Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari

De Wikipedia
Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari
Vida
Nacimientu Bukhará20 de xunetu de 810[1]
Nacionalidá califatu abasín
Muerte Samarcanda1 de setiembre de 870 (60 años)
Sepultura Al Bukhari Memorial (en) Traducir
Familia
Padre Ismail ibn Ibrahim
Estudios
Llingües falaes árabe[2]
Alumnu de Ahmad bin Hanbal
Ali ibn al-Madini (es) Traducir
Yahya ibn Ma'in (es) Traducir
Ishaq Ibn Rahwayh (es) Traducir
Al-Darimi (es) Traducir
Profesor de Muslim ibn al-Hajjaj (es) Traducir
Ibn Abi Asim (es) Traducir
Muḥammad ibn ʿĪsā at-Tirmidhi (es) Traducir
Oficiu muhadiz (es) Traducir, poeta, ulema, alfaquí (es) Traducirhistoriador
Trabayos destacaos Sahih al-Bujari (es) Traducir
al-Adab al-mufrad (en) Traducir
al-Tārīkh al-kabīr (en) Traducir
Q19492250 Traducir
Q19455078 Traducir
Creencies
Relixón islam
Sunismu
Cambiar los datos en Wikidata

Al-Bujari (20 de xunetu de 810Bukhará – 1 de setiembre de 870Samarcanda) foi un famosu eruditu islámicu d'ascendencia persa, conocíu por ser de los más respetaos compiladores de hadiz, y autor del llibru más auténticu dempués del Corán pa los musulmanes suníes[ensin referencies].

Nome[editar | editar la fonte]

Nome:

Títulu Honoríficu Padre de Nome del fíu El so nome Fíu de Nome del padre Fíu de Nome del güelu Fíu de Nome del bisagüelu Madhhab País
Imam Al-Muhadiz Abu Abd-Allah Muhammad ibn Ismaíl ibn Ibrahim ibn Al-Mughirah Al-Hadiz al-Yu´fi, al-Bujari


El so nome completu ye "Abu ‘Abdullah, Muhammad Ibn Ismâ‘il ibn Ibrahîm ibn Al-Mughira ibn Bardizbah al-Yu´fi Al-Bujâri" (n'árabe محمد بن اسماعيل بن ابراهيم بن المغيرة بن بردزبه البخاري).

Biografía[editar | editar la fonte]

La so mocedá[editar | editar la fonte]

Nació nel mes de Shawal del añu 194 dempués de la Hégira (que concuerda col 810 d.c) na ciudá de Bujará, anguaño Uzbequistán. El so padre morrió cuando entá taba na más tienra infancia, dende entós tuvo sol cuidu esclusivu de la so madre.

Narra Al-Alkâi (418 dh.) y otros fora d'él qu'A el-Bujâri yera ciegu na so infancia, y que una nueche la so madre vio al profeta Abraham, que-y dixo: «En verdá Alá tornó-y la vista al to fíu por cuenta de les tos numberoses súpliques»; dempués a l'amanecida el neñu yá vía.

Viaxes nel mundu islámicu[editar | editar la fonte]

Col so hermanu y la so madre fixo'l pelegrinaxe a la Meca. A partir d'ende fixo una serie de percorríos p'aumentar la so conocencia del hadiz. Pasó por tolos centros importantes de conocencia islámica del so tiempu, faló con eruditos ya intercambió información sobre'l hadiz. Rexístrase que permaneció en Basora por cuatro o cinco años, y en Hiyaz por seis; viaxó a Exiptu dos veces y a Kufa y a Bagdag munches vegaes.

Los sos maestros[editar | editar la fonte]

Estudió con eminentes sabios, ente ellos hubo quien teníen el rangu más altu, por ser quien rellataben hadices direutamente de los tabain (la xeneración que vien darréu dempués de la xeneración de los compañeros de Mahoma), como Abul-Mugîrah, según narradores d'Az-Zauri y Malik; tamién foi alumnu d'Ahmad bin Hanbal, Ishâq ibn Rahauaiy tomó conocencia de xente más nuevo qu'él como Husain Ibn Muhammad Al-Qabani.

Él mesmu rellata

"Escribí hadices d'alredor de más de mil eruditos confiables."

Los sos estudiantes[editar | editar la fonte]

Al-Firbiri diz: «Noventa mil persones escucharon a Sahîh Bujâri direutamente y nun queda d'ellos quien lo narre sacante yo».

Ente los sos alumnos más notables tán Muslim bin Al-Hayyaay (autor de Sahîh Muslim), ´Abdu Ar-Rahmân An-Nasaî, l'autor de Sunan Nasâi y Abu Isa At-Tirmîdhi, l'autor de Tirmîdhi

Fallecimientu[editar | editar la fonte]

El gobernador de Bujará Jalid ibn Ahmad al-Dhuhali convocó a Bujari al so palaciu, y nárrase que-y pidió a Sahih que-y lleera'l so llibru a él y a la so familia, pero Bujari tornó y dixo:

"Yo nun humildo al conocencia, nin lo llevo conmigo a les puertes de la xente, si usté precisa daqué del mio, allegue a la mio mezquita, o al mio llar; si nun-y paez, yá que ye'l Sultán, prohíbame les clases por qu'asina tenga una sida ante Dios nel Día del Xuiciu, porque yo nun guardo la conocencia, pola pallabra del Profeta (Mahoma)"Quien ye preguntáu por una conocencia y despintar va ser suxetáu con riendes de fueu».[3]"


Esto dio llugar a que Bujari fuera obligáu a salir de la ciudá, y a viaxar a Kazatank, una aldega asitiada a unos diez quilómetros de Samarcanda, a pidimientu de los sos habitantes. Asitióse ellí, y morrió nel añu 870 (256 dh), a los 62 años d'edá.

