Monesteriu Santa María de Lapedo

Coordenaes: 43°17′16″N 6°13′08″W / 43.28765°N 6.218975°O / 43.28765; -6.218975
De Wikipedia
Monesteriu Santa María de Lapedo
monasterio cisterciense (es) Traducir
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Miranda
Coordenaes 43°17′16″N 6°13′08″W / 43.28765°N 6.218975°O / 43.28765; -6.218975
Monesteriu Santa María de Lapedo alcuéntrase n'Asturies
Monesteriu Santa María de Lapedo
Monesteriu Santa María de Lapedo
Monesteriu Santa María de Lapedo (Asturies)
Cambiar los datos en Wikidata

El monesteriu de Santa María de Lapedo (o de Belmonte) foi un monesteriu cisterciense allugáu nel conceyu asturianu de Miranda.

Historia[editar | editar la fonte]

El monesteriu de Santa María de Lapedo foi fundáu nel sieglu XI polos condes Pelayo Froilaz e Ildoncia Ordoñez y caltúvose hasta'l sieglu XIX. El so nome significa llugar con munches piedres y como nun sonaba bien se camudó a Balmonte que fai referencia a Bello Monte.

Hasta'l sieglu XIX, el monesteriu foi'l principal propietariu de la zona polo que casi toles tierres pertenecíen-y y para él trabayaben la mayor parte de los vecinos de la zona.

Cola desamortización pasó a ser propiedá del estáu y convirtióse nuna cantera d'onde estrayíen piedres para nueves construcciones de la villa de Balmonte.

Arquiteutura[editar | editar la fonte]

A lo llargo de los sieglos, la ilesia tuvo diverses formes. Na dómina medieval, tenía un ábside circular que nel sieglu XVI reformose a un ábside rectu. El suelu de la cabecera taba formáu por piedra y morteru de cal. Na ilesia inda podemos reparar restos de los murios llateral y la cabecera.

El monesteriu taba estremáu nes siguientes partes: la puerta funeraria, la ilesia conventual, la sala capitular, l’escriptorium, el llocutoriu, el reflectoriu, la cocina, la hospedería, la portería, la capiya, l'atriu, el calefactoriu y el claustru. Polos restos atopaos sabemos que primero se construyó la ilesia y darréu el monesteriu.

Intereses[editar | editar la fonte]

En 1151 Alfonso XVII de Llión dio un privilexu al monesteriu conocíu como’l “fueru o carta fundacional”.

El nome de Santa María de Lapedo procede del nome que recibíen na dómina les roques que sobresalíen de la tierra.

Yera frecuente que los monxos soterraren a los finaos nel patiu del monesteriu, polo que creemos qu'en Santa María de Lapedo puedan atopase tumbes y restos humanos.

Tres la desamortización dieron permisos para construyir coles piedres del monesteriu distintos edificios del pueblu de Balmonte como la cárcel, actual biblioteca, y gran cantidá de cases vecinales, gracies a esto entá podemos ver los restos del monesteriu pola villa.

Xeneralmente les Ilesies empobínense al Este, pero la cabecera de la última fase de la ilesia del monesteriu ta empobinada al nordeste.

Enlaces[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]