Muhámmad ibn Abd-al-Wahhab

De Wikipedia
Muhámmad ibn Abd-al-Wahhab
Vida
Nacimientu 'Uyayna (en) Traducir1703[1]
Muerte Diriyah[2]22 de xunu de 1792[3] (88/89 años)
Familia
Padre Abd al-Wahhab ibn Suleiman
Fíos/es
Estudios
Llingües falaes árabe[4]
Alumnu de Abd al-Wahhab ibn Suleiman
Muhammad al-Majmu'i (en) Traducir
Ali Afandi ad-Daghestani (en) Traducir
Q30080872 Traducir
Abdullah ibn Muhammad al-Fayrooz (en) Traducir
Ismāʻīl ibn Muḥammad al-ʻAjlūnī (en) Traducir
Muḥammad Ḥayāt as-Sindī (es) Traducir
Q124497220 Traducir
Q124605024 Traducir
Profesor de Abdullah ibn Muhammad ibn Abd al-Wahhab (en) Traducir
Ali ibn Muhammad ibn Abd al-Wahhab (en) Traducir
Hassan ibn Muhammad ibn Abd al-Wahhab (en) Traducir
Oficiu teólogu
Trabayos destacaos Kitab al-Tawhid (en) Traducir
The Three Fundamental Principles (en) Traducir
Q19443777 Traducir
Q106314814 Traducir
Q19455137 Traducir
Masail al-Jahiliyyah (en) Traducir
Q115726910 Traducir
Q19489990 Traducir
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata

Muhámmad ibn Abd-al-Wahhab, n'árabe محمد ابن عبد الوهاب (1703'Uyayna (en) Traducir – 22 de xunu de 1792Diriyah) foi un clérigu sunní de la escuela hanbalí, de la tribu de los Banu Tamim. Los sos ideales yeren la vuelta al islam puru», a los principios del salaf. Perteneció a la familia de los Musharraf, de la caña de los Banu Tamim y conocíos como los Wahaba, que taben consideraos como una familia de clase alta na zona del Néyed.[5] Tocantes a los sos estudios, onde vivía la familia de Muhámmad ibn Abd-al-Wahhab, n'A el-Uyaina, nun había colexos y allegaben a denominaos Kuttab, onde enseñaben el Corán a los qu'asistíen. Muhámmad ibn Abd-al-Wahhab destacó pola so rápida memorización del Corán y a los venti años convertir nun prestixosu ulema, ye dicir una autoridá relixosa destacada. Tocantes a la so familia, tuvo seis fíos varones, el postreru de los cualos morrió a una temprana edá, estos fueron Husáin, Abdulah, Hasan, Alí, Ibrahim y Abdulaziz.

Desplazamientos pola península[editar | editar la fonte]

Los viaxes de Muhammad Ibn Abd-al-Wahhab fueron bien importantes pa la formulación y el desenvolvimientu de los sos ideales y doctrines. La importancia de los sos desplazamientos pola península arábiga ye por cuenta de que, tres l'aprendizaxe nellos, empezó a escribir los sos más de venti obres sobre relixón, derechu, dómina pre-islámica o sermones de tema relixosa ente otros.

Bandera d'Arabia Saudina onde atopamos escrita la shahada o oficiu de fe nel islam. لَا إِلٰهَ إِلَّا الله مُحَمَّدٌ رَسُولُ الله‎ lā ʾilāhai ʾillā (A)llāh, Muhammadun rasūlu (A)llāh “Nun hai más dios que Dios, [y] Mahoma ye'l so profeta.”

El so primer viaxe empezó na Meca, onde realizó'l so primer pelegrinaxe o Hajj. Ciertes fontes señalen qu'estudió sol amparu del ulema d'Al-Haramayn, qu'incluyía La Meca y Medina.[6] Nel so llugar d'orixe, Al-Uyaina, l'estudiu llindar a la escuela hanbalí, en Medina, onde retomó los sos estudios, podía escoyer los profesores qu'a él -y convinieren y estudiar les distintes cañes del islam. Tres la so estancia n'A el-Haramayn, tuvo en Huraymila mientres cuatro años, cuando'l so padre taba doliente. Nesti llugar tuvo hasta dos años dempués de la muerte del so padre. Na so estancia equí dedicóse a afondar na conocencia de xurisprudencia islámica, hadizy exéxesis, amás d'escribir la so obra más famosa kittab al-tawhid onde s'atoparíen los cuatro pilastres fundamentales de la so doctrina.

