Montserrat Martorell

De Wikipedia
Montserrat Martorell
Vida
Nacimientu Buenos Aires30 de mayu de 1988 (35 años)
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Bandera d'Arxentina Arxentina
Familia
Padre Francisco Martorell
Estudios
Estudios Universidá Diego Portales
Universidá Complutense de Madrid
maestría
Llingües falaes castellanu
Oficiu escritora, periodistaprofesora
Xéneru artísticu novela
cuentu
Cambiar los datos en Wikidata

Montserrat Martorell (30 de mayu de 1988Buenos Aires) ye una periodista y escritora chilena. Autora de la novela La última ceniza (Oxímoron, 2016) y Antes del después (LOM Ediciones, 2018).

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacida n'Arxentina, de padres chilenos. Montserrat Martorell siempres quixo dedicase a escribir y trata de faer de la escritura'l centru de la so vida.[1]

«La escritura siempres foi parte de la mio vida, parte de mi. Foi un oficiu que se me dio de manera natural y bonal. Alcordanza que tenía cinco años y siempres andaba con un llapiceru y un papel».[2]

Graduar de periodista na Universidá Diego Portales, onde tamién estudió un diplomáu en Pensamientu Contemporaneu: Filosofía y Pensamientu Políticu.

En 2013 viaxó a España pa estudiar un Máster n'Escritura Creativo na Universidá Complutense de Madrid. En 2016 ye candidata a Doctora en Lliteratura Hispanoamericana pola mesma casa d'estudios.[2]

Nel ámbitu profesional Montserrat Martorell exerció como periodista en distintos medios de comunicación, tales como la revista El Periodista y Radio Universidá de Santiago. Na actualidá, dedicar a la docencia en dos universidaes chilenes.[3]

Consultada sobre'l so estilu lliterariu, Martorell señaló nun mediu de comunicación español que-y gusta "afondar na psicoloxía, nos dolores de los personaxes, la so infancia, el pasáu, la sexualidá, l'amor, les alcordances, la memoria. Gústame la señardá, gústame escribir sobre rellaciones humana, sobre les muyeres, sobre la vida y sobre la muerte. Sobre lo que pasa y nun pasa pela cabeza de les persones. Gústame escribir sobre les mázcares, sobre l'abandonu, sobre les sensaciones absurdes o concretes que podemos tener nun momentu determináu. Sobre les mentires y la llocura y la congoxa y les cenices que dexen el fracasu d'un gran amor. Gústame escribir sobre la escuridá dende, quiciabes, ciertos rincones de lluz. Gústame qu'esista poesía, doi-y importancia primordial al llinguaxe ya interésame qu'ésti se sienta, apálpese, pueda tocase, morder, xugar. Interésenme les pallabres, les hestories, los mundos rotos".

Obra lliteraria[editar | editar la fonte]

El 15 de xunu de 2016 llanzó La última ceniza, la so primer novela, en Santiago de Chile. Ésta foi escrita mientres los sos años n'España, cuando cursó'l so Máster n'Escritura Creativo.[2]

«La última ceniza narra la hestoria de Alfonsina y Conrado, dos vecinos que viven nel mesmu edificiu nel barriu Lastarria, pero entá nun se conocen. La obsesión, la soledá, el maltratu y una verdá familiar oculta, marquen l'aportar de los personaxes. Sumíos nun torbolín de males eleiciones amoroses, tendrán de tomar difíciles decisiones vitales que van sellar la so trayeutoria», puede lleese na contraportada de novela publicada por Editorial Oxímoron.[4]

La narración tien la estructura d'una novela polifónica onde la multiplicidá de les voces constrúi una prosa con tintes de poesía. Dicha construcción dase al traviés de los rellatos de distintos personaxes, que reflexen la mirada de cada unu d'ellos sobre los acontecimientos que se desenvuelven. Asina, vase desconfigurando la linealidad del tiempu y l'espaciu de la obra, dexando que sía'l llector quien tenga la última pallabra tocantes a los fechos.

