Norma Elia Cantú

De Wikipedia
Norma Elia Cantú
Vida
Nacimientu Nuevo Laredo3 de xineru de 1947[1] (77 años)
Nacionalidá Bandera de Méxicu Méxicu
Estudios
Estudios Universidá de Nebraska-Lincoln
Universidá de Texas A&M
Llingües falaes castellanu[2]
inglés[2]
Oficiu escritora, novelista, periodista, poeta, anglicista, profesora universitaria, editoratraductora
Emplegadores Universidá de Texas en San Antonio
Universidá de Missouri–Kansas City
Universidá Internacional de Texas A&M
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Norma Elia Cantú Ramón (3 de xineru de 1947Nuevo Laredo) ye una escritora chicana postmodernista mexicana,[4] y profesora emérita de cultura inglesa na Universidá de Texas en San Antonio (acrónimu n'inglés UTSA).[5] Ye orixinaria de Nuevo Laredo, Tamaulipas, Méxicu de Florentino Cantú Vargas y de Virginia Ramón Becerra. Crióse en Laredo, Texas, específicamente nel Condáu de Webb, y asistió ellí a escueles públiques. Antes d'aportar al so puestu de profesoráu na UTSA, Cantu enseñó en Laredo na Universidá Internacional de Texas A&M.

Educación[editar | editar la fonte]

En 1970, Cantú llogró'l so grau A.A. pola Laredo Community College. Y en 1973, el so bachelor of science summa cum laude, n'inglés y ciencia política pola Universidá Internacional de Texas A&M de Laredo. Y en 1976, el so maestría n'inglés con especialización en ciencia política pola Universidá Texas A&I en Kingsville. Realizó la defensa de tesis, de la so Ph.D. n'inglés, pola Universidá de Nebraska-Lincoln, en 1982.

El 2 de xunu de 2011, la World Literature Today anunció que Cantú fuera nomada miembru del xuráu del prestixosu Premiu Internacional Neustadt de Lliteratura pal añu 2012. Cantú nomó a la escritora mexicana Elena Poniatowska pa esi gallardón.

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

Llibros[editar | editar la fonte]

