Noemí Gerstein

De Wikipedia
Noemí Gerstein
Vida
Nacimientu Buenos Aires[1]10 de payares de 1908[2]
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Muerte Buenos Aires[1]14 de xunu de 1996[2] (87 años)
Sepultura Cementeriu de la Chacarita
Estudios
Estudios Académie de la Grande Chaumière (es) Traducir
Oficiu escultorailustradora
Premios
Miembru de Academia Nacional de Belles Artes d'Arxentina[4]
Cambiar los datos en Wikidata

Noemí Gerstein (10 de payares de 1908Buenos Aires – 14 de xunu de 1996Buenos Aires), foi una escultora, dibuxante y artista plástica arxentina.

Carrera[editar | editar la fonte]

En 1934 empecipiar na escultura col maestru Alfredo Bigatti. Viaxó a París (Francia), onde realizó cursos de litografía na Academia de Belles Artes y na Academia de la Grande Chaumiére, onde trabayó so la direición del artista rusu Ossip Zadkine (1890-1967). Darréu estudió na Escuela Nacional d'Arte.[5]

En 1975 foi la primer muyer nomada «miembru de númberu» de l'Academia Nacional de Belles Artes. Participó de numberoses muestres individuales y coleutives nacionales ya internacionales. Artista convidada n'esposiciones realizaes n'Europa, nel Muséu d'Arte Moderno (Nueva York, 1967), na Bienal d'Escultura al campu Middleheim (en Amberes, 1970) y na Bienal de Venecia (Italia, 1956, 1962 y 1964).[6]

Les sos obres exhibir n'importantes sales y museos internacionales, como Xerusalén (Israel), Alemaña y Francia. Otres fueron Art Gallery International, Galería Rubbers, Muséu Provincial de Belles Artes "Rosa Galisteo de Rodríguez", Galería El Triángulu, Galería Vermeer y la Galería Guernica, ente otros.[7]

Trabayó con tou tipu de materiales como mármol, piedra, alabastru, bronce y cementu, pero foi col fierro, el latón y otros materiales industriales colos qu'atopó un estímulu mayor. Foi una de les figures representatives del constructivismo, del informalismo y de la xeometría.[8]

En 1969, l'Estáu d'Israel nomar ente los dolce personalidaes artístiques más importante del mundu.[9]

Obres destacaes[editar | editar la fonte]

  • Monumentu al prisioneru políticu desconocíu (1953), que la consagró en Londres na Tate Galery.
  • Madre y fíu (1953).
  • Maternidá (1954).
  • La familia (n'ocasiones llamada "L'oráculu") (1960).[10]
  • El samurái (1961).
  • Los amantes (1961).
  • Nacencia (1961).
  • Goliath (1961-62).
  • Meteoritu (1969).
  • Achiras (1973).
  • L'Art et L'Homme (1974).
  • Seoane Músicos
  • Milagru de la vida
  • Seres híbridos (1978).

Gallardones[editar | editar la fonte]

  • Medayes de Plata n'esposiciones de Bruxeles y el Senáu de la Nación (1957).
  • Premiu del Institutu Di Tella (PK) (1962).
  • Premiu del Fondu Nacional de les Artes (PK) (1972, 1980 y 1990).[11]
  • Premiu Konex de Platín n'Artes visuales (1982).
  • Diploma al Méritu n'Artes Visuales (1982).[12]

Homenaxes[editar | editar la fonte]

El direutor Alberto Worcel realizó un curtiumetraxe documental sobre l'artista plástica y les sos obres, ente elles la obra escultórica na rexa de la Galería Santa Fe. Foi realizáu col rexistru d'imáxenes en movimientu, música incidental y rellatu en off, incluyendo'l testimoniu de Gerstein.[13]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • L. F. Cao, Marián (2000). Creación artística y muyeres: recuperar la memoria (en castellanu). Madrid: Narcea. ISBN 84-277-1304-5.
  • Irigoyen, Taberna (1967). Aproximamientu a la escultura arxentina d'esti sieglu (en castellanu). Buenos Aires: Colomegna.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Identificador ULAN: 500117889. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 1r payares 2017. Data de consulta: 21 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: FemBio database. Identificador FemBio: 11016. Apaez como: Noemi Gerstein. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: alemán.
  3. URL de la referencia: https://www.fundacionkonex.org/b1381-noemi-gerstein. Data de consulta: 2 xunu 2022.
  4. URL de la referencia: https://artedelaargentina.com/disciplinas/artista/escultura/noemi-gerstein. Data de consulta: 12 payares 2022.
  5. Ibáñez, José Luis Cosmelli (1992). Historia de la cultura arxentina (en castellanu). Buenos Aires: Llibrería "L'Atenéu", páx. 540.
  6. (1978) Páxaru de fueu (en castellanu). Buenos Aires: Cromomundo, páx. 48.
  7. Testigu. 1966. 
  8. https://web.archive.org/web/20140413140938/http://www.acceder.gov.ar/es/1200564
  9. «Noemí Gerstein escoyida ente 12 personalidaes mundiales», artículu del 7 d'abril de 1969 nel diariu Clarín (Buenos Aires), publicáu nel sitiu web Aportar (Buenos Aires).
  10. https://web.archive.org/web/20140413154740/http://www.acceder.gov.ar/es/1069655
  11. https://web.archive.org/web/20140413155142/http://www.acceder.gov.ar/es/1114030
  12. http://www.fundacionkonex.com.ar/b1381-noem%C3%AD_gerstein
  13. «Noemí Gerstein», ficha del documental, publicáu nel sitiu web Aportar (Buenos Aires).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]