Morinda royoc
Piñipiñi | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Gentianales | |
Familia: | Rubiaceae | |
Subfamilia: | Rubioideae | |
Tribu: | Morindeae | |
Xéneru: | Morinda | |
Especie: |
Morinda royoc L., 1753 | |
[editar datos en Wikidata] |
El piñipiñi, raigañu d'indiu o palu garañón (Morinda royoc) ye un parrotal de la familia de les rubiacees, nativu de les mariñes seques del Caribe y les Antilles. En Cuba, tamién habita escontra l'interior, alloñáu de les mariñes, en montes caliares (mogotes) de la Sierra de Los Organos en Pinar del Ríu.
Descripción[editar | editar la fonte]
Mide ente 1 y 1,5 m d'altor, llampiñu, de cañes allargaes, con fueyes opuestes oblongo-llanceolaes de cutiu acuminaes, cortamente peciolaes. Flores blanques. Frutos conglomeraos en sincarpios globosos, jugosos, con munches pirenas ósees o cartilaxinoses.[1]
Uso[editar | editar la fonte]
La medicina tradicional atribúye-y a la raíz propiedad como estimulante del mambís y tónicu y al frutu como afrodisiacu. Popularmente ye utilizáu nel tratamientu de l'anorexa, la escayencia y l'amenorgamientu de la libido.[1][2]
Investigaciones científiques dexaron el esclarecimiento de les propiedaes terapéutiques de metabolitos presentes na biomasa del raigañu. Los ensayos pre clínicos suxuren que ye posible aplicar los estractos de la biomasa del garañón como biofuncionales en formulaciones con aiciones antiosidantes, antiinflamatorias y tónicos astringentes en tratamientos corporales. Un tratamientu mientres siete díes a pacientes de distintes edaes y sexos determinó ameyoramientu en persones aquexaes de osteoartrosis (99,2%), astenia (96%), velea (83,3%) y depresión (92,8%).[1]
La investigación científica comprobó l'actividá antifúngica y antibacteriana del estractu diclorometánico de los raigaños. Foi establecida la so actividá contra la candidiasis y pa detener les infeiciones por Escherichia coli, Enterococcus faecalis y Staphylococcus aureus.[3]
Emplégase tradicionalmente na ellaboración de bébores refrescantes y dixestives, xuntu con otres plantes. Una d'elles ye'l Pru, bebida lleldada que'l so componente básicu ye'l ubí y que se consume principalmente na rexón oriental de Cuba.[1]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Morinda royoc describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 176. 1753.[4]
Morinda: nome xenéricu que deriva de les pallabres del llatín: morus = "morera", polos frutos, y inda, que significa "de la India"[5]
royoc: epítetu
- Sinonimia
- Morinda ferruginea A.Rich.
- Morinda royoc var. ferruginea (A.Rich.) Griseb.
- Morinda royoc var. latifolia Griseb.
- Morinda royoc f. pubescens Ekman
- Morinda yucatanensis Greenm.[6]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Hestoria de la Botánica
- Carauterístiques de les rubiacees
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Raigañu d'Indiu; EcuRed. Consultáu'l 2 de xunetu de 2012
- ↑ Hernández Canoa, Juan y Gabriele Volpato (2004) "Herbal mixtures in the traditional medicine of Eastern Cuba"; Journal of Ethnopharmacology 90 (2-3): 293–316.
- ↑ Borroto, Janetsy; Reinaldo Trujillo; Yael C. de la Torre; Noemí Waksman; Martha Hernández y Ricardo Salazar (2011) "Actividá antimicrobiana y tosicidá frente a Artemia salina del estractu diclorometánico de raigaños de Morinda royoc L."; Revista Cubana de Plantes Melecinales 16 (1): 34-42.
- ↑ «Morinda royoc». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 d'avientu de 2014.
- ↑ (2000) CRC World Dictionary of Plant Names III: M-Q. ISBN 978-0-8493-2677-6.
- ↑ «Morinda royoc». The Plant List. Consultáu'l 14 d'avientu de 2014.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M. & S. Llión-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
- Lorence, D. H. 1999. A nomenclator of Mexican and Central American Rubiaceae. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 73: 1–177. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Morinda royoc. |
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Morinda royoc.