Muséu de la Historia Urbana d'Avilés

Coordenaes: 43°33′26″N 5°55′17″W / 43.55727°N 5.921475°O / 43.55727; -5.921475
De Wikipedia
Muséu de la Historia Urbana d'Avilés
muséu
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Avilés
Coordenaes 43°33′26″N 5°55′17″W / 43.55727°N 5.921475°O / 43.55727; -5.921475
Muséu de la Historia Urbana d'Avilés alcuéntrase n'Asturies
Muséu de la Historia Urbana d'Avilés
Muséu de la Historia Urbana d'Avilés
Muséu de la Historia Urbana d'Avilés (Asturies)
Historia y usu
Apertura2013
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Muséu de la Historia Urbana d'Avilés asitiáu nel conxuntu históricu-artísticu de la ciudá, ye'l primer espaciu de calter públicu sobre la historia d'Avilés , Asturies.[1]. L'equipamientu ta diseñáu especialmente pa contextualizar la cronoloxía de sucesos que marcaron el desenvolvimientu de la villa en distintes dómines, poniendo especial énfasis nel periodu que s'esparde ente'l llogru del fueru per parte del rei Alfonsu VI nel añu 1085 y anguaño.[2]

Cuenta con una superficie pa esposiciones d'aproximao 1.000 m² estremaos en trés plantes, nes que la ría tien un papel fundamental faciendo d'exa vertebradora de la muestra.[3]

Conteníos[editar | editar la fonte]

Ilesia de los Padres Franciscanos
Centru Niemeyer
Vista xeneral de la tercer planta del Muséu
Maqueta d'un fornu altu d'ENSIDESA

El muséu foi diseñáu pa ser visitáu dende l'últimu pisu hasta'l baxu[4]. La esposición ta estremada en cuatro grandes árees temátiques qu'amuesen al traviés de recursos interactivos, recreaciones y oxetos orixinales, la evolución de la ciudá a lo llargo de los sieglos.

Destaca especialmente la coleición d'enseres de la prehistoria dataos hai más de cien mil años, dientro de la que s'atopa'l conocíu como Hachu de Trelles perteneciente a la cultura achelense, atopáu nunes escavaciones arqueolóxicu y procedente del paleolíticu inferior[5].

Tercer planta[editar | editar la fonte]

Nesti espaciu esplica la historia completa dende'l llogru del fueru de la ciudá pa sirvir d'introducción a la visita. Equí amuésense los oxetos atopaos en delles escavaciones arqueolóxiques realizaes a mediaos del sieglu XX amás d'un mirador que dexa la observación de la zona vieya de la ciudá, con una panorámica del edificiu más antiguu calteníu datáu del sieglu XII conocíu anguaño como la Ilesia de los Padres Franciscanos y la construcción más moderna, el Centru Cultural Internacional Oscar Niemeyer asitiáu al pie de la ría[6].

Segunda planta[editar | editar la fonte]

La sala cunta'l ricu pasáu medieval de la ciudá, cuando yera'l puertu d'Uviéu[7]. Nesi periodu hubo una rápida crecedera motivada pola incesante actividá comercial que convirtió a la villa na segunda ciudá asturiana d'aquel tiempu, hai tamién espaciu pa otros de los aspeutos más interesantes d'esta era ente los que destaquen el Fueru d'Avilés, los Alfolíes del Sal y la Muralla Medieval[8].

Amás alcuéntrase equí la esposición sobre la historia moderna, mientres la cual la incipiente nobleza empezó a trespasar les llendes de la muralla pa construyir los sos palacios, ente los que destaquen pola so riqueza arquitectónica'l Palaciu de Llano Ponte y el Palaciu de La Ferrera. Tamién foi nesta dómina cuando surdieron dalgunos de los personaxes más pernomaos d'Avilés, como Juan Carreño de Miranda o Pedro Menéndez de Avilés.[9]

Primer planta[editar | editar la fonte]

Nesta esposición el puertu vuelve tener una gran relevancia, yá que ye'l protagonista del gran desenvolvimientu urbanu esperimentáu pola ciudá mientres el sieglu XIX pol comerciu de bienes con América. Esti puxu económicu dio llugar la llegada de munches meyores, como'l ferrocarril, la imprenta y un cada vez más puxante turismu.[10]

Fálase amás del sieglu XX a lo llargo del que tamién esperimenta otra gran crecedera, pero esta vegada motivada pola instalación d'Ensidesa en 1950. A parte vamos poder atopar información sobre diverses temes, como pueden ser esposiciones sobre'l boom urbanísticu que tuvo llugar dempués de la instalación de la siderurxa na contorna hasta les emigraciones masives que teníen llugar naquellos tiempos atrayendo a Asturies a ensame d'emigrantes andaluces o estremeños. [11]

Antigua Escuela de Cerámica[editar | editar la fonte]

Esti conxuntu de sales coneutaes al muséu alluguen esposiciones de calter temporal y una permanente que consta de les maquetes orixinales y los planos que s'utilizaron mientres la construcción de Ensidesa , amás d'una galería de fotografíes qu'espliquen el llevantamientu del complexu pasu a pasu.[12]

Datos d'interés[editar | editar la fonte]

El muséu ta plantegáu como entamu de la visita a la ciudá d'Avilés, dexando asina entender la idea de que la totalidá de la villa en si mesma ye en realidá'l verdaderu espaciu museísticu. Amás tien una serie d'aplicaciones multimedia que dexen conocer tolos datos necesarios con esplicaciones afeches en castellán, inglés y braille pudiendo visitar los elementos más emblemáticos de manera virtual.[13]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]