Muséu d'Orsay

Coordenaes: 48°51′36″N 2°19′35″E / 48.86°N 2.3264°E / 48.86; 2.3264
De Wikipedia
Muséu d'Orsay
Musée d’Orsay (fr)
muséu d'arte, muséu nacional y empresa productora (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Islla de Francia Islla de Francia
Departamentu Sena (es) Traducir
Coleutividá territorial francesa con estatus especial París
Distritu municipal VII Distritu de París
Direición rue de Lille (es) Traducir, 62
Rue de Bellechasse (en) Traducir, 1
Coordenaes 48°51′36″N 2°19′35″E / 48.86°N 2.3264°E / 48.86; 2.3264
Muséu d'Orsay alcuéntrase en Francia
Muséu d'Orsay
Muséu d'Orsay
Muséu d'Orsay (Francia)
Historia y usu
Restitution of Nazi-looted art (en) Traducir
Xestión Service of the Museums of France (en) Traducir
Orixe del nome Estación de Musée d'Orsay (es) Traducir
Arquiteutura
Arquiteutu/a Victor Laloux (es) Traducir
Visitantes añales 3 651 616
Instalaciones
Formáu por restorán
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Muséu d'Orsay (en francés: Musée d'Orsay) ye una pinacoteca allugada en París (Francia), que se dedica a les artes plástiques del sieglu XIX y, más en concretu, del periodu 1848-1914. Ocupa l'antiguu edificiu de la estación ferroviaria de Orsay y alluga la mayor coleición d'obres impresionistes del mundu, con obres maestres de la pintura y de la escultura como Xinto sobre la yerba y Olympia d'Édouard Manet, una prueba de la estatua La pequeña baillarina de catorce años de Degas, Baille nel Moulin de la Galette de Renoir, delles obres esenciales de Courbet (L'orixe del mundu, Entierru en Ornans, El taller del pintor) ya inclusive cinco cuadros de la Serie des Catedrales de Rouen de Monet. Cronológicamente, esti muséu cubre la historia del arte ente los maestros antiguos (que tán nel Muséu del Louvre) y l'arte moderno y contemporáneo (nel Centro Georges Pompidou).

Historia[editar | editar la fonte]

Nel espaciu que güei ocupa'l Muséu d'Orsay atopábase'l palaciu y xardín de Margarita de Valois.

L'edificiu del actual muséu crear ente finales del sieglu XIX y principios del XX como estación ferroviaria pa la Esposición Universal de París (1900). Nel terrén esistiera otru edificiu, emplegáu como sede del Conseyu d'Estáu y depués de la Corte de Cuentes, organismu que supervisaba la xestión económica del país. Esti edificiu quedó destruyíu nuna quema en 1871, mientres los sucesos de la Comuña de París.

El nuevu conxuntu foi diseñáu pol arquiteutu Victor Laloux ya inauguróse pa les feches del entamu del certame. Constaba d'un hotel y de la estación puramente dicha (que permaneció 39 años n'activu).

En siendo emplegáu con diversos usos hasta la década de los años 1970, l'edificiu sería destináu a muséu gracies a una resolución del Estáu francés. En 1973, la Direición de Museos de Francia concibió'l proyeutu d'establecer un muséu na estación de ferrocarril de Orsay, qu'amenaciaba ruina y na que se falaba de construyir un hotel, que s'inscribió nel Inventariu suplementariu de Monumentos Históricos el 8 de marzu de 1973. La decisión oficial de construyir el muséu llegó col conseyu de ministros del 20 d'ochobre de 1977.

Al ser un edificiu con estructura de fierro, ello favorecía en parte l'adaptación a los planteamientos museísticos de l'actualidá. Baleróse tola estructura de la gran nave central p'arbitrar una secuencia espositiva d'un periodu artísticu que fixera posible un percorríu llinial, ente que s'emplegaron espacios anexos p'allugar otros servicios.

Les obres d'acondicionamientu de la estación a muséu llevar a cabu ente los años de 1981 y 1986, faciéndose cargu de la remodelación esterior l'estudiu ACT-Architecture y de l'adaptación interior un equipu al cargu de l'arquiteuta Gae Aulenti. La inauguración oficial producióse'l 1 d'avientu de 1986, pol presidente de la República, François Mitterrand. Abrió al públicu'l día 9 del mesmu mes.