La so memoria, intelixencia y conocencia[editar | editar la fonte]

Probablemente posesor de memoria fotográfica, yá que él mesmu narra qu'a los 10 años yá tenía conocencia de la xenealoxía de les tresmisiones, y a los 16 años yá había memorizado los llibros d'Ibn Al-Mubârak y de Waqi´ (sabios del hadiz), tamién les opiniones de los sabios.

Mientres los sos díes d'estudiante ye narráu que Imâm Bujâri nun escribía les narraciones de los hadices, sinón que mientres otros estudiantes escribíen, él escuchaba con atención. Narra Hashid Ibn Ismâil sobre la so sorprendente memoria: «Cuando inda Abu Abdulah (Bujâri) yera un mozu foi con nós a visitar dellos eruditos de Basora, pero él nun escribía (lo qu'impartíen los eruditos). Pasaron dellos díes ensin qu'él escribiera nada y dicíamos-y: «El to vienes con nós pero nun escribes nada! ¿Qué fexes entós (pa retener la conocencia)? Dempués de 16 díes respondiónos: "Ustedes fixéronme la mesma pregunta delles vegaes, y persisten enforma nello. Preséntenme lo qu'escribieron (mientres el cursu de 16 díes)". Sacamos lo que teníamos, yeren alredor de más de 15.000 hadices, y según taben nos nuesos llibros, él mento toles narraciones de memoria, hasta qu'empezamos a correxir lo qu'escribimos respectu colo qu'él dicía de memoria. Dempués dixo: "¿qué ye, que piensen que al dir con ustedes (colos eruditos) pierdo'l mio tiempu y esbardio los mios díes?!" Entós supimos que nun había naide quien lu devasaría (na so conocencia)».[4]

Narren eruditos qu'en Bagdag foi probáu por diez eruditos del hadiz. Camudaron la cadena de tresmisión (Isnad إسناد) y el testu de cien hadices, cada unu rellató-y diez, dempués preguntáron-y a Bujâri alrodiu de ellos mientres una xunta pública. Él dicía: «Nun lo conozo» una y otra vez hasta que remataron de rellata-y los hadices los diez persones, al saber que terminaren dirixir al primeru y díxo-y: «Alrodiu de los tos hadices; el primeru ye asina ..., el segundu ye asina... y el terceru ye asina... », hasta llegar a los diez, corrixendo les cadenes de tresmisión y el contestu del hadiz, asina fixo colos nueve narradores restantes. Los homes que guardaron esti actu considerar como un gran memorizador, non por dicir los hadices correutamente, sinón por habelos memorizado colos sos errores y dempués refutarlos. Esti acontecimientu foi rellatáu por munchos eruditos más.[5]

Dixo:

"Se de memoria cien mil hadices auténticos y doscientos mil que nun lo son»[6]"

Y dixo Muhammad bin Salam que lo escuchó dicir cuando yera un rapazu:

"Non te narro un hadiz d'un Sahaba o unu de los sos compañeros ensin que sepa sobre la nacencia de la mayoría, el so fallecimientu y ónde moraron... y nun narró nengún hadiz sobre ellos ensin que tenga una evidencia yá sía del Corán o de la Sunna».[7]"

Tamién se narra que terminaba de recitar el Corán de memoria cada trés nueches.[8]

Aponderamientos d'eruditos sobre Al-Bujari[editar | editar la fonte]

Dixo: Muhammad bin Bashâr (252 h):

" Los memorizadores d'esti mundu, son cuatro: Abu Zurah (264 h), Muslim bin Hayyay (261 h), Abdur-Rahman Ad-Dârimi (255 h) y Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari (256 h)".

Dixo: Ahmad bin Hanbal (235 h):

" Nun salió de Kurazan naide como Muhammad Ibn Ismail".

Dixo Abu Hâtim Muhammad bin Idris Ar-Razi (288 h):

"Muhammad Ibn Ismail ye'l más sabiu qu'entró a Iraq".[9]

Les sos obres[editar | editar la fonte]

Estes son namái dalgunes de les sos obres:

  • Sahih Al Bujari . Equí presenta 7, 275 hadices y tardó n'escribilo 16 años.
  • Adab Al-Mufrad الأدب المفرد
  • Tarij al-Kabîr La Gran Hestoria, contién biografíes de los narradores, y los sos rangos.
  • Tarîj as-Saguîr. La pequeña Hestoria.
  • Bir Al-Walidain. Obediencia a los padres.
  • Jalq Af´al Al-Ibad. Creación de les aiciones de los siervos.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Ibn Hayar Al-Asqalani, Fathu Al-Bari, Maktabah As-Salafiah..
  • Al-Bujari, Sahih Al-Bujari, Dar Ahia At-Turaz Al-´Arabi.
  • Al-Bujari, Jalq Af´al Al-Ibad, Dar Atles Al-jadrah.
  • Ad-Dahabi, Siar Ilam An-Nubalah, .
  • Salaahud-Denn ibn ´Alee, The Biography of Imam Bukhaaree, Darussalam.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Ad-Dahabi,Siar 12/464-466 السير
  4. Tabaqat Al-Hanabilah طبقات الحنابلة 1/286
  5. Mashaij Al-Bujari, Ibn ´Adi y Al Jatib en Tarîj Bagdâd (مشايخ البخاري) ، ابن عادي و الخطيب في (تاريخه)
  6. Tarij Bagdâd تاريخ بغداد 2/22
  7. Tabaqat As-shafi´iah طبقات الشافعية 2/217
  8. Tarij Bagdâd del Jatib تاريخ بغداد للخطيب 2/12
  9. Tarij Bagdâd تاريخ بغداد

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource.