Mohammed Daud Khan
Mohammed Daud Khan | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
7 setiembre 1953 - 10 marzu 1963 ← Shah Mahmud Khan ![]() ![]()
17 xunetu 1973 - 27 abril 1978 ← ensin valor - Abdul Qadir → | |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Kabul, 18 de xunetu de 1909 | ||||
Nacionalidá |
Reinu d'Afganistán República de Daud ![]() | ||||
Fallecimientu | Kabul, 28 d'abril de 1978 (68 años) | ||||
Causa de la muerte | homicidiu | ||||
Familia | |||||
Casáu/ada con |
Zamina Begum ![]() | ||||
Hermanos/es | |||||
Oficiu | |||||
Oficiu | Militar | ||||
Graduación | xeneral | ||||
Creencies | |||||
Relixón | Sunismu | ||||
Partíu políticu |
Partido Revolucionario Nacional de Afganistán ![]() | ||||
![]() |
Mohammed Daud Khan (Kabul, 18 de xunetu de 1909 - Kabul, 27 d'abril de 1978) foi un políticu afganu, Primer Ministru (1953–1963) y Presidente (1973-1978).
Vida temprana[editar | editar la fonte]
El príncipe (Sardar) Mohamed Daud (tamién escritu Daoud) nació en Kabul como fíu mayor del diplomáticu príncipe Mohammed Aziz Khan (1877–1933, mediu hermanu del rei Mohammed Nadir Shah) y de la so esposa, Khurshid Begum. Perdió al so padre al ser asesináu en Berlín en 1933, mientres se desempeñaba como embaxador d'Afganistán n'Alemaña. Él y el so hermanu Naim Khan (1911-1978) quedaron baxu tutelar del so tíu, el príncipe Hashim Khan (1884-1953).
Casar cola princesa Zamina Begum, hermana del rei Mohammed Zahir Shah.
Carrera política y militar[editar | editar la fonte]
Educáu como militar en Francia y Afganistán. Desempeñóse como Gobernador de la Provincia Oriental 1934-35 y 1938-39 y de Kandahar 1935-38. Comandante de les Fuercies Centrales del Exércitu dende l'entamu de la Segunda Guerra Mundial hasta pocu dempués de rematar el conflictu, momentu en qu'aportó al gobiernu como Ministru de Defensa (1946). En 1948, desempeñóse como embaxador en Francia. En 1951, foi xubíu a Xeneral y sirvió nesa capacidá como Comandante de la Fuercia Central en Kabul dende 1951-53.[1]
Foi Ministru del Interior (1949-1950) y, finalmente, Primer Ministru mientres diez años, de 1953 a 1963. Ayudó a impulsar la política de modernización del rei en distintos aspeutos económicos y sociales del país. Sicasí, el periodu coincidió con un recrudecimiento de les posiciones independentistes de Pashtunistán lo que-y ganó conflictos col so vecín pakistaní y foi unu de los detonantes del so fin como Primer Ministru tres un ataque atayáu a la zona norte de Pakistán.
Amás de ser primer ministru, Daud tamién fuera Ministru de Defensa y Ministru de Planificación hasta 1963.[1]
Presidencia[editar | editar la fonte]
En xunetu de 1973 dio un golpe d'Estáu y derrocó al rei, que coles mesmes yera'l so primu, proclamando la república. La so manera de gobiernu, autoritariu, tenía tintes populistas de la que trataba d'afondar en polítiques de lliberalización económica que, a la fin, resultaron en fracasu. Esanició del panorama políticu a los elementos islamistes y fundó el so propiu partíu, el Partíu Revolucionariu Nacional. Él dixo la frase: «Siéntome bien feliz cuando puedo encender los mios pitos estauxunidenses con cerilles soviétiques» (30 de xunetu de 1973).[2]
El 17 d'abril de 1978, Mir Akbar Kaibar, dirixente comunista, foi asesináu por axentes del réxime de Daud na prisión de Pul-i-Charkhi, en Kabul. Hubo una manifestación de protesta bonal de más de 10.000 persones,[3] siguida del encarcelamientu de Nur Mohammad Taraki, Babrak Karmal y otros dirixentes opositores. Esto provocó un llevantamientu militar. Na nueche del 27 al 28 d'abril unidad militares aprucieron nel palaciu nel corazón de Kabul. Cola ayuda de la fuercia aéreo les tropes sublevaes vencieron la resistencia de la Guardia Presidencial.
Daud foi prindáu, executáu col restu de la realeza y soterráu nun llugar secretu. 30 años dempués, el 4 d'avientu de 2008 el so cuerpu foi identificáu poles autoridaes tres seis meses d'escavaciones nuna base militar nes contornes de Kabul[4] y recibió un funeral d'Estáu.
Referencies[editar | editar la fonte]
- Biografía, El Corresponsal.
Predecesor: nengún |
Presidente del Estáu Republicanu d'Afganistán 1973-1978 |
Socesor: Abdul Qadir (como Xefe del Conseyu Revolucionariu de les Fuercies Armaes) |
Predecesor: Shah Mahmud Khan |
Primer Ministru d'Afganistán 1953-1963 |
Socesor: Mohammad Yusuf |