Darréu al-Wahhab, volvió al so llugar d'orixe, Al-Uyaina. Esti cambéu a Al-Uyaina, significó volver al so llugar d'orixe, onde pasó la so infancia y adquirió la so temprana educación.[7] Tres la so educación, punxo un gran énfasis na denuncia del politeísmu creciente qu'había na zona, y llamó a los ciudadanos a una nueva interpretación del islam.

Pactu d'Al-Diriyya[editar | editar la fonte]

Abd Al-Wahab y la familia Saud, roblaron un pactu, el denomináu pactu d'Al-Diriyya, pal establecimientu del tao Saudín, onde la familia Saud encargar de los asuntos de gobiernu y seguridá del estáu, y Abd Al-Wahhab taría pendiente de los asuntos relixosos del país.

Mohammed ibn Saud impunxo dos condiciones a Muhammad ibn abd al-Wahhab, en primer llugar que nun debería d'abandonar Al-Diriyya hasta que les otres ciudaes siguieren les sos enseñances, y la segunda condición foi que nun tendría d'intentar parar al Amir (Mohammed ibn Saud) de recoyer les tases que recibió de los habitantes de la ciudá.[8]

Al respective de les feches d'esti pactu, cuando Abd-al-Wahhab camudar a Al-Diriyya, les cróniques nun tienen unes feches clares, Ibn Ghannam, Ibn Bishr y al-Fakhri menten feches distintes.

Amás de les sos enseñances y de la composición de pequeños trabayos sobre les principales doctrines del islam, Muhammad Ibn Abd-al-Wahhab pasó los sos primeros dos años n'A el-Diriyya escribiendo cartes a estudiosos y xefes tribales por que-y sofitaren na so causa.[9]

Dawa y wahabismo[editar | editar la fonte]

Al-Diriyya convertiríase finalmente nun gran centru d'aprendizaxe de Dawa onde la xente allegaba a formase de la mano de Muhammed Ibn Abd Al-Wahhab. El dawa ye daqué que destacaba nes enseñances de Muhammad Ibn Abd-al-Wahhab, esti fenómenu tratar de la predicación del islam, etimológicamente vendría del raigañu دعى que significa convidar, ye dicir que'l predicador convidaría a conocer l'islam y a entender l'adoración a Dios al traviés del Corán y la Sunna del profeta Mahoma. Tres la muerte de Muhammad Ibn Abd-al-Wahhab, los sos fíos enantes mentaos siguiríen la so misión de Dawa n'Arabia Saudina, d'ellos el que más destacó na so misión de Dawa o predicación foi Abdullah.

El Dawa, yera utilizada según delles fontes como forma de yihad, ye dicir pa combatir los politeísmos que s'atopaben na península arábiga, yá que antes del Islam, taba relixosamente compuesta por tribus politeístes nómades, ente otres de les creencies de la dómina.

Amás de la enseñanza del Dawa, cabo destacar el papel del wahabismo nes enseñances de Muhammad Ibn Abd-al-Wahhab, yá que sería'l precursor d'esti movimientu pol cual ríxese y rexiríase l'Arabia Saudina contemporánea que conocemos anguaño.

El wahabismo ye una corriente islámica que se basa nel Corán, el llibru sagráu de los musulmanes y na sunna, ye dicir nos dichos y fechos del profeta Mahoma y ye ensin dulda la visión más estricta de la relixón islámica. La caña sunní del islam ta compuesta por cuatro escueles, la hanafí, la shafi’i, la malakí y la hanbalí, esta postrera sería de la cual tomaría los sos ideales el wahabismo contemporaneu que conocemos, dominante nel golfu pérsicu, pero particularmente n'Arabia Saudina.

Nel wahabismo, amás del tawhid o oficiu de fe (لا إله إلا ألله) onde s'afirma que nun hai más Dios que Allah, los reformadores del sieglu XVIII llamaron a la vuelta de los fundamentos de la fe -les escritures del Corán (la pallabra de Dios revelada al traviés del profeta Mohammed) y el hadiz (los dichos y fechos del profeta) como fontes pa la guía de la reconstrucción sociomoral de la sociedá [...] Los musulmanes consideren que'l Corán y el Hadiz son complementarios [...].[10] Esta reclamación actual, que ye en realidá, una interpretación lliteral del Corán, condena de la mesma forma toles innovaciones en rellación coles enseñances orixinales del Islam (Corán y Hadiz) [...] La creencia nel destín (مكتوب) ye obligatoria, tou actu o puntu de vista non ortodoxu ye condergáu y penáu.[11]

Esti movimientu asitióse definitivamente n'Arabia Saudina cuando ente los años 1902-1913 el rei Saudín Ibn Saud apoderar de Riad, espulsó a los otomanos y fíxose dueñu del Najd, creando colonies de beduinos sedentarios que se convirtieren en guerreros wahabíes.

