Nothoprocta perdicaria sanborni
Nothoprocta perdicaria sanborni | ||
---|---|---|
Estáu de caltenimientu | ||
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Tinamiformes | |
Familia: | Tinamidae | |
Xéneru: | Nothoprocta | |
Especie: | N. perdicaria[2] | |
Subespecie: |
N. p. sanborni (Conover, 1924)[2] | |
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
La Perdiz chilena del sur o inambú chilenu del sur (Nothoprocta perdicaria sanborni), ye la subespecie austral d'un ave de la familia de los tinámidos: la Perdiz chilena o inambú chilenu. Al igual qu'otres especies d'esta familia, ye conocida vulgarmente col nome de perdiz dada la so semeyanza bien superficial cola perdiz europea. Habita en valles y carbes d'altor del centru de Chile.[3]
Etimoloxía[editar | editar la fonte]
Crypturellus, en idioma griegu, significa cola pequeña escondida.[4]
Taxonomía y distribución[editar | editar la fonte]
El inambú chilenu del sur foi descritu en 1924 por Conover.[5] Ye la raza qu'habita nel centru sur de Chile, dende la provincia de Linares de la rexón del Maule, Bio-bio, Araucanía, el norte de la rexón de Los Lagos hasta la provincia de Llanquihue, con dellos rexistros en valles cordilleranos de zones axacentes de l'Arxentina.[3] Amás, foi introducida na islla de Pascua.[6]
Estatus na Arxentina[editar | editar la fonte]
Esta subespecie foi citada en llocalidaes de la patagonia arxentina próximes a la frontera con Chile.[7][3][8] Venturi atopar añerando nel noroeste de la provincia de Neuquén.[9] Más escontra'l sur, H. Durnford la cita pal noroeste de la provincia de Chubut.[10] Otres cites paecen provenir d'estos dos únicos rexistros.[11] Anque nun sería imposible que la especie habitara, o entá lo faiga, en dellos valles fronterizos tresandinos, teniendo en cuenta qu'a fines del sieglu XX y nos primeros años del sieglu XXI rexistrar en valles d'altor del oeste y noroeste de Neuquén poblaciones de tres especies d'aves que se consideraben reinales de Chile: la tenca, el choroy, y el Hued-hued castañu, especúlase que dambos antiguos rexistros (de más d'un sieglu) sían de xuru namái tracamundios con dalguna de les especies de tinámidos locales. Por ello, entá-y la sigue considerando un endemismu de Chile, hasta tantu nun se cunte con nueva y más categórica información, actual o histórica, sobre esa supuesta población, de la cual nun se cunta con dalgún exemplar prindáu, nin fotografiáu que la certifique.
Descripción[editar | editar la fonte]
La perdiz chilena del sur tien unos 30 cm de llargor. Los sos partes cimeros son de color marrón oliva a buxu con barres acoloratáu-amarronaes y rayes pálides; el so gargüelu ye blanca, el pechu ye ablondu escuru con tintes alleonaos pel centru. El so picu ye de color marrón y les sos pates son de color mariellu a marrón. Estrémase de la raza del norte por ser esta postrera menos escura, porque les barres dorsales son más escures, y por amosar nel so pechu un color abuxáu cola llinia media blanquizca, y el banduyu afumáu.[12]
Comportamientu[editar | editar la fonte]
Vive sola, en pareya, o en pequeños grupos, pero nunca en bandaes. El so alimentu componer de granes ya inseutos.
