Nava de Béjar

Coordenaes: 40°28′30″N 5°40′40″W / 40.475°N 5.6777777777778°O / 40.475; -5.6777777777778
De Wikipedia
Nava de Béjar
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Salamanca
Partíu xudicial Béjar
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Nava de Béjar (es) Traducir Ricardo Revilla Martín
Nome oficial Nava de Béjar (es)[1]
Códigu postal 37776
Xeografía
Coordenaes 40°28′30″N 5°40′40″W / 40.475°N 5.6777777777778°O / 40.475; -5.6777777777778
Nava de Béjar alcuéntrase n'España
Nava de Béjar
Nava de Béjar
Nava de Béjar (España)
Superficie 11.73 km²
Altitú 1054 m[2]
Llenda con Ledrada, Fuentes de Béjar, La Cabeza de Béjar, Santibáñez de Béjar y Sorihuela
Demografía
Población 76 hab. (2023)
- 54 homes (2019)

- 40 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Salamanca
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 6,48 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Nava de Béjar ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Salamanca, na comunidá autónoma de Castiella y Llión. Intégrase dientro de la contorna de la Sierra de Béjar. Pertenez al partíu xudicial de Béjar.

El so términu municipal ta formáu por un solu nucleu de población, ocupa una superficie total de 11,73 km² y según los datos demográficos recoyíos nel padrón municipal ellaboráu pol INE nel añu 2015, cuenta con una población de 98 habitantes, nel 2016 con 99 habitantes y nel 2017 con 96 habitantes.

Ye la capital de la Contorna de Nava de Béjar, una subcomarca dientro de la contorna de la Sierra de Béjar, que comparte con La Cabeza de Béjar.

Historia[editar | editar la fonte]

La so fundación puede datase nes repoblaciones medievales, pasando a formar parte, tres la muerte d'Alfonsu VII de Llión, del conceyu castellanu d'Ávila. Tres la creación, en 1209, de la Comunidá de Villa y Tierra de Béjar, Nava de Béjar pasó a formar parte de la mesma.

Como parte de la comunidá bejarana, tres la perda del votu en Cortes de Béjar y el so pasu a depender de Salamanca nesi aspeutu a partir de 1425, fechu favorecíu pol pasu de Béjar y el so territoriu a manes de los Zúñiga en 1391,[3] Nava de Béjar pasó a formar parte del Reinu de Llión, nel que se caltuvo nes divisiones territoriales de Floridablanca en 1785 y finalmente na de 1833 en que se crean les actuales provincies, quedando integráu Nava de Béjar na provincia de Salamanca, dientro de la Rexón Lleonesa.[4]

Ente 1974 y 1982 el conceyu tuvo amestáu a Guijuelo.[5] A partir de 1982 recuperó la so independencia alministrativa dempués d'una llongura proceso gracies al enfotu de los sos vecinos.

Demografía[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica de Nava de Béjar ente 1900 y 2017
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia.

Alministración[editar | editar la fonte]

La corporación municipal ta formada por cuatro conceyales del PP y unu del PSOE, en virtú de la resultancia de les eleiciones municipales de 2015.

Alcaldes de Nava de Béjar (2003-Actualidá)[editar | editar la fonte]

Llexislatura !Alcalde, -esa Partíu
2003-2007 Ricardo Revilla Martín PP
2007-2011 Ricardo Revilla Martín PP
2011-2015 Ricardo Revilla Martín PP
2015- Jesús Sánchez Martín PP

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Ilesia parroquial de Santu Domingu de Guzmán[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial de Nava de Béjar, n'honor a Santu Domingu de Guzmán, tamién conocíu como Fray Domingo.

Les "escueles"[editar | editar la fonte]

Antigües escueles (de neños y de neñes) de Nava de Béjar, y actual centru sociocultural, biblioteca y sede de l'Asociación de Vecinos "Los Hermanitos".

Los Hermanitos[editar | editar la fonte]

La principal monte y elevación de Nava de Béjar, con más de 1000 metros. Dende los sos dos cima, pueden vese unes increíbles vistes de tol sur de la provincia de Salamanca. Tamién nos sos dos cima allúguense unes crucies de piedra.

Edificiu del Conceyu[editar | editar la fonte]

See del Excelentísimo (Escelentísimu) Conceyu de Nava de Béjar, pero tamién consultoriu médicu, oficina de correos y secretaría del Conceyu.

D'antiguo, esti edificiu yera la cárcel de Nava de Béjar, onde zarraben los lladrones, prisioneros, estafadores, etc.

El "regueru"[editar | editar la fonte]

Llavaderu de piedra tradicional allugáu a les contornes del nucleu urbanu, nun reguerusumíu.

Nes fiestes patronales, nel "regueru" celébrense la típica merienda de fiestes con una actuación de música rexonal.

La "llamarga"[editar | editar la fonte]

Pequeñu llagu allugáu na carretera que coneuta Nava de Béjar con Ledrada nel que pueden atopase (casi tol añu) xaronques (por daqué nel conceyu suélen-y llamar a esti llagu el "llagu de les xaronques").

Fiestes[editar | editar la fonte]

Les fiestes patronales celébrense'l día cuatro d'agostu n'honor al so patrón: Santu Domingu de Guzmán. El día 3 d'agostu, día de la viéspora, empieza la fiesta cola llectura del pregón y el disparu del cohete qu'anuncia l'empiezu de les fiestes que se van estender hasta'l día seis; magar, el programa d'actividaes festives y culturales estender hasta'l día catorce d'agostu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: https://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/nava-de-bejar-id37213.
  3. Mínguez, José María (Coord.) (1997). Historia de Salamanca. II Edá Media. Salamanca: Centru d'Estudios Salmantinos. Páx. 346
  4. «Real Decretu de 30 de payares de 1833 sobre la división civil de territoriu español na Península ya islles axacentes en 49 provincies» (castellanu). Gaceta de Madrid.
  5. Boletín Oficial del Estáu. «BOE, Decretu 2310/1974, de 20 de xunetu, pol que s'aprueba la incorporación de los conceyos de Cabezuela de Salvatierra, Campillo de Salvatierra, Fuentes de Béjar, Nava de Béjar y Palacios de Salvatierra al de Guijuelo (Salamanca)» (castellanu). Consultáu'l 7 d'agostu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]