La doctrina d'Al-Wahhab non solo ye popular en Arabia Saudita sinón en tolos países del Golfu Pérsicu. La mezquita estatal de Qatar lleva'l so nome y foi inaugurada en 2011 pol entós emir Hamad bin Jalifa Al Thani.[12]

Obres[editar | editar la fonte]

Estes seríen, según el llibru de Abd Allah Salih Al-Uthaymin, les publicaciones de Mohammed Ibn Abdel Wahab:

  1. Fadl al-Islam
  2. Al-Usul al-Thalatha
  3. Ma’na l-taghut wa-Ru’us Anawa’ihi
  4. Talqin Usul al-Aqida li-l-Amma
  5. Mufid al-Mustafod fi Kufr Tarik al-Tawhid
  6. Kashf al-Shubuhat ‘an al-Tawhid
  7. Arba’ Qawa’d al-Din
  8. Al-Masa’il al-Khams al-Wajin Ma’rifatuha
  9. Tafsir Kalimat al-Tawhid
  10. Risala fi l-Shahadatayn
  11. Sittat Usul Azima Mufida
  12. Mukhtasar Sirat al-Rasul
  13. Qisas al-Anbiya
  14. Sittat Mawadi Manqula min al-Sira al-Nabawiyya
  15. Masa’il al-Jahiliyya
  16. Usul al-Iman
  17. Kitab al-Kaba’ir
  18. Nasihat al-Muslimin bi-Ahadith Khatam al-Mursalin
  19. Mukhtasar al-Hady al-Nabawi
  20. Majmu’ al-Hadith ‘ala Abwab al-Fiqh
  21. Ahkam Tamanni l-Mawt
  22. Hukm al-Ghina wa-l-Namima
  23. Hukum Katm al-Ghayz wa-l-Hilm
  24. Mukhasar al-Insaf wa-l-Sharh al-Kabir
  25. Adab al-Mashy ila l-Sala
  26. Shurut al-Sala
  27. Al-Tafsir ‘ala Ba’d Suwar al-Qur’an
  28. Al-Khutab al-Minbariyya
  29. Rasa’il wa-Ajwiba

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 119152169. Data de consulta: 14 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Wikipedia n'árabe. Llingua de la obra o nome: árabe.
  3. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6rv4s5j. Apaez como: Muhammad ibn Abd al-Wahhab. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. Al-Uthaymin, Abd Allah Salih (2009). Muhammad ibn Abd al-Wahhab, the man and his works (n'inglés). Londres: I.B. Tauris, páx. 18. ISBN 978-1-84885-242-6.
  6. Al-Uthaymin, Abd Allah Salih (2009). Muhammad Ibn Abd al-Wahahab (n'inglés). Londres: I.B. Tauris, páx. 32. ISBN 978-1-84885-242-6.
  7. Al-Uthaymin, Abd Allah Salih (2009). Muhammad ibn Abd al-Wahhab, the man and his works (n'inglés). Londres: I.B. Tauris, páx. 40. ISBN 978-1-84885-242-6.
  8. Al-Uthaymin, Abd Allah Salih (2009). Muhammad ibn Abd al-Wahhab, the man and his works (n'inglés). Londres: I.B. Tauris, páx. 55. ISBN 978-1-84885-242-6.
  9. Al-Uthaymin, Abd Allah Salih (2009). Muhammad ibn Abd al-Wahhab, the man and his works (n'inglés). Londres: I.B. Tauris, páx. 57. ISBN 978-1-84885-242-6.
  10. Delong-Bas, Natana J.. Wahhabi Islam: From revival and Reform to Global Jihad. Oxford University Press, páx. 9.
  11. Ungureanu, Daniel. «Wahhabism, Salafism and the Expansion of Islamic Fundamentalist Ideology». CNCSIS-UEFISCSU project. http://www.fssp.uaic.ro/argumentum/Numarul%2010/11_Ungureanu_tehno.pdf. 
  12. «PHOTOS: Qatar's state mosque opens to the public - Doha News» (inglés) (16 d'avientu de 2011). Consultáu'l 29 d'abril de 2016.