Olèrdola

Coordenaes: 41°19′18″N 1°43′23″E / 41.321666666667°N 1.7230555555556°E / 41.321666666667; 1.7230555555556
De Wikipedia
Olèrdola
Q11919911 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Olèrdola (es) Traducir Josefina Mascaró (es) Traducir
Nome oficial Olèrdola (ca)[1]
Códigu postal 08734
Xeografía
Coordenaes 41°19′18″N 1°43′23″E / 41.321666666667°N 1.7230555555556°E / 41.321666666667; 1.7230555555556
Olèrdola alcuéntrase n'España
Olèrdola
Olèrdola
Olèrdola (España)
Superficie 30.1 km²
Altitú 189 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 3968 hab. (2023)
- 1900 homes (2019)

- 1792 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Altu Penedès
0.07% de provincia de Barcelona
0.05% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 131,83 hab/km²
Viviendes 40 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
olerdola.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Olèrdola ye un conceyu de la contorna del Alto Penedés, provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llocalización de Olèrdola dientro del Alt Penedés
  • Altitú: 189 msnm
  • Llatitú: 41º 19' N
  • Llargor: 01º 43' Y

Allugáu a pocos quilómetros escontra'l sur de la capital de la contorna Vilafranca del Penedès, llinda al norte con Vilafranca del Penedès y Sant Cugat Sesgarrigues al oeste con Avinyonet del Penedès, al sur con Castellet i la Gornal y Olivella (Garraf).

Ta previstu concluyir les obres que van faer posible la canalización escontra Daltmar del aigua proveniente de la rede de Aigües Ter Llobregat (ATLL).

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Olèrdola ta formáu por ocho nucleos o entidaes de población. Dientro del conceyu destaquen cuatro nucleos de población: Mueya, Sant Miquel d'Olèrdola, Sant Pere Molanta y Viladellops.

Llista de población por entidaes:

Entidá de la población Habitantes (2009)
Can Trabal
394
Daltmar
592
Mueya
1.399
Polígonu Industrial de Sant Pere Molanta, El
10
Polígonu Industrial el Clot de Mueya
1
Sant Miquel d'Olèrdola
391
Sant Pere Molanta
633
Viladellops
42

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 E.I.O
1983-1987 E.I.O.
1987-1991 ADIDO
1991-1995 CiU
1995-1999 CiU
1999-2003 CiU
2003-2007 Josep Tort Miralles ApO*
2007-2011 Josep Tort Miralles ApO
2011-2015 Josep Tort Miralles ApO
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

* ApO - Alternativa per Olèrdola

Llugares pa visitar[editar | editar la fonte]

Xacimientos Arqueolóxicos[editar | editar la fonte]

Castiellu de Olèrdola[editar | editar la fonte]

Pertenez al Muséu d'Arqueoloxía de Cataluña. Nél atopa la ilesia románica de San Miguel de Olèrdola. Dende'l castiellu hai una vista panorámica de la zona.

Torre de Mueya[editar | editar la fonte]

Torre primitiva de defensa circular. Na so redolada ye onde creció'l nucleu de Mueya. En 2007 ta en proyeutu de restauración.Cuando s'acabe la restauración podrá visitase el so interior. Probablemente va haber un muséu.

El Santu Sepulcru[editar | editar la fonte]

Recintu priváu, cerca de San Miguel de Olèrdola. Ye una ilesia románica con planta circular que forma parte del patrimoniu artísticu y históricu del conceyu. Data de 1061 y contién pintures al frescu.

Ilesia de San Jaime de Mueya[editar | editar la fonte]

Ilesia d'una nave con tres tramos, ábside semicircular. Coronada por un campanariu prismáticu, fachada d'arcos ciegos, rosetón y portal con arquivoltes. Asitiada na plaza principal del conceyu, la plaça de l'esglèsia.

Ilesia de San Pedro Molanta[editar | editar la fonte]

Data de 991, totalmente reconstruyida en 1774. Edificiu de tres naves con cabecera rectangular. Fachada d'estilu barrocu popular. Al llau, nel antiguu palaciu Molanta, atopáronse dos baltes antropomórficas.

