Miguel de la Paz
| Miguel de la Paz | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||||
|
| |||||||
| Vida | |||||||
| Nacimientu |
Archbishop's Palace at Saragossa (en) | ||||||
| Nacionalidá |
| ||||||
| Muerte | Granada, 19 de xunetu de 1500 (1 años) | ||||||
| Sepultura |
Royal Chapel of Granada (en) | ||||||
| Familia | |||||||
| Padre | Manuel I of Portugal | ||||||
| Madre | Sabela d'Aragón | ||||||
| Hermanos/es | |||||||
| Familia | |||||||
| Pueblu | Casa d'Avis | ||||||
| Estudios | |||||||
| Llingües falaes | castellanu | ||||||
| Oficiu | |||||||
| Oficiu |
heir presumptive (en) | ||||||
| Creencies | |||||||
| Relixón | Ilesia Católica | ||||||
Miguel de la Paz de Portugal (23 d'agostu de 1498, Archbishop's Palace at Saragossa (en)
– 19 de xunetu de 1500, Granada) foi príncipe d'Asturies de 1499 a 1500 y príncipe herederu de Portugal de 1498 a 1500.[1]
Biografía
[editar | editar la fonte]Fíu del rei Manuel I de Portugal y d'Isabel d'Aragón, princesa d'Asturies y fía de los Reis Católicos. Nació'l 24 d'agostu de 1498 en Zaragoza (Aragón), y nel partu finó la so madre.[2][1]
El so padre dexar a cuidu de los Reis Católicos quien lo xuraron herederu de Castiella, Llión y Aragón. Darréu, el 7 de marzu de 1499, en presencia de Manuel I foi xuráu tamién herederu de Portugal.[3]
Miguel de la Paz morrió en Granada el 20 de xunetu de 1500,[3] ensin llegar a cumplir los dos años d'edá y foi soterráu en Toledo. Darréu foi treslladáu a la Capiya Real de Granada onde anguaño fuelga xunto a los restos de la so tía y l'home d'ella, Xuana I y Felipe I, y los sos güelos, Sabela I y Fernandu V.
Unificación ibérica
[editar | editar la fonte]Dende la so nacencia, como fíu del rei lusu, yera príncipe herederu de Portugal. La muerte de la so madre convertir tamién en Príncipe d'Asturies y Girona, títulos daos a los herederos de les corones de Castiella y d'Aragón respeutivamente. Por tanto, de vivir lo suficiente, gobernaría sobre tola Península Ibérica, les posesiones aragoneses nel Mediterraneu y les posesiones castellanes y portugueses d'ultramar.
Cola so muerte morrió tamién la posibilidá de que tolos reinos de la Península Ibérica xunir so un monarca común y que se produxera'l tan buscáu suañu de la unificación ibérica. Portugal y la yá unificada España nun llograríen tener un mesmu monarca hasta 1580, tres la victoria española na batalla d'Alcántara col gobiernu de la península en manes de Felipe II, Felipe III y Felipe IV d'España, anque nunes circunstancies bien distintes.
Ancestros
[editar | editar la fonte]| Predecesor: Xaime I de Bergancia |
Príncipe herederu de Portugal 1498 - 1500 |
Socesor: Xuan de Portugal |
| Predecesor: Isabel d'Aragón |
Príncipe d'Asturies 1499 - 1500 |
Socesor: Xuana de Castiella |
| Predecesor: Juan d'Aragón |
Príncipe de Girona 1499 - 1500 |
Socesor: Xuana de Castiella |
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 «Miguel (D.).» (portugués). Portugal - Dicionário Históricu, Corográfico, Heráldicu, Biográficu, Bibliográficu, Numismáticu y Artísticu páxs. 1099. Consultáu'l 2 de febreru de 2014.
- ↑ Juan de Mariana: Hestoria xeneral d'España, vol. XIV, páx. 13.
- 1 2 Sousa, 1737, p. 228.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Sousa, António Caetano de (1737). História Xenealóxica da Casa Real Portugueza III (en portugués). Lisboa: Occidental, Officina de Joseph Antonio da Sylva, Impressor da Academia Real.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- «Miguel de la Paz». en Find a Grave. (n'inglés)