Oriol Junqueras

De Wikipedia
Oriol Junqueras
eurodiputáu

2 xunetu 2019 - 2 xineru 2020 - Jordi Solé Ferrando (es) Traducir
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2019 n'España
Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España

21 mayu 2019 - 24 setiembre 2019
Distritu: Barcelona
Eleiciones: eleiciones al Congresu de los Diputaos d'abril de 2019 en Barcelona
diputáu del Parllamentu de Cataluña

17 xineru 2018 - 20 mayu 2019 - Núria Picas
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017
consejero de Economía e Hacienda de la Generalidad de Cataluña (es) Traducir

14 xineru 2016 - 27 ochobre 2017
Andreu Mas-Colell - Pere Aragonès i Garcia
4. vicepresidente del Gobiernu de Cataluña

14 xineru 2016 - 27 ochobre 2017
Neus Munté (es) Traducir - Pere Aragonès i Garcia
diputáu del Parllamentu de Cataluña

26 ochobre 2015 - 28 ochobre 2017
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones la Parllamentu de Cataluña de 2015
4. Xefe de la oposición en Cataluña

9 xineru 2013 - 26 ochobre 2015
Xavier Sabaté (es) Traducir - Inés Arrimadas
diputáu del Parllamentu de Cataluña

17 avientu 2012 - 4 agostu 2015
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012
10. presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (es) Traducir

17 setiembre 2011 -
Joan Puigcercós (es) Traducir
alcalde de Sant Vicenç dels Horts

11 xunu 2011 - 22 avientu 2015
Amparo Piqueras Manzano - Maite Aymerich Boltà
eurodiputáu

14 xunetu 2009 - 31 avientu 2011
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2009 n'España
concejal del Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts (es) Traducir

16 xunu 2007 - 22 avientu 2015
Vida
Nacimientu San Andrés de Palomar (es) Traducir[1]11 d'abril de 1969[2] (55 años)
Nacionalidá España [3]
Residencia Sant Vicenç dels Horts
San Andrés de Palomar (es) Traducir
Llingua materna catalán
Familia
Casáu con Neus Bramona (2013 – )[4]
Fíos/es 2[5]
Hermanos/es Roger Junqueras i Vies (en) Traducir
Estudios
Estudios Universidá Autónoma de Barcelona 2002) doctoráu : Historia del pensamientu económicu
Universidá de Barcelona
Direutor de tesis Antoni Simon i Tarrés
Llingües falaes catalán
castellanu
italianu[6]
Oficiu políticu, historiador, profesor universitariu, escritorguionista
Llugares de trabayu Estrasburgu, Bruxeles, Barcelona y Madrid
Emplegadores Universidá Autónoma de Barcelona  (1998 –
Universidá de Vic  (2020 –
Miembru de Federación Nacional de Estudiantes Revolucionarios Rafael Ramírez (es) Traducir
Sobirania i Progrés (es) Traducir[7]
Seudónimos El Mossèn[8]
Creencies
Relixón catolicismu[9]
Partíu políticu Esquerra Republicana de Catalunya (dende 2011)[10]
IMDb nm1953637
junqueras.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Oriol Junqueras i Vies (11 d'abril de 1969San Andrés de Palomar (es) Traducir) ye un políticu español, actual presidente d'Esquerra Republicana de Catalunya y vicepresidente de la Xeneralidá de Cataluña. Ye llicenciáu n'Historia, con especialidá n'Historia Moderna y Contemporánea, y doctor n'Historia del Pensamientu Económicu pola UAB.

Dende'l 7 de setiembre de 2017 ta siendo investigáu pola Fiscalía del Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña por presuntos delitos de prevaricación, desobediencia al Tribunal Constitucional y malversación de caudales públicos, en roblando'l Decretu autonómicu pa convocar un referendu d'autodeterminación illegal.[11][12] El 8 de setiembre, la Fiscalía esixía fianza pa garantizar los gastos que pueda causar al erariu públicu, que cifra en 6,2 millones d'euros.[13]

Oriol Junqueras i Vies defende'l "derechu a votar pola autodeterminación del pueblu catalán".[14] Junqueras: “Nun arrenunciaríamos a dereches a votar anque quixéramos”.[15] Derechu anguaño en diferendo[16] ente'l gobiernu central y el gobiernu autonómicu. El so discursu contempla La diferencia de Jean-François Lyotard,[17] la separación ente dos órdenes o planos, el deséu del pueblu de tresformar la so realidá. "Los rellatos que se cunten pa xustificar un grupu de lleis son intrínsecamente inxustos",  Jean-François Lyotard.

