Pajarón
Apariencia
|
| |||
|
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Provincia | |||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
| Mayor of Pajarón (en) | Sofía Gómez Zafrilla | ||
| Nome oficial | Pajarón (es)[1] | ||
| Nome llocal | Pajarón (es) | ||
| Códigu postal |
16... | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 39°57′27″N 1°46′59″W / 39.9575°N 1.7830555555556°O | ||
| Superficie | 52.61 km² | ||
| Altitú | 1040 m | ||
| Llenda con | Valdemorillo de la Sierra, Pajaroncillo, Carboneras de Guadazaón, Cañada del Hoyo y La Cierva | ||
| Demografía | |||
| Población |
71 hab. (2025) - 39 homes (2019) - 43 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe | 0.04% de provincia de Cuenca | ||
| Densidá | 1,35 hab/km² | ||
| Más información | |||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||
Pajarón ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na Comunidá Autónoma de Castiella-La Mancha.
Tien un área de 52,61 km² con una población de 84 habitantes (INE 2015) y una densidá de 1,71 hab/km².
Historia
[editar | editar la fonte]Nel so términu tuvo llugar la Batalla de Pajarón. La confrontación dio'l 21 d'agostu de 1289 ente Diego López de Haro y les sos xentes, qu'entraren en territoriu de Cuenca dende Albarracín y Teruel, y les de Sancho IV, mandaes pol xusticia mayor don Ruy Páez de Sotomayor, con resultancia fatal pa estes, pos fueron prindaos los pendones reales y muertos el xefe de les fuercies reales, el comendador mayor de Uclés y trelce freires de la Orde de Santiago».[3]

Patrimoniu históricu-artísticu
[editar | editar la fonte]Arquiteutura civil
[editar | editar la fonte]- Castillo-torrexón. Baluarte defensivu d'orixe musulmán, asitiáu sobre una pandiella, al noroeste de la población.
- Campusantu Municipal. Asitiáu nel cuetu del Castillo, per debaxo de la fortificación.
Arquiteutura relixosa
[editar | editar la fonte]- Ilesia de San Pedro Apóstol, templu parroquial. Eclesiásticamente pertenez a la diócesis de Cuenca, aricprestazgo de Moya. Mientres la Revolución Española de 1936 sufrió la quema de les sos imáxenes y parte de los ormanentos, según la destrucción de les campanes.[4]
Demografía
[editar | editar la fonte]| 1991 | 1996 | 2001 | 2013 | 2015 | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 155 | 140 | 122 | 90 | 84 |
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Galería
[editar | editar la fonte]- Vista parcial (meridional) del caserío de Pajarón (Cuenca), dende'l cuetu del castiellu (2017).
- Vista parcial (meridional) del caserío de Pajarón (Cuenca), dende'l cuetu del castiellu (2017).
- Vista xeneral del edificiu del Conceyu de Pajarón (Cuenca), dende la plaza del llugar (2017).
- Vista xeneral de les ruines del castiellu-torrexón de Pajarón (Cuenca), con detalle del campusantu municipal en primer planu (2017).
- Detalle del Campusantu Municipal de Pajarón (Cuenca), dende'l cuetu del castiellu (2017).
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.
- ↑ Vázquez de Parga, 1979, tomu 3º N-Z, p. 152.
- ↑ Sánchez Garzón, 2016, p. cita web.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Arribas Ballesteros y Romero Sáiz, Jesús y Miguel (2005). PRODESE (fondos FEDER del Conseyu d'Europa y Conceyu de Pajarón: Pajarón, retazos de la so historia (en castellanu).
- Vázquez de Parga, Luis (1979, tomu 3º N-Z). edición empobinada por Germán Bleiberg: Diccionariu d'Historia d'España (en castellanu). Alianza Editorial. ISBN 84-206-5997-5.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2016). «Destrucción d'altares, quema d'imáxenes y saquéu d'ilesies y ermites nel partíu xudicial de Cañete (Cuenca)». Dende'l Rincón de Ademuz. Consultáu'l 2 d'abril de 2017.