Los trés plantes en que s'estrema l'edificiu alluguen una escepcional coleición d'arte del sieglos XIX y principios del XX, procedente de diverses instituciones museístiques, ordenada de forma cronolóxica, y que cunta con obres impagables de grandes autores de la Historia del arte como Delacroix, Degas, Millet, Manet, Monet, Renoir, Pisarro, Fantin-Latour, Cézanne, Van Gogh, Gauguin, Seurat o Derain, ente munchos otros exemplos de pintura y escultura.

Esti muséu ilustra tamién otra aguada más conservadora del arte, dende'l gustu académicu nel cercu d'Ingres hasta'l simbolismu de Puvis de Chavannes; pero son estilos artísticos menos populares anguaño, que queden clisaos pola colosal coleición d'impresionistes. Hai tamién un ampliu repertoriu de proyeutos arquiteutónicos, oxetos decorativos, dibuxos y fotografíes.

En 2009 entamóse un remozamiento del muséu, que plantegó dar distintos colores a les parés de les sales y reorganizar munches d'elles. Aprovechando la ocasión, y pa recaldar fondos, el muséu emprestó importantes grupos d'obres pa la so exhibición fora de Francia.

N'ochobre de 2016 anuncióse la donación al muséu de la coleición privada de Spencer y Marlene Hays: más de 600 obres del periodu 1850-1950, de les que 187 apurriéronse yá formalmente, y les restantes van ingresar tres el fallecimientu de los propietarios. Considerada la donación de procedencia estranxera más importante que reciben los museos franceses dende la Segunda Guerra Mundial, ye rica en pintores nabis (Pierre Bonnard, Edouard Vuillard, Maurice Denis) ya inclúi tamién exemplos de Corot, Edgar Degas, Odilon Redon, Modigliani, Gustave Caillebotte y Aristide Maillol [1].

Coleición[editar | editar la fonte]

Fachada del Muséu d'Orsay escontra'l Sena.

Cronológicamente ye una continuación de les coleiciones del Muséu del Louvre, al tomar un periodu relativamente curtiu de los sieglos XIX y XX delimitado por dos destacaos fechos históricos: la Revolución de 1848 y l'españíu de la I Guerra Mundial en 1914. Alluga pintura Pintura del realismu realista, impresionista y postimpresionista, lo mesmo que de otres corrientes más tradicionales como'l romanticismu y simbolismu. Tou ello, xunto a escultura, artes decoratives, fotografía, cine y arquiteutura. Munches d'estes obres pertenecieron n'orixe al Muséu del Louvre, hasta qu'una ordenación de les coleiciones estatales marcó l'añu 1848 como llinia divisoria ente dambos museos.

Pintura[editar | editar la fonte]

Jean-François Millet, Les espigadoras, (1857).
Manet, Xinto sobre la yerba (1863).
Courbet, El cantil de Étretat dempués de la nube (1870).
Auguste Renoir, Baille nel Moulin de la Galette (1876).
Pissarro, Castañeros en Louveciennes (1870).
Gustave Courbet, L'orixe del mundu (1866).
Gustave Caillebotte, Los acepilladores de parqué (1875).
Alfred Sisley, Cai de la Chaussée en Argenteuil (1872).
Monet, Londres, el Parllamentu. Claro de sol ente la neblina (1904).
Paul Serusier, Les llavadores na Laïta (1872).
James McNeill Whistler, Arreglu en gris y negru nᵘ1, una semeya de la madre del artista, 1871.

El muséu de Orsay conserva y espón la mayor coleición de pintures impresionistes y postimpresionistas nel mundu lo mesmo que notables conxuntos de pintura simbolista, realista y académica, incluyendo escueles distintes de los franceses. Más de 5000 pintures componen la coleición.

