Saltar al conteníu

Ni2 Canis Majoris

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteNi2 Canis Majoris
estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 99,17099032848 °[2]
Declinación (δ) −19,255880403516 °[2]
Distancia a la Tierra 19,8101 pc
Magnitú aparente (V) 3,91 (banda V)
Magnitú absoluta −0,05
Constelación Canis Maior
Velocidá de rotación 1,97 km/s[5]
Velocidá radial 2,57 km/s[5]
Parallax 48,849 mas[2]
Argumento del periastru 226,6 °[6]
Carauterístiques físiques
Radiu 5,198 Radius solars [3]
Diámetru 6 820 000 km [7]
Masa 1,439 M☉[3]
Gravedá superficial 1380 cm/s²[8]
Tipu espectral K0III[9]
Carauterístiques orbitales
Periodu orbital 988,9 d[6]
Semiexe mayor (a) 2,143 AU[6]
Escentricidá orbital (e) 0,046[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 6h 36m 41.038s, -19° 15 21.169

Ni2 Canis Majoris o Nu2 Canis Majoris2 CMa / 7 Canis Majoris / 7 CMa)[10] ye una estrella na constelación del Can Mayor de magnitú aparente +4,53. Ensin nome propiu habitual, en astronomía china ye conocida como ?雞 (Yějī), que'l so significáu ye'l Gallu Selvaxe», yá que marca'l asterismu del mesmu nome.[11] Comparte la denominación de Bayer «Ni» con ν1 Canis Majoris y ν³ Canis Majoris, magar nun esiste rellación física ente elles; ente que Ni2 Canis Majoris alcuéntrase a 65 años lluz del Sistema Solar, les otres dos estrelles tán considerablemente más alloñaes.

Carauterístiques

[editar | editar la fonte]

Enantes catalogada como xigante naranxa,[12] güei considérase a Ni2 Canis Majoris una subxigante de tipu espectral K1IV.[10] Tien una temperatura efectivo d'aproximao 4750 K y una metalicidá más elevada que la del Sol ([Fe/H] = +0,18).[13] Tocantes al so tamañu, el so diámetru calculáu a partir del so metalicidá, temperatura efectivo y magnitú absoluta— ye 5,1 vegaes más grande que'l del Sol;[13] la midida direuta del so diámetru angular considerando'l escurecimientu de llimbu, 2,44 milisegundos d'arcu,[14] conduz a un tamañu daqué mayor de 6,8 diámetros solares.

Ni2 Canis Majoris rota amodo, con una velocidá de rotación proyeutada de 1,15 km/s.[15] Tien una masa averada de 1,3 mases solares y la so edá envalórase en 4170 ± 1320 millones d'años.[13]

Sistema planetariu

[editar | editar la fonte]

En 2011 anuncióse'l descubrimientu d'un planeta estrasolar n'órbita alredor de Ni2 Canis Majoris. Denomináu 7 Canis Majoris b, ye un planeta xigante que'l so periodu orbital ye de 763 ± 17 díes (2,1 años). Tien una masa mínimo equivalente a 2,6 vegaes la masa de Xúpiter.[16][17]

Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
7 Canis Majoris b > 2,6 ± 0,6 763 ± 17 1,9 ± 0,1 0,14 ± 0,06

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog:  páxs. I/350. 3 avientu 2020. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Using Asteroseismology to Calibrate the Physical Parameters of Confirmed Exoplanets and Their Evolved Host Stars». The Astronomical Journal (1):  páxs. 27-44. xunetu 2024. doi:10.3847/1538-3881/AD4FFC. 
  4. «Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 2002. 
  5. 5,0 5,1 Pablo Mauas (26 xineru 2015). «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201424474. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Sabine Reffert (payares 2019). «Precise radial velocities of giant stars». Astronomy and Astrophysics:  páxs. A136. doi:10.1051/0004-6361/201936464. 
  7. «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. 8 avientu 2015. doi:10.1051/0004-6361/201527297. 
  8. Luca Casagrande (24 xunu 2016). «The Pan-Pacific Planet Search. V. Fundamental parameters for 164 evolved stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (1). doi:10.3847/0004-6256/152/1/19. 
  9. «Application of convolutional neural networks for stellar spectral classification». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (2):  páxs. 2280-2300. xineru 2020. doi:10.1093/MNRAS/STZ3100. 
  10. 10,0 10,1 Nu2 Canis Majoris (SIMBAD)
  11. «AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 16 日». Archiváu dende l'orixinal, el 2011-08-22.
  12. Nu2 Canis Majoris Archiváu 2016-03-05 en Wayback Machine (The Bright Star Catalogue)
  13. 13,0 13,1 13,2 da Silva, L.; Girardi, L.; Pasquini, L.; Setiawan, J.; von der Lühe, O.; de Medeiros, J. R.; Hatzes, A.; Döllinger, M. P.; Weiss, A. (2007). «Basic physical parameters of a selected sample of evolved stars». Astronomy and Astrophysics 458 (2). páxs. 609-623. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...458..609D&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). páxs. 773-777 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...431..773R&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. Hekker, S.; Meléndez, J. (2007). «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics 475 (3). páxs. 1003-1009. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...475.1003H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  16. Wittenmyer, R. A.; Endl, M.; Wang, L.; Johnson, J. A.; Tinney, C. G.; O'Toole, S. J. (2011). «The Pan-Pacific Planet Search. I. A Giant Planet Orbiting 7 CMa». eprint arXiv:1111.1007. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?arXiv:1111.1007. 
  17. 7 Canis Majoris (The Estrasolar Planets Encyclopaedia)

Coordenaes: Sky map 6h 36m 41.038s, -19° 15 21.169