Nelly Kaplan

De Wikipedia
Nelly Kaplan
Vida
Nacimientu Buenos Aires[1]11 d'abril de 1931[2]
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera de Francia Francia
Llingua materna castellanu
Muerte Xinebra[3]12 de payares de 2020[3] (89 años)
Sepultura La Roquette-sur-Siagne
Causa de la muerte COVID-19[3]
Estudios
Estudios Universidá de Buenos Aires
Llingües falaes francés[4]
Oficiu escritora, cineasta, direutora de cine, guionista, ensayista, direutora de fotografía, realizadoraproductora
Llugares de trabayu Arxentina
Premios
IMDb nm0438342
Cambiar los datos en Wikidata
Nelly Kaplan.

Nelly Kaplan (11 d'abril de 1931Buenos Aires – 12 de payares de 2020Xinebra) foi una escritora y cineasta francesa.

Biografía[editar | editar la fonte]

La so familia ye d'orixe rusu. En Buenos Aires, Nelly Kaplan empieza los sos estudios de Ciencies económiques.

En 1953, llega a París como representante d'una cinemateca arxentina pa participar d'un congresu internacional. Decide instalase ellí y trabaya como corresponsal de diversos diarios arxentinos.

En 1954, Nelly Kaplan conoz al cineasta Abel Gance quien la fai'l so asistente, confiándo-y la direición del segundu equipu de la película Cyrano y d'Artagnan. Kaplan tamién lo asistirá nes sos películes Magirama (1956) y Austerlitz (1960). Escontra 1954, conoz y fai amistá con Théodore Fraenkel, antiguu condiscípulo d'André Breton. Escontra 1955 Kaplan conoz a Philippe Soupault, y en 1956 a André Breton: lo que va dar empiezu a una formosa hestoria d'amor.

En 1961, Nelly Kaplan realiza'l so primer curtiumetraxe sobre'l pintor Gustave Moreau. Depués va conocer a André Pieyre de Mandiargues y sol seudónimu de Belen, escribe dellos testos surrealistes.

En 1969, estrénase La fiancée du pirate, el so primer llargumetraxe, con Bernadette Lafont nel papel principal.

En 1996, Nelly Kaplan foi nomada Chevalier de la Légion d'honneur pol conxuntu de la so obra lliterario y cinematográfico. En 1998, la Galerie de París entama una esposición llamada «Kaplan en tolos sos estaos'». Nelly Kaplan tien a cargu la seición cinematográfica de Le Magazine Littéraire y participa na emisión de radiu Des Papous dans la tête espublizada por France-Culture.

Filmografía[editar | editar la fonte]

  • Documentales
    • « Gustave Moreau », 1961, curtiumetraxe 22', cola voz d'André Breton
    • « Rodolphe Bresdin », 1962, c.m. 17'.
    • « Abel Gance, hier et demain », 1963, 28'.
    • « La Nouvelle Orangerie », 1965, c.m. 10', sobre la coleición de Walter Guillaume
    • « Les Années 25 », 1965, c.m. 12', sobre los "Años llocos" a partir d'una esposición nel Muséu d'Artes decoratives.
    • « Dessins et merveilles », 1966, c.m. 11', sobre los dibuxos de Victor Hugo
    • « À la Source, la femme aimée », 1966, c.m. 10', sobre los dibuxos eróticos del pintor André Masson.
    • « Le Regard Picasso », 1967, 52', Lleón d'Oru nel Festival de Venecia
    • « Abel Gance y el so Napoléon », 1983, 60'
  • Ficciones, direición
    • 1969: La Fiancée du pirate
    • 1971: Papa les p'tits bateaux
    • 1976: Néa
    • 1979: Charles et Lucie
    • 1980: Un fait d'hiver, Livingstone
    • 1982: Ce fut un bel été, co realizaos pa televisión con Jean Chapot.
    • 1985: Patte de velours (TV), pa televisión.
    • 1991: Plaisir d'amour
  • Guiones cinematográficos
    • « Il faut vivre dangereusement », xunto a [Claude Malinovski.
    • « Le Regard dans le miroir », 1984, con Jean Chapot, Gran Premiu de la Fundación de Francia.
    • « Les Mouettes », 1990, escritu xunto a Jean Chapot, pa televisión.
    • « Honorin et la Lorelei », 1992, xunto a Jean Chapot, pa televisión.
    • « Polly West est de retour », 1992, xunto a Jean Chapot, pa televisión.
    • « Honorin et l'enfant prodige », 1992, xunto a Jean Chapot, pa televisión.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • « Le Réservoir des sens », 1966, sol nome de Belen, Pauvert. Reeditáu y argumentáu en 1988 sol nome de Nelly Kaplan.
  • « Le Collier de Ptyx », 1972, Pauvert.
  • « Mémoires d'une liseuse de draps », 1974, novela roblada como Belen, Pauvert. Censuráu y prohibida el so espardimientu.
  • « Napoleón », 1994, Testu n'inglés sobre la película d'Abel Gance, Londres, British Film Institute Publishing. Traducíu y afechu por Bernard McGuirk.
  • « Le Réservoir des sens », 1994, éd. Castor Astral, París, nueva edición aumentada de « La Gardienne du temps ».
  • « Aux Orchidées sauvages », 1998, novela, éditions La Différence, París.
  • « Un manteau de fou rire », 1998, novela, éditions La Différence, París. Retoma la novela censurada « Mémoires d'une liseuse de draps ».
  • « Ils furent xune étrange comète », 2002, éd. Castor astral, París.
  • « Cuisses de grenouille », 2005.
  • « Et Pandore en avait deux / Mon Cygne, mon signe... », 2008, éditions du Rocher, París.
  • « Écris-moi tes hauts faits et tes crimes », correspondencia con André Pieyre de Mandiargues de 1962 à 1991, Tallandier, París, 2009.
  • Mireille Cai-Gruber et Pascale Risterucci « Nelly Kaplan: le verbe et la lumière », L'Harmattan, 2004, collection Trait d'union, ISBN 2-7475-6647-1
  • Denys-Louis Colaux « Nelly Kaplan, portrait d'une flibustière », Dreamlamd, 2002, ISBN 2-910027-12-0
  • Georgiana Colvile « Scandaleusment d'elles. Trente-quatre femmes surrealistes », Jean-Michel Place, París, 1999, p.148-155 ISBN 2-85893-496-7
  • Georges Sebbag « Le Point sublime: Breton, Rimbaud, Kaplan », Jean-Michel Place, 1996
  • Entretien avec Nelly Kaplan dans "Women and Film" númberu 2, p.34-36

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 15 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 2 mayu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 3,2 URL de la referencia: https://www.lemonde.fr/afrique/article/2020/11/12/jerry-rawlings-ancien-president-ghaneen-et-figure-historique-du-continent-est-mort_6059520_3212.html.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. 5,0 5,1 URL de la referencia: https://www.legifrance.gouv.fr/jorf/id/JORFTEXT000000589332.
  6. URL de la referencia: https://www.lefigaro.fr/cinema/2013/07/26/03002-20130726ARTFIG00530-nelly-kaplan-incandescente-bernadette-lafont.php.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]