Nesta llista non refecha atópense los principales pintores del muséu con delles de les sos obres y los sos respeutivos títulos, tean o non espuestes. Inclúi igualmente los pasteles. Delles obres tamién s'atopen en museos de les provincies como 21 de les 83 pintures de Pierre-Auguste Renoir, 20 de les 70 d'Édouard Vuillard, 22 de les 64 de Maurice Denis o 18 de les 61 de Pierre Bonnard.

Escultura[editar | editar la fonte]

Eugène Guillaume, Anacreonte, 1849-1851, mármol
Charles Cordier, Negru del Sudán, 1857.
Albert-Ernest Carrier-Belleuse, Hébé dormida, 1869, mármol.
Jean-Baptiste Carpeaux, La dansa, 1869, grupu de piedra.
Louis-Ernest Barrias, bustu de Henri Regnault, 1871.
Los seis continentes, 1878, plaza del muséu.
Honoré Daumier, bustos de les Celebridaes del Xustu Mediu, hacia 1832.

Neoclasicismu[editar | editar la fonte]

Romanticismu[editar | editar la fonte]

Eclecticismu del Segundu Imperiu[editar | editar la fonte]

  • Jean-Baptiste Carpeaux (Valenciennes, 1827-Courbevoie, 1875), 117 escultures ente les cualos:
    • Ugolino y los sos fíos, 1860, bronce.
    • La princesa Matilda, 1862, mármol.
    • Le príncipe imperial y el so perru Néro, 1865, mármol
    • Los cuatro partes del mundu sosteniendo la esfera celeste, 1868-1872, yelsu gomme laqué.
    • La dansa, 1869, grupu de piedra de Echaillon déposé de la Ópera Garnier.
  • Charles Cordier (Cambrai, 1827-Alger, 1905)
    • Negru del Sudán, 1857, ónix, bronce y pórfido.
    • Capresse des colonies, 1861, ónix, bronce y mármol rose.
  • Paul Dubois (Nogent-sur-Seine, 1829-París, 1905)
    • Cantante florentín, 1865, bronce plateado.
  • Albert-Ernest Carrier-Belleuse (Anisy--y-Château, 1824-Sèvres, 1887)
    • Hébé dormida, 1869, grupu de mármol.
  • Auguste Clésinger (Besançon, 1814-París, 1883)
    • Muyer mordida por una culiebra, 1847, mármol.
  • Jean-Joseph Perraud (Monay, 1819-París, 1876)
    • La desesperación, 1869, mármol.
  • Alexandre Falguière (Toulouse, 1831-París, 1900)
    • Ganador na engarradiella de gallos, 1864, bronce.
    • Tarcisius, mártir cristianu, 1868, mármol.
    • Asia de la serie de los seis continentes, 1878, fundición, plaza del muséu
  • Antonin Mercié (Toulouse, 1845-París, 1916)
    • David, 1871, bronce
  • Hippolyte Moulin (París, 1832-Charenton, 1884)
    • Une trouvaille à Pompéi, 1863, bronce
  • Jean-Baptiste Baujault (La Crèche près de Breloux, 1828-1899)
    • Jeune Gaulois ou Au Gui l'an neuf, 1870-1875, mármol, gui y serpe de bronce disparus
  • Alexandre Schoenewerk (París, 1820-1885)
    • La moza Tarentine, 1871, mármol
    • Europa de la serie de los seis continentes, 1878, fundición, plaza del muséu
  • Eugène Delaplanche (Belleville, 1839-París, 1891)
    • Eva antes del pecáu, 1869, mármol
    • África de la serie de los seis continentes, 1878, fundición, plaza del muséu
  • Augustin-Jean Moreau-Vauthier (París, 1831-1893)
    • Bacante chada, 1892, mármol

Eclecticismu de la Tercer República[editar | editar la fonte]