Esquerra Republicana de Catalunya, partíu que lidera, alcuéntrase nes encuestes como preferíu del votu catalanista con un ampliu espectru de sofitu social.[18] Pa los sos afiliaos y voceros republicanos, la clave ta na llucha cívico y pacífico[19] como ferramienta de cambéu d'un sistema monárquicu qu'ellos nun votaron.[20]

Biografía[editar | editar la fonte]

Política[editar | editar la fonte]

Ye unu de los promotores de la plataforma cívica de sofitu al independentismu, Sobirania i Progrés. Tamién foi conceyal independiente, escoyíu nes llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya del conceyu barcelonés de Sant Vicenç dels Horts.[21] En xunu de 2011 foi escoyíu alcalde de dicha población, al mandu de una coalición integrada por Junts per Sant Vicenç-ERC-AM, ICV-EUiA y CiU, que desbancó a la llista más votada, la del PSC. Pronuncióse públicamente en contra del estatutu d'autonomía de Cataluña de 2006 y de la Constitución Europea.[22] Junqueras afirmó que'l referendu del 1-O en Cataluña ye una oportunidá pa "tresformar España".[23]

El 26 de xineru de 2009, la executiva d'el so partíu ratificó la so candidatura como cabeza de llista del partíu pa les eleiciones europees de xunu de 2009 y foi finalmente electu,[21] al mandu de la candidatura Europa de los Pueblos Verdes. Arrenunció en xineru de 2012 pa dexar l'escañu a Ana Miranda, representante del BNG. El 17 de setiembre de 2011 foi escoyíu presidente de Esquerra Republicana de Catalunya.

Tesis doctoral[editar | editar la fonte]

La so tesis doctoral (2002) ye Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'Alta Edat Moderna (1520-1630)Economía y pensamientu económicu na Cataluña de l'Alta Edá Moderna (1520-1630)[24] y analizaba la nacencia del pensamientu económicu modernu en Cataluña, estableciendo paralelismos colos pensamientos inglés y castellán de les primeres décades del sieglu XVII.

Profesor universitariu[editar | editar la fonte]

Anguaño ye profesor acomuñáu al departamentu d'Historia Moderna y Contemporánea de la UAB.

Radio y televisión[editar | editar la fonte]

Collaboró en programes como En Guàrdia y El nas de Cleòpatra, de Catalunya Ràdio, en Minoría absoluta y El Món, de RAC 1 y en El favorit de TV3.[25] Tamién trabayó como guionista y asesor en series documentales de televisión, como Els Maquis, La guerra callada o Conviure amb el risc.[25] El 22 de setiembre de 2011 fixo una apaición en Polònia, serie d'humor político de TV3.

Llibros[editar | editar la fonte]

Ye autor de numberosos llibros, como por casu, Els catalans i Cuba, La batalla de l'Ebre, Manel Girona, el Banc de Barcelona i la Canal d'Urgell, Guerres dels catalans o Centres i perifèries: Catalunya, Espanya, Cuba.[25]

Diariu dixital[editar | editar la fonte]

Dende'l 16 d'abril de 2008, xusto un añu dempués de que s'estrenara na rede'l diariu dixital Direute!cat, tomó'l relevu de Joan Camp na direición de dichu mediu electrónicu.

Catolicismu[editar | editar la fonte]

