Oral (Kazakstán)

Coordenaes: 51°13′21″N 51°22′21″E / 51.2225°N 51.3725°E / 51.2225; 51.3725
De Wikipedia
Oral
Coats of arms of Uralsk (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Kazakstán Kazakstán
Provincia (es) Traducir Provincia de Kazakstán Occidental
Tipu d'entidá gran ciudá
Nome oficial Уральск (ru)
Яицкий городок (ru)[1]
Nome llocal Орал (kk)
Códigu postal 090000–090013
Xeografía
Coordenaes 51°13′21″N 51°22′21″E / 51.2225°N 51.3725°E / 51.2225; 51.3725
Oral alcuéntrase en Kazakstán
Oral
Oral
Oral (Kazakstán)
Superficie 700 km²
Altitú 35 m
Demografía
Población 167 352 hab. (17 xineru 1979)
Porcentaxe 2.7068212265563E+65% de Provincia de Kazakstán Occidental
8.8068118641955E+63% de Kazakstán
Densidá 239,07 hab/km²
Más información
Fundación 1584
Llocalidaes hermaniaes Atirau, Ploiești, Eskişehir, Ostrava, Oremburgu y Rostov del Don
uralsk.gov.kz
Cambiar los datos en Wikidata

Oral ( 'ʋoʀal (?·i) en cazacu, Орал, kazaquistanín: Орал, en rusu, Уральск, Uralsk, tamién escritu Ural'sk) ye la capital de la provincia de Kazakstán Occidental, al noroeste de Kazakstán. Allugada cerca de la frontera con Rusia, na confluencia de los ríos Ural y Chogan, considérase xeográficamente europea por atopase al oeste del ríu Ural. Dedicada a la industria y a l'agricultura ye unu de los principales nuedos de comunicaciones ente Europa y Siberia. La etnia predominante ye la rusa (38%) y la cazaca (55%).

Historia[editar | editar la fonte]

Oral foi fundada en 1613 polos cosacos, foi llamada orixinalmente Yaitsk (Яицкий городок), pel ríu Yaik, el nome del ríu Ural naquel momentu. Por cuenta de que los cosacos Yaik (los cosacos de los Urales) #poner de llau de los insurrectos mientres les rebeliones de Stenka Razin y Pugachev, la emperatriz Catalina II declaró'l 15 de xineru de 1775 que'l ríu Yaik d'equí p'arriba camudaría a ríu Ural y Yaitsk sería conocíu como Uralsk.

La ciudá foi prindada por Pugachev, y la so fortaleza sitiada dende'l 30 d'avientu de 1773 al 17 d'abril de 1774. Les tropes zaristes al mandu del comandante Mantsurov tomó la ciudá dempués de que Golytsin tomara la ciudá de Oremburgo de les fuercies rebalbes.

Pushkin visitó la ciudá col so amigu Vladimir Dahl en setiembre de 1833 mientres investigaba pal so llibru La Hestoria de Pugachev y la so novela La fía del capitán.

La ciudá tuvo baxu asediu impuestu por cosacos mientres la Guerra Civil Rusa. Mikhail Frunze, Vasily Chapaev y Georgy Zhukov participaron na defensa. Uralsk pasó a llamase Oral (nunca se-y camudó'l nome oficialmente a Oral, sinón que ye una traducción cazaca de Uralsk) dempués de la independencia de Kazakstán en 1991.

Galería[editar | editar la fonte]

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

La ciudá d'Oral caltién un hermanamiento coles siguientes llocalidaes:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Q124251704» (en rusu). Great Soviet Encyclopedia. Volume 65, 1931. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]