Microcavia australis

De Wikipedia
Microcavia australis
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Familia: Caviidae
Xéneru: Microcavia
Especie: Microcavia australis
Distribución
Subespecies
Ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El cuis (Microcavia australis), tamién conocíu como cuy, cuye o apereá, ye una especie de royedor de la familia Caviidae qu'habita estenses árees de l'Arxentina, y Chile. El nome cuy tamién s'aplica a otros royedores de la mesma familia, especialmente a Cavia porcellus, de más amplia distribución xeográfica.

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

El nome del xéneru, Microcavia, alude a la semeyanza morfolóxica d'estos animales colos representantes del xéneru Cavia, pero de tamañu menor ("micro"). L'epítetu australis significa "del sur", pol hábitat de la especie.

Los cuises popularmente suelen ser confundíos coles apereás yá que, ello ye que los falantes d'idioma quechua llamaben quwi a toos esti royedores, al igual que los falantes de guaraní.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Los machos adultos pesen ente 200 y 330 gramos y miden ente 170 y 245mm. Tienen pelame curtia de color gris amarellentáu, con abdome pálidu, y grandes güeyos arrodiaos por un aniellu de color blancu, pelo blancuciu, oreyes arrondaes y una cola desnuda bien curtia.

Hábitat y distribución[editar | editar la fonte]

La especie habita n'llanures desérticas o semidesérticas y en valles. Si inclúyese'l rangu de les trés subespecies, l'hábitat estender dende la provincia de Jujuy hasta la de Santa Cruz, n'Arxentina, Chile, y seique delles llocalidaes del sur de Bolivia.

Reproducción[editar | editar la fonte]

Les femes usualmente entren en celu a los 40 o 50 díes d'edá, pero inda nun son aptes pa concebir. El ciclu del celu puede durar 15 díes. El periodu de xestación ye de 55 díes. Les camaes pueden ser d'ente 2 a 5 críes en permediu.

Alimentación[editar | editar la fonte]

Alimentar con fueyes, retueyos, frutes y flores. Pueden engatar árboles hasta 4 m d'altor, pa comer les fueyes y biltos. Reparóse qu'en dómines d'estrema seca, pueden llegar a comer la corteza d'árboles y arbustos como'l chañar y la jarilla, afectando la sobrevivencia d'estes especies vexetales.

Comportamientu[editar | editar la fonte]

L'actividá del animal ye principalmente diurna, y de nueche abellugar en cueves so carbes, que cava en suelos blandos.

Les rellaciones ente machos adultos son de fuerte competencia y agresividá, polo que les colonies presenten parámetros de conducta xerárquicos, con grupos estructuraos alredor d'un machu dominante nos que l'agresión produz la continua dispersión de les poblaciones.

Los individuos collaboren na comunidá; nel casu de femes, reparóse la crianza común de cachorros, y en tiempu fríu acurrúquense xuntos pa caltener el calor.

El sistema de llurigues ye sofitáu por una estrema fidelidá individual; en casu de persecución, el cuis cava en distintos llugares pa despintase ensin ingresar a la lluriga común.

Subespecies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Pardinas, O. & Ojeda., R. 2008. Microcavia australis. In: IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 01 March 2011
  • Thomas, O. 1929. The mammals of Señor Budin’s Patagonian expedition, 1927–28. Annals and Magacín of Natural History, Series 10.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]