Declárase católicu que va a misa "cuando puede". Defendió que s'emitan mises na televisión pública.[26][27]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.vilaweb.cat/noticia/4197083/20140610/alfred-bosch-id-rather-build-in-barcelona-than-resist-in-madrid.pdf.
  2. URL de la referencia: http://www.europarl.europa.eu/meps/en/96708/ORIOL_JUNQUERAS+VIES_home.html.
  3. URL de la referencia: https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1604. Data de consulta: 3 febreru 2019. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190428121322/https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1604. Data d'archivu: 28 abril 2019.
  4. URL de la referencia: https://twitter.com/junqueras/status/1076219198580363265. Data de consulta: 4 febreru 2019.
  5. URL de la referencia: https://www.naciodigital.cat/noticia/151842/us/estimo/fills/mona/rebut/fills/oriol/junqueras. Data de consulta: 8 xineru 2020.
  6. URL de la referencia: https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1604. Data de consulta: 3 febreru 2019.
  7. «H. Sr. Oriol Junqueras i Vies». Parllamentu de Cataluña. Consultáu'l 16 avientu 2018.
  8. URL de la referencia: https://www.elmundo.es/cronica/2019/02/17/5c671fb6fdddfff3718b45ce.html. Data de consulta: 28 xineru 2023.
  9. «Junqueras: "Dedico mi tiempo a la reflexión y, como católico, a la oración"».
  10. URL de la referencia: http://www.esquerra.cat/ca/oriol-junqueras.
  11. https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/09/07/direutu_govern_envia_una carta_los alcaldes_que-yos encamienta vencer_locales_pa_referendos_-yos_hores_pa_alegar_69270_1012.html
  12. https://www.elmundo.es/espana/2017/09/07/59b12946ca4741y30c8b463b.html
  13. https://www.elconfidencial.com/espana/2017-09-08/la-fiscalia-pide-cerrar-les webs-del referendu-y-que-puigdemont-depositen-fianza_1440735/
  14. (en castellanu) derechu internacional/ Autodeterminación y derechu a decidir: reflexones dende'l derechu internacional - Axenda Pública. Axenda Pública. 2017-09-10. http://agendapublica.elperiodico.com/autodeterminacion-derechu-decidir-reflexones-dende derechu internacional/. Consultáu'l 2017-10-18. 
  15. Junqueras: “Nun arrenunciaríamos a dereches a votar anque quixéramos”. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20170703/423868448900/oriol-junqueras-referendu-1-o-participacion.html. Consultáu'l 2017-10-18. 
  16. Enciclopedia-juridica.biz14.com. «Diferendo» (castellanu). Consultáu'l 2017-10-19.
  17. «diferencia/9788474323153/217864 LA DIFERENCIA | JEAN FRANÇOIS LYOTARD | Mercar llibru 9788474323153» (castellanu). Consultáu'l 2017-10-18.
  18. (en castellanu) urnes-IK15792468 ERC rentabiliza'l «procés» nes urnes. http://www.larazon.es/espana/erc-rentabiliza-el-proces-en-les urnes-IK15792468. Consultáu'l 2017-10-18. 
  19. (en castellanu) En direutu: l'independentismu concéntrase ante les sedes rexistraes pola Guardia Civil. ELMUNDO. https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/20/59c21c6522601d8y1c8b4630.html. Consultáu'l 2017-10-18. 
  20. Rufián: “Los mesmos que nun quixeron que votáramos a un Rei nun quieren que votemos nun referendu”. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20161119/411988436222/erc-rufian-contrarios-consulta.html. Consultáu'l 2017-10-18. 
  21. 21,0 21,1 El País (27 de xineru de 2009). «ERC tamién ficha a un independiente pa frenar a Tremosa».
  22. La Vanguardia (26 de xineru de 2009). «europees-barcelona-ridao-ciu-jose--lluis-rod.html L'historiador Oriol Junqueras, candidatu d'ERC pa les europees».
  23. (en castellanu) Junqueras afirma que'l referendu del 1-O en Cataluña ye una oportunidá pa "tresformar España" - RTVE.es. 2017-09-10. https://www.rtve.es/noticias/20170910/junqueras-afirma-referendu-del-1-cataluna-oportunidá-pa-tresformar-espana/1612120.shtml. Consultáu'l 2017-10-18. 
  24. tesisenxarxa. «'Economia i pensament econòmic a la Catalunya d'Alta Edat Moderna (1520-1630)'» (catalán).
  25. 25,0 25,1 25,2 ERC escueyi al independiente Oriol Junqueras como candidatu a les eleiciones europees, El Periódico de Catalunya, 26 de xineru de 2009.
  26. Yo sí voi a misa. "Soi católicu y voi a misa cuando puedo"., [[ABC (periódicu)|]], 19 de marzu de 2017.
  27. [ https://infovaticana.com/2013/12/04/yo-oriol-junqueras-presidente-de-esquerra-republicana-de-catalunya-faigo-llamamientos-a-que-haya-vocaciones/ “Yo, Oriol Junqueras, presidente de Esquerra Republicana de Catalunya, faigo llamamientos a qu'haya vocaciones”], InfoVaticana, 4 avientu de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Amparo Piquera Manzano

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts

2011-2015
Socesor:
Mayte Aymerich
Predecesor:
Joan Puigcercós

Presidente d'ERC

2011-actualidá
Socesor:
Nel cargu
Predecesor:
Xavier Sabaté

Xefe de la oposición de Cataluña

2013-2015
Socesor:
Inés Arimaes
Predecesor:
Neus Munté

Vicepresidente de la Xeneralidá de Cataluña

2016-2017
Socesor:
Vacante
Predecesor:
Andreu Mas-Colell
(Economía y Conocencia)

Conseyeru d'Economía y Facienda de la Xeneralidá de Cataluña

2016-2017
Socesor:
Vacante