  • El Mundo Maniegu: Selected Works from the Meetings of the Society for the Study of Gloria Anzaldúa, 2007 and 2009. Coeditora con Norma Alarcón, Christina L. Gutiérrez, Rita Urquijo-Ruiz. Collaboró Soc. for the Study of Gloria Anzaldúa. Editor Aunt Lute Books, 362 pp. ISBN 1879960834, ISBN 9781879960831 2010
  • Dancing Across Borders: Dances Y Bailles Mexicanos. Una de les primeres antoloxíes en centrase nes práutiques de baille mexicanos en dambos llaos de la frontera. Con Olga Nájera-Ramírez, Brenda M. Romero. Edición ilustrada de Univ. of Illinois Press, 445 pp. en llinia ISBN 0252076095, ISBN 9780252076091 2009
  • Paths to Discovery: Autobiographies from Chicanes with Careers in Science, Mathematics, and Engineering. Con Aída Hurtado. Edición ilustrada de UCLA Chicano Studies Research Center Press, 237 pp. ISBN 895511193, ISBN 9780895511195 2008
  • Forthcoming. Soldiers of the Cross: Los matachinos de la Santa Cruz. Texas A&M Univ. Press
  • The Writing of Canícula: Breaking Boundaries, Finding Forms.” Chicana Feminisms: A Critical Reader. Eds. Gabriela F. Arredondo, Aída Hurtado, Norma Klahn, Olga Nájera-Ramírez, Patricia Zavella. Durham: Duke Univ. Press, 2003
  • Forthcoming. Coeditora con Inés Hernández Ávila, Ente Malinche y Guadalupe: Texanes in Literature and Art. 2002
Coeditora con Olga Najera-Ramírez
  • Chicana Traditions: Continuity and Change. La primer antoloxía en centrase específicamente na tema de la cultura espresiva y tradiciones chicanes, cuenta col trabayu de los académicos nativos: les chicanes dedicar a carreres como profesoráu, arte y folclor, archiveros y el coordinadores de los museos y la comunidá activista. Entemeciendo narratives d'esperiencia personal, discutinios académicos más formales, tradiciones chicanes cuenta la historia dende dientro d'una muyer profesional mariachi intérprete y traza la creación y evolución de la escaramuza charra. Edición ilustrada de Univ. of Illinois Press, 269 pp. en llinia ISBN 0252070127, ISBN 9780252070129 2002
  • Changing Chicana Traditions. Univ. of Illinois Press. 2001
  • Telling to Live: Latina Feminist Testimonios. Coeditora col Latina Feminist Group. Pieces individuales qu'inclúin a: "Getting there cuando nun hai camín," "A Working Class Bruxes Fears," y dos poemes: "Migraine" y "Reading the Body." Duke Univ. Press. *Santuarios: Program Essay. The Guadalupe Cultural Arts Center Rockefeller Gateways Program Performance. 2000
  • "Realidá Fronteriza" in Cariatides. 2000
  • "Police Blotter," Coloráu Review. 2000
  • La quinceañera: towards an ethnographic analysis of a life-cycle ritual. Editor Guadalupe Cultural Arts Center, 90 pp. 2000
  • "Diamond," A Quien Correspuenda, Revista Lliteraria, Cd. Victoria, Tamps. 1999
  • Report on Latin Culture and Traditional Arts in Tennessee. Editor Tennessee Arts Commission, 118 pp. 1999
  • "Tinu" and "Perpetuu Socorru," en Aztlán in Viet Nam, Univ. of California Press. 1998
  • "Capirotada" in Stirring Prose, Texas A&M Press. 1998
  • "Adios en Madrid," Proyeutu Scheherazade, revista electrónica. 1998
  • "El llutu," en Ventana Abierta. 1998
  • "Decolonizing the Mind" y "Trojan Horse" en Floricanto Sí: U.S. Latina Poetry. New York: Penguin. 1998
  • Canícula: Snapshots of a Girlhood na frontera. Albuquerque: Univ. of New Mexico Press, edición en rústica. 1997
  • "Baillando y Cantando," hestoria curtia, "Les dioses," "Decolonizing the Mind," y "Fiestes d'avientu," poemes en Blue Mesa Review, Nº 9, Univ. of New Mexico. 1997
  • "Letters Home/Letters from Home," columna esporádica de poesía y prosa nel mensuario LareDOS. 1996
  • "Tinu" and "Papi," in In Short. Judith Kitchen & Mary Paumier Jones, eds. New York: Norton. 1995
  • "Nebraska Family: A Tryptich," Nebraska Humanist. 1994
  • Capítulos 42-44 de Canícula y "Action, Thought, Spirit" (poema) en Prairie Schooner. 1992 *"Snapshots of a Girlhood na frontera," en The Texas Humanist
  • "Se me enchina el cuerpu al oyer el to cuentu" curtia hestoria New Chicanu/a Literature, Univ. of Arizona Press
  • "Unemployed", poema, Huehuetitlan. 1983
  • "Untitled", poema, Huehuetitlan. 1983
  • The Offering and the Offerers: A Generic Illocation of a Laredo Pastorela in the Tradition of Shepherds' Plays. Editor Univ. of Nebraska--Lincoln, 982 pp. 1982

Revisiones de llibros[editar | editar la fonte]

  • 1995 "Fiesta, fe, y cultura," en American Folclor Society Journal
  • 1992 "Footlights Across the Border: A History of Spanish Language Professional Theater on the Texas Stage," J. of Popular Culture
  • 1991 "Mixed Blessings," en Texas Humanist, Spring
  • 1984 "Woman of Her Word," en La Rede/The Net
  • 1984 "Cuentos: Stories by Latines," en La Rede/The Net
  • 1979 "Chicanu Voices," en English in Texas
  • 1978 "Selina," en Prairie Schooner
  • 1978 "César Chávez: Autobiography of La Causa," en Prairie Schooner

Otres llectures[editar | editar la fonte]

  • Art at Our Doorstep: San Antonio Writers and Artists con Norma Elia Cantú. Editáu por Nan Cuba y Riley Robinson (Trinity Univ. Press, 2008)

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6b60cxn. Apaez como: Norma Elia Cantú. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: xx0245389. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  3. URL de la referencia: http://www.cantomundo.org/fellows.
  4. Birkhofe, Melissa (2011). «Norma Elia Cantú’s Canícula Snapshots of a Girlhood na Frontera» (inglés). Special Issue 2012 Rocky Mountain Review 57. Consultáu'l 17 de xunetu de 2012.
  5. «Norma Y. Cantú, Ph.D. Professor (Emeritus)» (inglés). Consultáu'l 17 de xunetu de 2013.
  6. «Making Face , Making Soul» (inglés). Chicanes.org (2011). Consultáu'l 30 d'abril de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]