Saltar al conteníu

Ollauri

Ollauri
Alministración
País España
AutonomíaBandera de La Rioxa La Rioxa
Tipu d'entidá conceyu de La Rioxa
Alcaldesa d'Ollauri María Luisa Ruiz Nanclares
Nome oficial Ollauri (es)[1]
Códigu postal 26220
Xeografía
Coordenaes 42°32′31″N 2°49′59″W / 42.541944444444°N 2.8330555555556°O / 42.541944444444; -2.8330555555556
Ollauri alcuéntrase n'España
Ollauri
Ollauri
Ollauri (España)
Superficie 3 km²
Altitú 493 m
Llenda con Haro, Gimileo, Briones y Rodezno
Demografía
Población 319 hab. (2025)
- 154 homes (2019)

- 137 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.1% de La Rioxa
Densidá 106,33 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ollauri.com
Cambiar los datos en Wikidata

Ollauri ye un conceyu de la comunidá autónoma de La Rioxa (España). Asitiar nel noroeste de la provincia.

Toponimia

[editar | editar la fonte]

El nome d'Ollauri, como'l de munchos pueblos en La Rioxa, tien base nel vascuenciu primixeniu. D'esta manera , según l'investigador Eduardo Aznar Martínez, vendría de ol(h)a que significa “cabaña, choza pastoril”, y (h)uri sufixu frecuente na toponimia n'eusquera que tien por significáu “villa o llugar pobláu”. D'esta manera el significáu completu del topónimu sería "villa de cabañes". Esti nome apaez documentáu en delles cites medievales con distinta grafía como por casu: Olauri en 1182, Olhauri en 1185 —esta postrera quiciabes la más próxima a la pronunciación primitiva—, Hollauri en 1215, Olauri en 1257 o Hullauri 1488.[2]

Un documentu de 1343 la cita como "Ullauri", posible referencia al nome del repoblador vascu, Ulla, qu'ocupó a mediaos del sieglu X una tierra fronteriza colos dominios árabes. Otros comenten que "Ollauri" vendría significar "Villa de cabañes", o " de ferrerías" ("fola" ye ferrería n'euskera, ente que "uri" vien de "hiri", esto ye, ciudá).

Ollauri foi aldega de Briones hasta'l sieglu XVIII, circunstancia que puede esplicar la escasa documentación histórica referida específicamente a la villa.

Como aldega de Briones, esfrutó del fueru concedíu a esta llocalidá'l 18 de xineru de 1256 por Alfonsu X el Sabiu y del privilexu real vencíu por Sancho IV en 1293. Perteneció al señoríu de los Téllez Girón, duques de Osuna y condes de Ureña, quien nomaben el so alcalde ordinariu.

En 1712, reinando n'España'l primer rei Borbón Felipe V, Ollauri se desligó de Briones y constituyóse en villa con Conceyu propiu.

Formó parte de la provincia de Burgos hasta la creación de la provincia de Logroño el 30 de payares de 1833.

Demografía

[editar | editar la fonte]

El conceyu, que tien una superficie de 2,6 km²,[3] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 278 habitantes y una densidá de 106,92 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica d'Ollauri ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[4]      Población según el padrón municipal de 2017.[5]

Alministración

[editar | editar la fonte]
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011 Mª Luisa Ruiz Nanclares PSOE
2011-2015 Mª Luisa Ruiz Nanclares PSOE
2015-2019 Miguel Martínez Orbañanos PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía

[editar | editar la fonte]

Evolución de la delda viva

[editar | editar la fonte]

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[6]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 2.354,95 €.[7]

Comunicaciones

[editar | editar la fonte]

Atópase próximu a la nacional N-232 y a l'autopista vascu-aragonesa.

Servicios

[editar | editar la fonte]
  • Tienda de Comestibles
  • Farmacia
  • Consultoriu médicu
  • Sucursal Bancaria (horariu llindáu)
  • Dos restoranes
  • Dos chigres
  • Biblioteca municipal

Llugares d'interés

[editar | editar la fonte]

Edificios y monumentos

[editar | editar la fonte]
Palaciu de los Marqueses de Terán.
  • Ilesia parroquial de San Salvador. De los sieglos XVI al XVII.
  • Palaciu de los Marqueses de Terán. Del sieglu XVII.
  • Palaciu del Conde de Rodezno
  • Palaciu Conde de Portalegre
  • Casa de D. Federico Paternina
  • Ermita Santolaya
  • Conceyu
  • Parque de la Fuente del Cañu

Bodegues de Prestíu

[editar | editar la fonte]
  • Berberana dende 1877
  • Beronia dende 1973
  • Federico Paternina dende 1896
  • Bodegues Regalía de Ollauri - Marqués de Terán dende 2004
  • Bodegues Valenciso dende 1998
  • Bodegues Matinez Palacios dende 1999

Fiestes llocales

[editar | editar la fonte]
  • 10 d'avientu, festividá de Santolaya, patrona de la llocalidá.
  • Últimu fin de selmana d'agostu: fiestes de "Gracies"
  • El segundu fin de selmana de setiembre vien celebrándose El Mercáu de la Vendimia, con gran ésitu.
  • En febreru dedica'l mes al mundu del Vinu.

Personaxes pernomaos

[editar | editar la fonte]
  • Pobes, conseyeru de Facienda na corte de Carlos III.
  • Eduardo Groizard Y Paternina, conde de Portalegre y destacáu nes embaxaes d'España en Cuba ya Italia.
  • Federico Paternina Josué y Miguel Martínez Berberana, fundadores de les bodegues que lleven los sos apellíos.
  • Eduardo Paternina, marqués de Terán.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. «REPERTORIO BÁSICO DE TOPONIMIA EUSKÉRICA EN LA RIOJA, AZNAR MARTÍNEZ - Biblioteca Gonzalo de Berceo». www.vallenajerilla.com. Consultáu'l 2020-11-06.
  3. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  4. «Cifres de población y Censos demográficos». Archiváu dende l'orixinal, el 2015-05-26.
  5. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
  6. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  7. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales Archiváu 2019-08-16 en Wayback Machine) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional).

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]