Movimento das Forças Armaes

De Wikipedia
MFA - Rumo à liberdade, Viva o 25 d'Abril, pintura mural, 1974[1]

El Movimento das Forças Armaes (MFA), en castellán, Movimientu de les Fuercies Armaes, foi una organización illegal constituyida dientro del exércitu portugués mientres la dictadura de Salazar, que tamién tuvo un papel destacáu nel empiezu de la Tercer República Portuguesa. Taba formada na so mayoría por oficiales de baxa graduación. Foi responsable del golpe militar conocíu como la Revolución de los Claveles, que terminó col Estado Novo en Portugal el 25 d'abril de 1974.

Empezó en 1973 como un movimientu de mozos oficiales que tuvieren lluchando na Guerra Colonial d'África. El MFA taba constituyíu por militares d'idees izquierdistes. Los motivos que movíen a los miembros d'esti grupu de militares yeren el deséu de llibertá democrática y el descontentu pola política siguida pol gobiernu en rellación cola Guerra Colonial. Los sos principales oxetivos yeren el fin de la guerra puerca, la retirada de les colonies d'África, eleiciones llibres y la supresión de la policía política portuguesa, la PIDI.

La so aición más relevante foi la del golpe d'estáu de la Revolución de los Claveles. El 25 d'abril de 1974, el MFA tomó los puntos estratéxicos del país y el réxime dictatorial derrumbóse. Les tropes fueron comandadas nel terrén por diversu capitanes, d'ente los cualos unu de los más importantes foi Salgueiro Maia, que comandó a les tropes veníes de la escuela de caballería de Santarém. Nel cuartel de Pontinha, les operaciones yeren dirixíes pol brigadista Otelo Saraiva de Carvalho.

Mientres tol aturbolináu ya inestable proceso de transición, el MFA tuvo un importante papel na vida política portuguesa.

Dempués de les movilizaciones del 28 de setiembre de 1974, el xeneral Spínola foi obligáu a arrenunciar a la presidencia de la República, que foi apurrida al xeneral Mariña Gomes. En marzu de 1975, tres un intentu de golpe d'estáu espinolista, el MFA anunció que s'empecipiara la transición al socialismu en Portugal. Foi nacionalizada tola banca y la mayor parte de la gran industria. Tamién s'empecipió un procesu de reforma agraria.

N'abril de 1975 sufrieron un revés eleutoral, a favor del Partíu Socialista.

Nel branu de 1975, el Partíu Socialista y el Partíu Social Demócrata salieron del cuartu gobiernu provisional, dirixíu pol militar Vascu Gonçalves, del MFA, al qu'acusaben de nun respetar la democracia y querer imponer un réxime socialista.

Mientres esi branu'l Movimientu de les Fuercies Armaes estremóse abiertamente en tres faiciones:

  • Una sofitaba a Vascu Gonçalves y yera próxima al Partíu Comunista Portugués. Creía que col sofitu del exércitu y del movimientu obreru del sur de Portugal tenía una base social suficiente p'avanzar colos tresformamientos sociales del país. Consideraba que si muncha xente humilde, sobremanera nel norte rural del país, votara a partíos non revolucionarios, yera porque nun conocía los sos verdaderos intereses. El tresformamientu social en cursu y el trabayu de propaganda fadría-yos sofitar la revolución nun futuru.
  • Otra faición defendía'l pluralismu políticu y taba próxima al Partíu Socialista. Defendía les conquistes sociales de la Revolución, pero queríen ser escrupulosos col respetu polos procedimientos democráticos formales como forma d'espresar la voluntá popular. Llamar a sigo mesmos los puros del MFA, y ente ellos destacaben Vascu Lourenço y Melo Antunes.
  • Una tercer faición defendía'l poder popular, yera fuerte nel COPCON y taba influyida por dellos partíos cercanos al maoísmu, como'l MES y el PRP. Creía qu'había que favorecer l'autonomía de los movimientos populares, obreros y vecinales, y defender la Revolución evitando una institucionalización de les fuercies armaes. A partir del branu de 1975, Otelo Saraiva de Carvalho foi'l voceru militar d'esta corriente, que depués se destacar pola so militancia n'organizaciones, tanto polítiques como armaes, adscrites al maoísmu.

La situación del branu de 1975, cola movilización anticomunista del norte y el Partíu Socialista sacando ensames a la cai pa protestar contra al gobiernu de Vascu Gonçalves dexaron claro qu'ésti nun podría gobernar pacíficamente. Nuna nueva asamblea del MFA, la faición cercana a los socialistes venció nes votaciones y Vascu Gonçalves tuvo que dimitir.

El Processo Revolucionário em Curso (PREC) concluyó col golpe d'estáu del 25 de payares per parte del sector moderáu del MFA y lideráu por Ramalho Eanes.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]