltando cola bicicleta poles graes. Sese Coppi, hermanu del afamáu Fausto Coppi, foi'l primer ciclista que crució la meta entrando al velódromu pol llugar fayadizu. Dempués d'un gran discutiniu decidió nomase a los dos ciclistes ganadores d'aquella edición.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]