Nidificación[editar | editar la fonte]
Constrúi nel suelu un nial fechu de campera y forráu con delles plumes, xeneralmente so la maleza o arbustos.La fema pon de 5 a 12 güevos de forma ovalada, y de un brillante y uniforme color chocolate, midiendo en permediu 49 mm. por 35 mm.[13] El machu guara los güevos alredor de 21 díes y depués tamién curia de los pitucos. Él tapa los güevos con plumes nos momentos que s'alloñar del nial. Los pitucos son de color marrón claro con rayes escures; pueden correr pocu dempués de la eclosión.[5]
Hábitat[editar | editar la fonte]
La perdiz chilena del sur alcuéntrase en valles, trigales, y carbes d'altor n'altitúes dende los 400 a los 2000 msnm. Tamién habita en montes mediterráneos.[14]
Caltenimientu[editar | editar la fonte]
La UICN clasifica esta perdiz como d'Esmolición menor,[1] con un rangu d'escurrimientu de 120 000 km².[8]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 BirdLife International (2008)
- ↑ 2,0 2,1 Brands, S. (2008)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Clements, J (2007)
- ↑ Gotch, A. F. (1995)
- ↑ 5,0 5,1 Davies, S. J. J. F. (2003)
- ↑ Jaramillo, A. (2008)
- ↑ Chébez, Juan Carlos,2009. Otros que se van. Fauna Arxentina amenazada. 552 páx. Editorial Albatros, Bs.As.
- ↑ 8,0 8,1 BirdLife International (2008)(a)
- ↑ Dabbene, R. 1910. Ornitoloxía arxentina. Catálogu sistemáticu y descriptivu de les aves de la República Arxentina, de les rexones estremeres con Brasil, Paraguay, Bolivia, Chile y de los archipiélagos ya islles al sur y sureste del continente americanu hasta'l círculu polar antárticu. Añales del Muséu Nacional de Buenos Aires 18:1-513 [SS] [DI-LS]
- ↑ Durnford, H. 1878. Notes on the birds of central Patagonia. Ibis 1878: 389-406.
- ↑ Jon Fjeldså and Niels Krabbe. 1990."Birds of the high Andes: a manual to the birds of the temperatezone of the Andes and Patagonia, South America".880 páx.ISBN 87-88757-16-1.CopenhagenSvendbord: University of Copenhagen, Zoological museum - Apollo books
- ↑ Araya, Braulio; Millie, Guillermo (2005). Guía de campu de les aves de Chile, 9na, Editorial Universitaria, páx. 80.
- ↑ Aves de Chile
- ↑ Hogan, Michael C.(2008)
Referencies[editar | editar la fonte]
- BirdLife International (2008). Nothoprocta perdicaria. En: UICN 2008. Llista Roxa d'Especies Amenazaes UICN. Consultáu'l 12 Feb 2009.
- BirdLife International. «Bartlett's Tinamou - BirdLife Species Factsheet». Data Zone. Consultáu'l 12 Feb 2009.
- Brands, Sheila (Aug 14 2008). «Systema Naturae 2000 / Classification, Nothoprocta perdicaria». Project: The Taxonomicon. Consultáu'l 12 Feb 2009.
- Clements, James (2007) The Clements Checklist of the Birds of the World, 6, Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978 0 8014 4501 9.
- Davies, S.J.J.F., «Tinamous», Tinamous, 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins (2 edición), Gale Group, ISBN 0 7876 5784 0
- Gotch, A. F. (1995). «Tinamous», Latin Names Explained. A Guide to the Scientific Classifications of Reptiles, Birds & Mammals. New York, NY: Facts on File, páx. 183. ISBN 0 8160 3377 3.
- Hogan, Michael C.(2008) Chilean Wine Palm: Jubaea chilensis, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg
- Jaramillo, A.; Johnson, M. T. J.; Rothfels, C. R.; Johnson, R. A. (2008). «el%2008_In%20Press.pdf The native and exotic avifauna of Easter Island: then and now». Boletin Chilenu de Ornitologia 14: p. 8–21. http://web.duke.edu/~mtj5/papers/Jaramillo%20et%20a el%2008_In%20Press.pdf. Consultáu'l 18 de febreru de 2010.
Ver amás[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- videos, semeyes, y cantares de la perdiz chilena del sur en the Internet Bird Collection
Wikispecies tien un artículu sobre Nothoprocta perdicaria sanborni. |