Nemesia Achacollo
Nemesia Achacollo![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Vida | |||
Nacimientu | Villa Yapacaní, 18 de xunetu de 1967 (57 años) | ||
Nacionalidá |
![]() | ||
Estudios | |||
Llingües falaes | castellanu | ||
Oficiu | política, sindicalista | ||
Creencies | |||
Partíu políticu |
Movimiento al Socialismo (es) ![]() | ||
![]() |
Nemesia Achacollo Tola (18 de xunetu de 1967, Villa Yapacaní) ye una dirixente, exministra y política boliviana. Foi la ministra de Desenvolvimientu Rural y Tierres de Bolivia.,[1] ex-presidenta de la [[Confederación Nacional de Muyeres Llabradores Indíxenes Orixinaries de Bolivia - Bartolina Sisa|Confederación Nacional de Muyeres Llabradores Indíxenes orixinaries de Bolivia Bartolina Sisa .[2]
En xineru de 2010, el presidente Evo Morales nomar ministra de Desenvolvimientu Rural y Tierra tres una llarga carrera de direición sindical nel so natal Santa Cruz.[1]
Antes de la so nacencia, los sos padres emigraron dende'l departamentu d'Oruro a Villa Yapacaní, onde nació la so fía.[3] Convertir en líder departamental de la Federación Bartolina Sisa de Santa Cruz en 2001, depués dirixente departamental del Movimientu al Socialismu, dende'l 1 de mayu de 2003, y secretaria executiva de la Federación Nacional Bartolina Sisa en 2004.[3]
Delles publicaciones
[editar | editar la fonte]- Política y estratexa nacional de la quinoa. Editor Ministeriu de Desenvolvimientu Rural y Tierres de Bolivia. 45 páxs. (2010).
- «Nemesia Achacollo Tola: líder de la Organización de Muyeres Llabradores de Bolivia», artículu en Líderes Contemporáneos del Movimientu Llabrador Indíxena de Bolivia, nᵘ 5, edición ilustrada de CIPCA, 52 páxs. ISBN 999058379X, ISBN 9789990583793 (2006).
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 «Bolivia: Decretu Presidencial nᵘ 626, 3 de setiembre de 2010» (2010). Consultáu'l 17 de xunetu de 2013.
- ↑ Bienveníu Zacu Mborobainchi. Bienveníu Zacu Mborobainchi: líder de la marcha pola Asamblea Constituyente. CIPCA, páx. 55. ISBN 9990583781.
- ↑ 3,0 3,1 «Trayeutoria de la MAE». Páxina Web Ministerio de Desenvolvimientu Rural. Consultáu'l 30 de xineru de 2015.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]