Montserrat Nebrera

De Wikipedia
Montserrat Nebrera
diputada del Parllamentu de Cataluña

10 payares 2006 - 21 ochobre 2009
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Vida
Nacimientu Barcelona11 de xunetu de 1961 (62 años)
Nacionalidá España
Residencia Sant Just Desvern
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Nivel d'estudios doctoráu
Llingües falaes catalán
castellanu
Oficiu xurista, política, abogadaprofesora universitaria
Llugares de trabayu Barcelona
Emplegadores Universidad Internacional de Cataluña (es) Traducir
Miembru de Converxencia Democrática de Cataluña
Creencies
Partíu políticu Partido Popular
Cambiar los datos en Wikidata

Montserrat Nebrera González (11 de xunetu de 1961Barcelona) ye una política y profesora d'universidá española.

Llicenciada en Filosofía Política y en Filoloxía Clásica y doctora en Derechu pola Universidá de Barcelona. Profesora de Derechu Constitucional na Universidá Internacional de Cataluña. Foi diputada autonómica nel Parllamentu de Cataluña pol Partíu Popular de Cataluña (PPC) hasta'l so arrenunciu al cargu n'ochobre de 2009.

Carrera profesional[editar | editar la fonte]

Compaxinó la docencia na Universidá Internacional de Cataluña col cargu de Direutora d'Estudios Sociales nel Institutu Cambó, yá que abandonaría en presentándose como candidata del PPC nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2006.

Suel collaborar con medios de comunicación audiovisuales y escritos d'ámbitu autonómicu y nacional.

Trayeutoria política[editar | editar la fonte]

Foi diputada del Partíu Popular dende 2006 hasta 2009, allegando como número dos na llista per Barcelona del PPC nes últimes eleiciones autonómiques.

Perteneció a dos comisiones parllamentaries, como Presidenta de la comisión de Xusticia, Derechu y Seguridá y como Vocera de la comisión d'Interior y d'Inmigración nel Parllamentu de Cataluña. Foi abogada y maxistrada de sofitu na Audiencia Provincial[indicar la provincia] mientres los siete años anteriores a la so entrada en política[ensin referencies] y dende hai más de venti trabayó como investigadora y profesora de Derechu Constitucional.

Afiliada al PPC dende payares de 2007, yá perfilara lo qu'al so xuiciu tenía de ser la vía pa consiguir los oxetivos del PPC, el 13 de marzu del mesmu añu.[ensin referencies]

El 18 d'abril de 2008 presentó la so candidatura a la presidencia del PPC. Finalmente, el 5 de xunetu d'esi añu consigue'l sofitu de daqué más del 43% de los compromisarios del so partíu, frente a una candidatura de consensu representada por Alicia Sánchez-Camacho y favorecida dende la direición nacional pol so Presidente Mariano Rajoy.[1][2]

Tres ello abandonó presentó la so candidatura a les eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2010 encabezando les llistes d'Alternativa de Govern por Barcelona, ensin consiguir representación parllamentaria.

Darréu, en xunetu de 2014 anuncióse que sería la candidata por Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a l'alcaldía de Sant Just Desvern.[3]

Discutinios[editar | editar la fonte]

En xineru de 2009 foi la protagonista d'un intensu discutiniu al criticar el "acentu"[4] de la ministra de Fomentu, Magdalena Álvarez, por cuenta de los problemes acaecíos nel aeropuertu de Barajas nos díes anteriores. Estes declaraciones causaron una gran polémica, especialmente n'Andalucía. Tamién foi desautorizada pol secretariu xeneral del PP de Cataluña, Jordi Cornet.[5] en cuantes que'l PP d'Andalucía pidía a Nebrera qu'abandonara'l partíu.[6] A pesar de que Nebrera se desdijo de les sos pallabres,[7] el PP de Cataluña abrió-y un espediente.[8]

Nebrera foi nuevamente expedientada en marzu de 2009 poles sos crítiques escontra la xestión d'Alicia Sánchez-Camacho, llomándola de "farisea".[9]

El 19 d'ochobre de 2009 arrenunció al so escañu y anunció la so decisión d'abandonar la militancia nel PP nuna carta al presidente d'ésti, Mariano Rajoy.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]