Lluniego (parroquia)
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Autonomía | |
| Provincia | |
| Conceyu | |
| Partíu xudicial | Uviéu |
| Tipu d'entidá | parroquia d'Asturies |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 43°17′57″N 5°49′31″W / 43.29917°N 5.8254°O |
| Superficie | 15.42 km² |
| Altitú | 147 m[1] |
| Llenda con | |
| Demografía | |
| Población | 916 hab. (2024) |
| Porcentaxe | 0.41% de Uviéu |
| Densidá | 59,4 hab/km² |
| Viviendes | 708 (2001) |
| Más información | |
| Estaya horaria | UTC+01:00 |
Lluniego[2] ye una parroquia y llugar del conceyu asturianu d'Uviéu asitiada a 8 km de la capital pela AS-242 y a otros 9 km de Mieres siguiendo la mesma carretera. A la mesma se pue acceder tamién per aciu de l'A-66 Autovía de la Plata. Ta asitiada a la izquierda del Ríu Nalón y sobre l'Autovía de la Plata. Tien una población de 916 habitantes (2024)[3] y ocupa una estensión de 15,42 km²[4].
Entidaes de población
[editar | editar la fonte]| Nᵘ | Nome
|
Población | % población Lluniego (parroquia) |
|---|---|---|---|
| 1 | Armatía de Baxo
|
5 | 0,550,55%
|
| 2 | Armatía de Riba
|
16 | 1,751,75% |
| 3 | Casares
|
21 | 2,292,29% |
| 4 | Cueva
|
1 | 0,110,11% |
| 5 | El Cruce
|
5 | 0,550,55% |
| 6 | El Monegro
|
13 | 1,421,42% |
| 7 | El Portalgo
|
4 | 0,440,44% |
| 8 | El Quintanal
|
14 | 1,531,53% |
| 9 | El Ventanín
|
3 | 0,330,33% |
| 10 | L'Acebal
|
5 | 0,550,55% |
| 11 | L'Averu
|
10 | 1,091,09% |
| 12 | La Cabaña
|
5 | 0,550,55% |
| 13 | La Capilla
|
6 | 0,660,66% |
| 14 | La Fócara
|
2 | 0,220,22% |
| 15 | La Mortera
|
59 | 6,446,44% |
| 16 | La Pita
|
0 | 00% |
| 17 | Les Cobadielles
|
21 | 2,292,29% |
| 18 | Llandellena
|
7 | 0,760,76% |
| 19 | Lluniego
|
916 | 100100% |
| 20 | Malpica
|
12 | 1,311,31% |
| 21 | San Flechoso
|
3 | 0,330,33% |
| 22 | Sienra
|
27 | 2,952,95% |
| 23 | Sopeña
|
12 | 1,311,31% |
Sitios
[editar | editar la fonte]- Casares
- El Praiquín
- El Monegro
- El Ḥuexu
- El Ventanín
- El Padrún
- L'Acebal
- Los Quintos
- L'Averu
- El Cantiquín
- La Borná
- La Cuesta
- La Reguera l'Olla
- Les Mataíces
- La Cabaña
- El Cantuxel
- La Fócara
- La Fócara de Baxo
- La Fócara de Riba
- La Marfaya
- La Peral
- Les Campes
- La Mortera
- El Tambascu
- La Carril
- La Escaldá
- Les Cobadielles
- Les Cobadielles de Baxo
- Les Cobadielles de Riba
- Llandellena
- Corea [de Llandellana]
- El Barrio
- El Piralín
- Lluniego
- Corea
- El Llungarón
- El Puente
- Fumea
- La Caleyona
- La Estación
- La Llosa
- La Miranda
- La Prazuela
- La Uña
- San Pelayo
- Malpica
- La Choril
- La Servanda
- San Flechoso
- El Tornu
- En Ca Cantruñu
- La Güeria
- Llavayos
- Los Cuarteles
- Sienra
- Sienra Baxo
- Los Peñascos
- Sienra Riba
- La Corita
- La Llosona
- Sopeña
- El Cantarillón
Llocalidaes llendantes
[editar | editar la fonte]Historia
[editar | editar la fonte]En términos d'esta parroquia alcontráronse asentamientos prehistóricos como'l Castru d'El Picu Castiellu, asitiáu xunto al antiguu Castiellu de Tudela.
Economía
[editar | editar la fonte]En Lluniego tiense promovío la construcción d'un Polígonu Industrial de 1.000.000 de m² nel que s'instalaron delles empreses sobre too dedicaes al almacenaxe o distribución.
Demografía
[editar | editar la fonte]| Añu | 1996 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 |
| Población | 1.421 | 1.333 | 1.293 | 1.262 | 1.253 | 1.223 | 1.198 |
| Fontes: 1996: Nomenclator d'Entidaes de Población d'Asturies 1996 restu: Institutu Nacional d'Estadística | |||||||
Monumentos
[editar | editar la fonte]- Puente Viejo; ponte medieval destruída nel sieglu XVII, constaba de cinco arcos d'estremáu altor.
- Restos del Castiellu de Tutela, edificáu por Alfonsu III el Magno y cedíu al Obispáu por Alfonsu VII, foi mandáu destruyir nel sieglu XIV.
- Torre Muñiz y Casa Quirós.
- Ilesia de San Pelayo, recoyida nel Inventariu del Patrimoniu Arquiteutónicu d'Asturies.
- Restos del Hospital de Peregrinos de Lluniego, de fines del sieglu XVIII, xunto colos de La Pola, Castieḷḷo, Viḷḷayana, Mieres y otros aidó a formar una cadena d'hospitales ente Payares y Uviéu, ta asitiáu nel Barriu de La Plazuela y anguaño ta convertíu en vivienda.
Cultura
[editar | editar la fonte]Lluniego ta altravesáu pol Camín de Santiago nel so camín haza la Catedral de San Salvador d'Uviéu.
La parroquia dispón d'un Centru Social (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..
Fiestes
[editar | editar la fonte]- Descensu Internacional del Nalon en Piragua, en mayu o xunu.
- Fiestes de San Antonio y San Pelayo, en xunu.
- Armatilla, el 8 de setiembre y el 9 Armatillina.
- Nuestra Señora de los Remedios, el domingu siguiente a Armatilla.
- Santa Barbara, el 4 d'avientu.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Q107986385. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
- ↑ «Espediente colos topónimos oficiales d'Uviéu». BOPA.
- ↑ Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional. (Institutu Nacional d'Estadística).
- ↑ Ajuste del mapa de parroquias. Mapa de entidades colectivas de población. Uviéu, SADEI, 2012. Actualizáu'l 1 de febreru de 2024.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
| Parroquies d'Uviéu | ||
|---|---|---|
| Bendones | Brañes | Caces | Godos | Llatores | Llimanes | Lloriana | Lluniego | La Manxoya | Naranco | Naves | Pando | Perera | Pintoria | Les Caldes | Puerto | Samiguel | San Cloyo | San Isteba | San Pedru Nora | Santa Mariña de Piedramuelle | Santianes | Santolaya | Sograndio | Trubia | Tudela Agüeria | Udrión | Uviéu | Veguín | Villaperi | ||