Ordenadores de Harvard

De Wikipedia
Ordenadores de Harvard
grupu d'humanos
Cambiar los datos en Wikidata

Les Ordenadores de Harvard foi un grupu de muyeres que realizó significatives meyores na clasificación de datos astronómicos depués de que Edward Charles Pickering (direutor del Harvard Observatory dende 1877 hasta 1919[1]) decidiera contratar a muyeres pa procesar datos d'estrelles. Ente estes muyeres atopábense Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt y Antonia Maury. Esti grupu de muyeres foi conocíu como les Ordenadores de Harvard, anque entós daquella la comunidá científica llamar despectivamente el "Harén de Pickering".[2][3][4]

Fueron diversos los factores que llevaron a Pickering a tomar la decisión de contratar muyeres en cuenta de homes. Ente elles taba'l fechu de que les muyeres nesa dómina percibíen un salariu considerablemente menor que'l d'un home, colo cual podía contratar delles muyeres col mesmu dineru que contrataría un solu home. Esto foi una considerancia importante una y bones la cantidá de datos astronómicos que precisaben procesar devasaba les capacidaes del observatoriu.[5]

La primera contratada foi Williamina Fleming, quien yá trabayaba como sirvienta pa Pickering, y tomó la so nueva asignación con muncha eficiencia, polo que Pickering taba conforme col so trabayu. Cuando'l Harvard Observatory recibió en 1886 una arrogante donación de la vilba de Henry Draper, Pickering decidió contratar más muyeres pal so personal, poniendo a Fleming como la encargada del grupu.[6]

Los Ordenadores de Harvard nel trabayu, circa 1890, incluyendo a Henrietta Swan Leavitt (sentada, tercera dende la esquierda), Annie Jump Cannon, Williamina Fleming (de pies nel centru) y Antonia Maury.

Como resultancia del trabayu de les Ordenadores de Harvard, Pickering publicó en 1890 el primer Catálogu Henry Draper, con más de 10.000 estrelles clasificaes acorde al so espectru. Pickering decidió entós contratar a Antonia Maury, graduada del Colexu Vassar, pa reclasificar dalgunes de les estrelles. Maury decidió dir más allá, ameyorando y rediseñando el sistema de clasificación pero que, finalmente publicáu en 1897, foi ignoráu pola comunidá científica del momentu. Depués d'esto, Pickering decidió contratar a Cannon, una graduada del Colexu Wellesley, pa clasificar les estrelles del hemisferiu sur. Al igual que Maury, Cannon tamién terminó rediseñando el sistema de clasificación del espectru y desenvolvió l'Esquema de Clasificación de Harvard, que ye la base del sistema utilizáu anguaño.

Henrietta Swan Leavitt reparó que toles estrelles na Nubes de Magallanes tán a casi la mesma alloña que la tierra, lo que la llevó a afayar la direuta rellación ente'l periodu de les Estrella variable Cefeida y el so rellumu intrínsecu.[7] Esti descubrimientu llevó al entendimientu modernu del tamañu del universu, y les Cefeidas Variables siguen siendo la ferramienta esencial pa midir distancies cosmolóxiques.

Magar dalgunes de les muyeres del personal de Pickering taben graduaes en astronomía, el so salariu yera similar al d'un trabayador masculín ensin oficiu. Ganaben aproximao ente 25 y 50 centavos la hora, más qu'una muyer trabayando nuna fábrica, pero menos qu'una oficinista.[8]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Pickering's Harem» (inglés). Consultáu'l 1 de xunetu de 2016.
  2. Larsen, Kristine M. (2007). Cosmology 101. Greenwood Publishing Group. ISBN 0313337314.
  3. «Harvard's 'Computers': The Women Who Measured the Stars» (inglés). Consultáu'l 10 de payares de 2016.
  4. «The Women Who Mapped the Universe And Still Couldn’t Get Any Respect» (inglés). Consultáu'l 11 de payares de 2016.
  5. Rossiter, Margaret W. (2006). Women Scientists in America (Volume I). JHU Press. ISBN 0801857112.
  6. «The 19th century women who catalogued the cosmos» (inglés). Consultáu'l 1 de xunetu de 2016.
  7. Miss Leavitt in Pickering, Edward C. "Periods of 25 Variable Stars in the Small Magellanic Cloud" Harvard College Observatory Circular 173 (1912) 1–3.
  8. Johnson, George (2006). Miss Leavitt's Stars. W. W. Norton & Company, Incorporated. ISBN 0393328562.

Ver tamién[editar | editar la fonte]