  • Jean-Paul Aubé (Longwy, 1837-Cap Breton, 1916)
    • Monumentu a Léon Gambetta, maquette de yelsu
  • Frédéric Auguste Bartholdi (Apinar, 1834-París, 1904)
  • René de Saint-Marceaux (Reims, 1845-París, 1915)
    • Génie gardant -y secret de la tombe, 1879, mármol
  • Jean-Baptiste Hugues (Marseille, 1849-París, 1930)
    • La Muse de la source, 1900, fundición, mármol, bronce
    • Œdipe à Colone, 1885.
    • Bustu de Mlle Rateau, yelsu patiné
    • La Vigne, terre-cuite
  • Emmanuel Fremiet (París, 1824-1910)
    • Saint-Michel terrassant -y dragon, 1897, agrandissement en cuivre martelé
    • Jeune éléphant pris au piège, 1878, fundición, plaza del muséu
  • Louis-Ernest Barrias (París, 1841-1905)
    • Bustu de Georges Clairin, peintre, 1875, tierra cocida
    • Les nubiens (-yos chasseurs d'alligators), 1894, alturrelieve de yelsu
    • La Nature se dévoilant à la Science, 1899, mármol, ónix, granitu, malaquita, lapis-lazuli.
  • Théophile Barrau (Carcassonne, 1848-París, 1913)
    • Suzanne, 1895, mármol
  • Jules Coutan (París, 1848-1939)
    • Les Chasseurs d'aigles, 1900, yelsu
  • Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 1824-París, 1904)
    • Bustu de Sarah Bernhardt, mármol teinté
  • Denys Puech (Gavernac, 1854-Rodez, 1942)
    • L'aurora, mármol blanco y rosado.
  • Alexandre Falguière (Toulouse, 1831-París, 1900)

Realismu[editar | editar la fonte]

  • Honoré Daumier (Marseille, 1808-Valmondois, 1879)
    • Celebridaes del Juste Milieu, hacia 1832, 36 bustos caricaturescos de colores
    • Ratapoil, hacia 1851, bronce
  • Jules Dalou (París, 1838-1902)
    • Le Forgeron, 1886, estudiu, yelsu patiné
    • La République, 1879, esquisse en tierra cocida
    • El gran llabrador, 1897-1902, bronce
  • Constantin Meunier (Etterbeeck, 1831-Ixelles, 1905)
    • La industria, 1892-1896, relieve de bronce
    • La Moisson, 1895, relieve de bronce
    • Le Débardeur, 1905, bronce
  • Henri Bouchard (Dijon, 1875-París, 1960)
  • Bernhard Hoetger (Hörde, 1874-Beatenburg, 1949)
    • La máquina humana, 1902, bronce

Impresionismu y Auguste Rodin[editar | editar la fonte]

Rodin, San Juan Bautista.
Rodin, La puerta del Infiernu, 1880-1917, yelsu
Paul Gauguin, Oviri, 1894
  • Edgar Degas (París, 1834-1917), 76 escultures ente les cualos:
    • La Petite Danseuse de quatorze ans, 1921-1931 según l'orixinal dede 1881, bronce, tulle, satin
    • Danseuse regardant el plante de son pied droit, 1921-1931, bronce
    • Danseuse, grande arabesque, troisième temps, 1921-1931, bronce
    • Femme assise dans un fauteuil s'essuyant l'aisselle gauche, 1921-1931, bronce
    • Jockey, 1921-1931, bronce
    • Recueya de mazanes, 1921-1931, baxorrelieve de bronce
    • Le tub, 1921-1931, bronce
  • Auguste Renoir (Limoges, 1841-Cagnes-sur-Mer, 1919) y Richard Guino (Gérone, 1890-Antony, 1973)
    • La señora Renoir, 1916, mortier policromado
    • Jugement de Pâris, 1914, yelsu
    • Agua, 1916, bronce
    • Fueu, après 1916, bronce
  • Auguste Rodin (París, 1840-Meudon, 1917), 26 escultures ente les cualos:
    • Bustu de Madame Vicuna, 1917, bronce
    • Bustu de Jules Dalou, 1917, bronce
    • L'Âge d'airain, 1877, bronce
    • Bustu de Jean-Paul Laurens, 1917, bronce
    • El pensamientu (semeya de Camille Claudel), 1886-1889, mármol
    • Fugit amor, circa 1881, pequeñu grupu de bronce
    • Monumentu a Balzac, 1898, modelu de yelsu
    • San Juan Bautista, 1878, bronce
    • L'home que camina, 1905, bronce
    • La puerta del Infiernu, 1880-1917, alturrelieve de yelsu
  • Camille Claudel (Fère-en-Tardenois, 1864-Avignon, 1943)
    • La edá madura, hacia 1902, bronce
    • Torse de Clotho, hacia 1893, yelsu
  • Medardo Rosso (Turin 1858-Milán, 1928)
    • Aetas Aurea, 1886, bronce
    • Ecce puer, 1906, bronce