Ilesia de San Miguel de Olèrdola[editar | editar la fonte]

Construyida ente 1885 y 1889 pa sustituyir a la ilesia del castiellu de Olèrdola. Ta compuesta por una nave semicircular con campanariu octogonal y ventanales d'arcu apuntáu.

Ciudá antigua de Olèrdola[editar | editar la fonte]

Muralla romana d'Olèrdola

Pasáu'l pueblu de San Miguel de Olèrdola tómase una esviadura que lleva hasta la llomba de San Miguel de Olèrdola, de 358 m d'altor, onde s'atopa la ciudá antigua cercada. En tiempos pasaos conocer tamién col topónimu de Olérdula. Nun documentu del 979 ye nomada como civitate Olerdula.

Tuvo De ser un asentamientu íberu esmanteláu, arruináu y escaecíu pero conocíu polos romanos; éstos habitaron el llugar dende'l sieglu II e. C. La ciudá volvió entrar na hestoria nel añu 930 cuando'l conde Suñer I trató de repoblar la zona y n'especial esta posición estratéxico y bono pa la defensa, qu'habría de sirvir como talaya avanzada contra la invasión musulmana y que aportó a enclave militar hasta la conquista de Tarragona, ganada a los árabes en 1089.

Mientres esi periodu caltuvo la categoría de capital del Penedés y condáu. Tres la conquista de Tarragona perdió la so importancia estratéxica y más tarde en 1108 foi destruyida polos almorávides. Foi repoblada de nuevu, pero los sos habitantes empezaron a establecese en llugares más llanos, con mires al desenvolvimientu de l'agricultura y de esta manera surdió la ciudá de Vilafranca del Penedès.

El llugar tuvo bien defendíu dende dómina romana por una muralla de dos metros d'espesura que recuerda abondo a la de Tarragona y que foi rehecha nos sieglos IX-X. Según pue lleese nun documentu guardáu nel archivu de la catedral de Barcelona, el conde Suñer I mandó reconstruyir el castru de Olérdula y foi, xunto col obispu de Barcelona Teuderico, el promotor de la ilesia de San Miguel, que se construyó dientro del recintu. En dicha escritura cítase qu'en 991 l'obispu de Barcelona Vives allegó a confirmar les rentes y términu de la ilesia.

Los monumentos[editar | editar la fonte]

Dientro del recintu cercáu atópase un centru d'interpretación con materiales prehistóricos, íberos, romanos y medievales. N'otru llugar pueden trate unos cuantos silos escavaos na roca y un sistema de canales que recoyíen l'agua de lluvia y conducíenlo a una cisterna construyida asina mesmu na roca con capacidá pa 328 metros cúbicos. Nel llugar más altu tán les ruines del castiellu mandáu edificar por Suñer I nel sieglu X, probablemente sobre les anteriores ruines d'un castru. Mui cerca puede vese la ilesia d'orixe mozárabe de San Miguel de Olèrdola.

Fora del recintu cercáu atópase un barriu medieval llamáu'l Pla dels Albats, coles ruines d'una capiya románico y uno de los conxuntos de tumbes antropomorfas más importantes de Cataluña. A un quilómetru de distancia ta la ermita del Santu Sepulcru, de planta circular y con pintures murales romániques arcaiques.

La ilesia de San Miguel[editar | editar la fonte]

Alzar na parte más alta del allugamientu de l'antigua ciudá de Olérdula. Reconocer nel edificiu tres zones distintes de construcción: La primitiva, escontra 930, otra parte de nave única y cabecera cuadrada que pudo ampliase escontra'l 991. El tercer tresformamientu foi sobre esta postrera y consistió nun alzáu de les sos parés y un cimborrio, más otros cambeos románicos que se fadríen probablemente dempués de la invasión de los almorávides, en 1108. Más tarde, a finales del S. XIX, construyóse l'actual Ilesia de Sant Miquel nel nucleo nuevu de la población al pie del monte onde s'atopaba'l antigüo.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Bibliografía consultada[editar | editar la fonte]

  • FONTAINE, Jacques. El mozárabe (De la serie La España románica). Atopo ediciones, Madrid 1978.
  • GÓMEZ MORENO, Manuel. Ilesies mozárabes. Arte español de los sieglos IX a X. Editorial Universidá de Granada (edición facsímil), ISBN 84-338-2496-1

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]