Podría dicise que La última ceniza ye tamién una novela psicolóxica cuidao qu'en cada capítulu esquízase la psiquis de los personaxes. Al esplorar les sos medranes y les sos traumas van vese diendo siempres de vuelta a la so infancia. Ésta xuega un papel clave dientro de la vida d'estos individuos y los sos malestares. «Cada capítulu ye un golpe, un frayatu. Porque toos y cada unu de los personaxes tán quebraos per dientro»[5]

La hestoria tien una visión feminista del mundu, si tomar en cuenta que la hestoria xira alredor de muyeres. Elles son retrataes en tola so complexidá, llegando inclusive a afondar en temes la violencia de xéneru, l'albuertu, la eutanasia ente otros.[6]

«A mi interésame desenvolver una perspeutiva de muyeres fuertes, independiente de los dolores que puedan o nun tener, pero afondar nelles, no que los pasa. Interésame la muyer de güei, la del sieglu XXI. Interésenme les muyeres llibres, lo qu'abasnen con esa llibertá. Interésame la carne qu'hai adientro de cada una»[2]

Sobre'l so llibru, el diariu El Mercurio de Chile, señaló que "la manera como llega a nós la hestoria d'estos dos perdedores constitúi un aspeutu sobresaliente de la novela. Montserrat Martorell creó una voz narrativa que dende l'entamu del so discursu busca ganar l'enfotu del destinatario pa esaniciar les sos duldes alrodiu de la veracidá de los trabancosos ciños y conductes de los que va ser testigu. Este mesmu propósitu de caltener la so complicidá fai-y utilizar tamién un estilu personal ya inconfundible que nun se ve afeutáu polos permanentes cambeos ente'l so puntu de vista y el de los personaxes. Ganada la indispensable intimidá, la voz narrativa va poder construyir una imaxe tresversal y llaberíntico d'acontecimientos que respuenden a una cronoloxía propia (comprobada pol calter circular del so discursu) y desenvolver los acontecimientos finales de la hestoria dientro d'un espaciu onde ye difícil pal llector estremar les llendes ente la realidá factual y los delirios de la imaxinación alteriada".

Pela so parte, el diariu El Telégrafu d'Ecuador, indicó que "La última ceniza ye una obra de muncha humanidá. N'el so páxines reflexa la facilidá que tien la so autora, la periodista y escritora chilena Montserrat Martorell, pa faer del dolor el filo conductor d'una hestoria cargada de dinamismu y pasmosidad. La novela somorguia al llector nun dir y venir que xenera vértigu, qu'implica quedar impactaos y arreyaos ante cada personaxe. Ye inevitable atopase en dalgún d'ellos, ayundes de les sos inesorables vides".

Cola publicación de la so primer novela, Montserrat Martorell entra a formar parte de la camada de nueves voces de la lliteratura llatinoamericana. Mientres el 2016, viaxó per distintos países de Llatinoamérica promocionando la so obra.

En 2018 publicó la so segunda novela, "Antes del después", editada por LOM Ediciones. Na web de la editorial describen esta hestoria asina:

«Olimpia ye una moza estudiante de lliteratura qu'afaya un secretu que va marcar l'aportar de la so familia. Afeutada pola bipolaridad y les alcordances de la so infancia, la protagonista d'Antes del después va bordiando'l tiempu en busca del pasáu recién de Chile. Nesi exerciciu íntimu de la suxetividá, va ver cómo se tensionan, cómo españen y cómo se resignifican les sos rellaciones sociales y los venceyos al interior de la so familia nuclear» [7]

Obres[editar | editar la fonte]

  • La última ceniza (2016)
  • Antes del después (2018)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Radio Agricultura de Chile» (castellanu). Consultáu'l 17 de xunu de 2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «14 entrugues a Montserrat Martorell, escritora chilena» (castellanu). Consultáu'l 10 de xunu de 2016.
  3. «so-primer-novela-peracabar-ceniza/ Montserrat Martorell presenta la so primer novela: La última ceniza». Consultáu'l 12 de xunu de 2016.
  4. Martorell, Montserrat (2016). Paula Gaete: La última ceniza. Oxímoron.
  5. «novela/ COLUMNA: Cómo escribir una novela». Consultáu'l 24 de xunu de 2016.
  6. «Montserrat Martorell: La Última Ceniza | Entrevista». Consultáu'l 20 de xunu de 2016.
  7. | Antes del después. Consultáu'l 15 de xunetu de 2018.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]