Primitivismu[editar | editar la fonte]

  • Paul Gauguin (París, 1848-Atuana, Islles Marqueses), 30 escultures y oxetos artísticos ente los cualos:
    • Sean misterioses, 1890, madera de tilleul policromada
    • Mázcara de Tehura, 1891-1893, madera de pua policromada
    • Ídolu con concha, 1892-1893, madera de fer, nácare y güesu
    • Ídolu con perlla, 1892-1893, madera peint y doré, perle, cadeniella d'oru
    • Oviri (Sauvage), 1894, grès partiellement émaillé
    • Maison du jouir, 1901, cinco relieves de madera pintada de sequoia gigantéa.
  • Georges Lacombe (Versailles, 1868-Saint-Nicolas des madera, 1916)
    • La esistencia, 1894-1896, madera de noyer
    • Iris, 1893-1894, acajú policromado

Simbolismu[editar | editar la fonte]

  • Albert Bartholomé (Thiverval, 1848-París, 1928)
    • Neña llorando, 1894, bronce.
  • Marie Bashkirtseff (Gawronzi, 1860-París, 1884)
    • El dolor de Nausicaa, 1884, bronce.
  • Boleslas Biegas (Koziczyn, 1877-París, 1954)
    • La esfinxe, 1902, relieve de yelsu.
  • Leonardo Bistolfi (Casale Monferrato, 1859-Turin, 1933)
    • El trubiecu, 1906, yelsu.
  • Arnold Böcklin (Bâle, 1827-San Domenico, 1901)
    • Escudu cola cara d'Aguamala, 1897, papier mâché peint.
  • Rupert Carabin (Saverne, 1862-Strasbourg, 1932)
    • La lleenda savernesa, 1914, madera de poirier.
  • Jean Carriès (Lyon, 1855-París, 1894)
    • Obispu, 1883-1889, bronce.
  • Alexandre Charpentier (París, 1856- Neuilly, 1909)
  • Louis Welden Hawkins (Esslingen am Neckar, Bade-Wurtemberg, 1849-París, 1910)
    • Mascara (1893), mázcara de bronce.
  • Jean Dampt (Venarey, 1853-1946)
    • Escontra l'ideal por aciu el sufrimientu, 1900-1906, mármol rosé de Comblanchien.
  • Paul Dardé (Olmet, 1888-Lodève, 1963)
    • El dolor eternu, 1913, gypse.
  • Alfred Drury (Londres, 1859-Wimbledon, 1944)
    • L'espíritu de la nueche, 1898-1905, bronce.
  • Max Klinger (Leipzig, 1857-Grossjena, 1920)
    • Casandra, 1886-1900, bronce.
  • Maurice Maignan (Beaumont-sur-Sarthe, 1845-Saint-Prix, 1908)
    • Un gueux, 1897, statuette assise, bronce.
  • Pierre-Félix Masseau, (Lyon, 1869-París, 1937)
    • El secretu, 1894, acajú policromado y marfil.
  • Franz Metzner (Wscherau, 1870-Berlin, 1919)
    • Péso-y de la murnia, hacia 1912, yelsu patinado noir
  • Carl Milles (Lagga, 1875-Lidingö, 1955)
    • Rapaza nueva un gatu, hacia 1900, bronce.
    • Mendicidad, bronce.
  • George Minne (Gand, 1866-Laethem-Saint-Martin, 1941)
    • La arrodillada na fonte, 1898, bronce
    • Porteur d'outre, 1897, bronce.
  • Pierre Roche (París, 1855-1922)
    • La fada Morgana, 1904, bronce, plomu y mármol.
  • Augustus Saint-Gaudens (Dublín, 1848-Cornish, 1907)
    • Amor carita, 1885-1898, bronce.
  • Franz von Stuck (Tettenweis, 1863-Múnich, 1928)
    • Ludwig van Beethoven, 1900, yelsu policromado
  • Ville Vallgren (Porvoo, 1855-Helsinki, 1940)
    • El dolor, hacia 1893, calcaire oolithique policromado.
    • Mendiante et son enfant ou Misère, 1892, bronce.
    • Cristu, circa 1889, yelsu patiné.

