Mercurialis annua

De Wikipedia
Mercurialis annua
poliegu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malpighiales
Familia: Euphorbiaceae
Subfamilia: Acalyphoideae
Tribu: Acalypheae
Subtribu: Mercurialinae
Xéneru: Mercurialis
Especie: Mercurialis annua
L., 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El poliegu[1] (Mercurialis annua) ye una especie perteneciente a la familia Euphorbiaceae.

Ilustración en Johann Georg Sturm, 1796
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta añal de baxa a mediana d'unos 30 cm, glabra o llixeramente peluda; tarmos ramificaos dende la base. Fueyes opuestes d'ovales a llanceolaes, dentaes y col peciolu curtiu de color verde maciu. Flores masculines y femenines en plantes separaes; les masculines n'espigues erectas, peciolaes y verdoses, y les femenines, que son pocu abondosos y de 3-4 mm, en pequeños grupos llaterales. Frutu de 2-3 mm, bilobuláu y con fueya.[2]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una meruxa estendida por tol Mediterraneu. Habita en terreos cultivaos, güertos, sotos, plantíos, llombes y roquedos. Los arispios frutos pegar a la ropa y a pode y la planta tremar con facilidá.[3]

Importancia económica y cultural[editar | editar la fonte]

Usos

Purgante enérxicu, anque la medicina popular emplegar a dosis bien débiles como llaxante. N'usu esternu empléguense los infusos pa llavadures dérmiques, indicaos en reumatismos. Nun s'encamienta'l so emplegu per vía interna, por cuenta de la so alta toxicidá.

Principios activos

Heterósidos flavónicos, sales potásicos y una molécula mal carauterizada (hermidina), que dellos autores facer responsable de les intoxicaciones.

Observaciones

La intoxicación manifestar con dolores billaterales a nivel renal y vultures abondoses. Preséntase eritema y hemoglobinuria transitoria. Al mesmu xéneru pertenez Mercurialis tomentosa L., que s'estrema ensin problemes por tratase d'un matu subleñosa na so base y por tar dafechu cubierta por un mestu tomentu gris-plateáu, siendo frecuente ente los cantares rodaos y cascajares de ramblas y ríos. Ye entá más activa, teniendo de ser considerada como planta tóxica per vía interna. Los pólenes de les especies del xéneru Mercurialis causen polinosis.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Mercurialis annua describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol.2, p. 1035, 1753[1]

Etimoloxía

Mercurialis: nome xenéricu que fai referencia a Mercuriu, dios del comerciu na mitoloxía romana, a quien s'atribúi'l descubrimientu de les propiedaes melecinales d'esta planta.

annua: epítetu llatín que significa "añal".[5]

Sinonimia
  • Discoplis serrata, Raf.
  • Mercurialis ambigua, L.f.
  • Mercurialis ciliata, C.Presl
  • Mercurialis ladanum, Hartm.
  • Mercurialis monoica, (Moris) B.M.Durand
  • Mercurialis pinnatifida, Sennen
  • Mercurialis tarraconensis, Sennen
  • Synema annuum, (L.) Dulac[6][7]

Nomes vernáculos[editar | editar la fonte]

  • Castellán: bledos mercuriales, malcoraje (5), mercurial (27), mercurial fema, mercurial machu, mercurial melecinal, mercurial negra, mercurial negru (2), mercurial rastreru montés, mercurial rastreru testiculáu, mercuriales, mercuriales femes, mercuriales machos, ortiga mansa (2), ortiga muerta (4), ortiguilla muerta[8]

Los númberos ente paréntesis indiquen la frecuencia de vocablu n'España.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Guash Ribas, J. (1989). Introducción a la Flora de García Aldave. Ceuta:Conceyu de Ceuta. ISBN 84-87148-01-8.
  3. Blamey, Marjorie; Grey-Wilson Christopher (2008). Flores monteses del Mediterraneu. Barcelona:Omega. ISBN 978-84-282-1450-6.
  4. Bautista Peris, J.; Stübing G., Romu A. (2001). Plantes Melecinales de la Península Ibérica y IslasBaleares. Madrid:Xaguar. ISBN 84-89960-51-6.
  5. n'Epítetos Botánicos
  6. Mercurialis annua en PlantList
  7. «Mercurialis annua en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 11-11-2012.
  8. Anthos, RJB/CSIC, Madrid (rique busca)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]