Necromys lasiurus
Necromys lasiurus | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Estáu de caltenimientu | ||
|
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Animalia | |
| Filu: | Chordata | |
| Subfilu: | Vertebrata | |
| Clas: | Mammalia | |
| Infraclas: | Placentalia | |
| Superorde: | Euarchontoglires | |
| Orde: | Rodentia | |
| Suborde: | Myomorpha | |
| Superfamilia: | Muroidea | |
| Familia: | Cricetidae | |
| Subfamilia: | Sigmodontinae | |
| Tribu: | Akodontini | |
| Xéneru: | Necromys | |
| Especie: |
Necromys lasiurus (Lund, 1840) | |
| Sinonimia | ||
| ||
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
El mure cavador nortizu[2] (Necromys lasiurus) ye una especie de royedor de pequeñu tamañu integrante del xéneru Necromys de la familia Cricetidae. Habita nel nordeste y centru de Suramérica.[3]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Esta especie describióse orixinalmente nel añu 1840 pol zoólogu, paleontólogu, y naturalista danés Peter Wilhelm Lund.[4] Foi incluyida nel xéneru Bolomys, creáu pa royedores vivientes por Oldfield Thomas, sicasí, correspondía anatómicamente a un xéneru creáu por Florentino Ameghino pa una especie fósil, polo cual foi treslladáu a Necromys.[5] Postulóse que Necromys benefactus (Thomas, 1919) y N. temchuki (Massoia, 1980) fueren incluyíes en Necromys lasiurus.[6]
- Llocalidá tipo
La llocalidá tipo referida ye: Brasil, estáu de Minas Gerais, ríu das Velhas, Lagoa Santa.
Carauterístiques y costumes
[editar | editar la fonte]Ye un royedor pequeñu, de vezos nocherniegos y soterraños, escavando los sos propios túneles. La so dieta ye omnívora, consumiendo inseutos y frutos. Les femes paren delles vegaes al añu, de 3 a 6 críes per vegada, dempués d'un periodu de xestación de 21 a 23 díes.
Distribución xeográfica y hábitat
[editar | editar la fonte]Esta especie distribuyir en Bolivia, Paraguái, Brasil, el sureste de Perú,[7] y l'Arxentina, nesta postrera con rexistros nes provincies de: Catamarca, Formosa, Misiones, Santa Fe y Buenos Aires.[2][8]
Habita en numberosos hábitats: ambientes del Cerrado y la caatinga brasilana, selves alteriaes, montes xerófilos, según n'ambientes rurales o modificaos pola atividad agropecuaria.
Caltenimientu
[editar | editar la fonte]Según la organización internacional dedicada a la caltenimientu de los recursos naturales Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura (IUCN), al nun tener mayores peligros y vivir en munches árees protexíes, clasificar como una especie baxu “esmolición menor” na so obra: Llista Colorada d'Especies Amenaciaes.[1]
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 Marinhio-Filho, J., Vieira, Y., D'Elia, G. & Pardinas, O. 2008. Necromys lasiurus. The IUCN Red List of Threatened Species. Versión 2015.2. (Consultáu'l 19 de xunetu de 2015).
- 1 2 Chébez, Juan Carlos (2009). Otros que se van. Fauna arxentina amenazada, 1ª (en castellanu), Buenos Aires: Albatros, páx. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Lund, P. (1840). K. Dansk. Vide. Selsk. Naturv. Math. Afhandl., 8: 50.
- ↑ Massoia, Y., & Pardiñas, O. F. J. (1993). L'estáu sistemáticu de dellos muroideos estudiaos por Ameghino en 1889. Revalidación del xéneru Necromys (Mammalia, Rodentia, Cricetidae). Ameghiniana, 30(4), 407-418.
- ↑ D'elía, G., Pardiñas, O. F., Jayat, J. P., & Salazar-Bravo, J. (2008). Systematics of Necromys (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae): species limits and groups, with comments on historical biogeography. Journal of Mammalogy, 89(3), 778-790.
- ↑ Pacheco, V., H. de Macedo, Y. Vivar, C. F. Ascorra, R. Arana-Cardó and S. Solari (1995). Llista anotada de los mamíferos peruanos. Occasional Papers in Conservation Biology 2: 1-35.
- ↑ Galliari, C. A., O. F. J. Pardiñas, and F. J. Goin (1996). Llista comentada de los mamíferos Arxentinos. Mastozooloxía Neotropical, 3(1):39-61.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Wikispecies tien un artículu sobre Necromys lasiurus. |