Escultura d'animales[editar | editar la fonte]

Henri-Alfred Jacquemart, Rinoceronte, 1878, plaza del muséu
  • Antoine-Louis Barye (París, 1795-1855), 34 escultures ente les cualos:
    • Llión cola pata llevantada sobre una culiebra, 1832, bronce
    • Dos osos engarrando, 1833, bronce
    • Guerrero tártaru a caballu, 1845, bronce
    • Llión sentáu, 1847, yelsu gomme-laqué
    • L'orde, 1854-1855, yelsu, madera
    • La guerra, 1855, yelsu, madera
  • Alfred Barye (Paris, 1839-1882)
  • Émile-Coriolan Guillemin (Paris, 1841-1907)
  • Henri-Alfred Jacquemart (París, 1824-1896)
    • Rinoceronte, 1878, fundición, plaza del muséu
  • Rembrandt Bugatti, (Milán, 1884-París, 1916), 61 escultures ente les cualos:
    • Pantera caminando, hacia 1904, yelsu
    • Elefante blancu, 1907, bronce
    • Xirafes, 1907, yelsu
    • Lleón de Nubie, hacia 1911, yelsu
    • Dos llames, 1911, bronce [[Ficheru:Pompon

LOursBlanc1.jpg|thumb|upright=1.2|Osu blancu de François Pompon]]

  • François Pompon, (Saulieu, 1855-París, 1933), 131 escultures ente les cualos:
    • Osu blancu, 1921, yelsu
    • Osu blancu, 1925, piedra de Lens
    • Hipopótamu, 1918-1931, bronce
    • Gruya gris, 1920, bronce
    • Chouette, 1923, bronce
    • Gran venáu, 1929, yelsu

El regresu al estilu[editar | editar la fonte]

Antoine Bourdelle, Heracles arqueru.
  • Antoine Bourdelle (Montauban, 1861-Le Vésinet, 1929)
    • Apolo, 1909, bronce dorao
    • Penélope, (1907-1926), bronce
    • La fuercia de la voluntá, (1914-1915), bronce, plaza del muséu
    • La victoria, (1914-1915), bronce, plaza del muséu
    • Heracles arqueru, 1909, bronce, según la segunda versión de 1923, fundida por Eugène Rudier en 1924.
    • Bustu de Gustave Eiffel
    • Bañista sobre una roca, bronce
    • La ufrienda, bronce
  • Albert Bartholomé (Thiverval, 1848-París, 1928)
    • Bustu de Federico Zandomenighi, pintura, 1890, yelsu
  • Joseph Bernard (Vienne, 1866-Boulogne-Billancourt, 1931)
    • Porteuse d'eau, 1912, bronce
    • La dansa, 1911-1913, relieve en mármol
  • Aristide Maillol (Banyuls-sur-Mer, 1861-1944)
    • Mediterraneu o'l pensamientu, 1905-1927, mármol
    • Île-de-France, 1925-1933, plaza del muséu
    • Bañista colos brazu llevantaos, 1900, bronce
    • El deséu, 1905-1907, relieve en plomu

Arquiteutura[editar | editar la fonte]

Inclúi obres y maquetes de Charles Garnier y Richard Peduzzi.

Artes decoratives[editar | editar la fonte]

Destaquen les sales con obres de los movimientos Art Nouveau y Arts & Crafts.

Fotografía[editar | editar la fonte]

Inclúi obres de Nadar, Regnault, Nègre, Aubry, Emerson, Le Gray, Shaw, Baldus, Lewis Carroll ya instantánees de Degas, Rivière, Zola o Bonnard.

Direición[editar | editar la fonte]

El Muséu d'Orsay alcuéntrase nel númberu 62 de la rue de Lille-Varenne 75343 en París.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]