Mohamed Khouna Ould Haidalla

De Wikipedia
Mohamed Khouna Ould Haidalla
Primer Ministru de Mauritania

8 marzu 1984 - 12 avientu 1984
Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya (es) Traducir - Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya (es) Traducir
4. Presidente de Mauritania

4 xineru 1980 - 12 avientu 1984
Mohamed Mahmoud Ould Louly - Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya (es) Traducir
Primer Ministru de Mauritania

31 mayu 1979 - 12 avientu 1980
Ahmed Ould Bouceif - Sid Ahmed Ould Bneijara
Vida
Nacimientu La Güera (es) Traducir1940 (83/84 años)
Nacionalidá Bandera de Mauritania Mauritania
Estudios
Estudios Escuela Especial Militar de Saint-Cyr (es) Traducir
Llingües falaes árabe
Oficiu políticudictador (es) Traducir
Serviciu militar
Cuerpu militar Fuerzas Armadas de Mauritania (es) Traducir
Graduación Coronel
Creencies
Relixón Sunismu
Partíu políticu políticu independiente
Cambiar los datos en Wikidata

Mohamed Khouna Ould Haidalla (n'árabe: محمد خونا ولد هيداله; ) (1940). Políticu y Presidente de Mauritania dende'l 4 de xineru de 1980 al 12 d'avientu de 1984.

Foi escoyíu Primer Ministru el 31 de mayu de 1979, pocu dempués del fallecimeinto n'accidente aereu del so antecesor, Ahmed Ould Bouceif. En llegando a la Xefatura del Estáu en 1980 caltuvo la so condición de Primer Ministru, atropando dambos poderes na so persona hasta que n'avientu nomó a Sid Ahmed Ould Bneijara pa liderar el poder executivu. Poco tiempu dempués, alegando un intentu de golpe d'estáu patrocináu por Marruecos, Baneijara foi destituyíu y nomáu nel so llugar Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya el 16 de marzu de 1981.[1] De nuevu, en marzu de 1984, fíxose cargu del poder executivu al destituyir a Ahmed Taya quien, n'avientu y por aciu un golpe d'estáu, facer cola Presidencia mientres Haidalla atopar en Burundi nun cume francu-africana. Sicasí tornó a Mauritania onde foi arrestáu y presu poles nuevu autoridaes.[2]

Dempués de salir de prisión, Haidalla venceyar con movimientos islámicos pa oponese a Taya y llograr la Presidencia nes eleiciones de 2003. Poco primero de la cita eleutoral foi deteníu[3][4] y condergáu a cinco años de inhabilitación pal exerciciu de cargu públicu. Puestu en llibertá provisional por decisión de la Corte Suprema[5] y pasada la convocatoria eleutoral na que llogró un 19% de votos, acuso a Taya de fraude eleutoral. En 2004, confirmada la sentencia de 2003,[6]ingresó en prisión hasta qu'en 2005 foi lliberáu, xunto con otros presos gracies a l'amnistía dictada tres el golpe d'estáu d'agostu del Coronel Ely Ould Mohamed Vall y el autoproclamado Conseyu Militar pa la Xusticia y la Democracia.[7]

En 2007 presentóse como candidatu nes eleiciones presidenciales, siendo derrotáu na primer vuelta onde nun llegó a llograr el 2% de votos populares.[8]

Con ocasión del golpe d'Estáu de 2008 nel que foi depuestu'l Presidente Sidi Uld Cheij Abdallahi, Ould Haidalla manifestó'l so sofitu a la asonada y desaprobó les crítiques a los golpistes y la presión internacional a la que calificó como «inxerencia estranxera», faciendo un llamamientu pa la unidá de tolos mauritanos en redol al Altu Conseyu d'Estáu (Xunta militar).[9]


Predecesor:
Mohamed Mahmoud Ould Louly

Xefe d'Estáu de la República Islámica de Mauritania
(Conseyu Militar pa la Xusticia y la Democracia)

1980 - 1984
Socesor:
Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya


Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. (n'inglés)Noticia en The New York Times, de 27 d'abril de 1981
  2. (en francés)Entrevista a Haidalla Archiváu el 30 de setiembre de 2007 na Wayback Machine., el 24 de xunetu de 2005
  3. (n'inglés)Noticia del arrestu en BBC News, 9 de payares de 2003
  4. (n'inglés)Noticia de los cargos contra Haidalla en BBC News, 10 de payares de 2003
  5. (n'inglés)Noticia en Irin News, 29 d'avientu de 2003
  6. (n'inglés)Noticia en Irin News, 22 d'abril de 2004
  7. (n'inglés)Noticia en Middle-East OnLine, 12 de setiembre de 2005
  8. (n'inglés) African Elections
  9. (en francés) Mauritanie: Haidallah dénonce l'ingérence étrangère (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)., Afrique en ligne, 29 d'agostu de 2008.