Matthias de L'Obel

De Wikipedia
Matthias de L'Obel
Vida
Nacimientu Lille[1]1538[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Muerte Londres[4]3 de marzu de 1616[5] (77/78 años)
Estudios
Estudios Universidá de Montpellier
Direutor de tesis Guillaume Rondelet
Llingües falaes llatín
neerlandés[6]
Alumnu de Guillaume Rondelet
Oficiu botánicu, médicu, diseñador, ilustradorescritor
Llugares de trabayu Amberes, Inglaterra, Delft, Londres y Amberes
Influyencies Guillaume Rondelet
Abreviatura en botánica Lobel (IPNI)
Creencies
Relixón calvinismu[7]
Cambiar los datos en Wikidata

Matthias de L'Obel (tamién Mathias de Lobel o Lobelius) foi un médicu, y botánicu flamencu ( *1538, Lille - 3 de marzu de 1616, Highgate, Gran Bretaña.

Estudió en Montpellier con Guillaume Rondelet que lu tuvo n'alta estima. Prauticó la Medicina de 1571 a 1581 n'Amberes y en Delft, onde foi médicu del príncipe Orange. En 1584, treslladóse a los Países Baxos, fuxendo de la guerra civil y dempués a Inglaterra onde permanecería hasta la so muerte. Foi superintendente del Xardín botánicu de Hackney, fundáu por Lord Zouch, y botánicu de la corona, con Xacobu I d'Inglaterra.

En collaboración con Pierre Pena, espublizó Stirpium adversaria nova en 1571, y en 1576, Plantarum seu stirpium historia, que foi traducíu al flamencu, en 1581, col títulu de Kruydboeck.

Taxus de Icones Stirpium, 1591.

Nel so Stirpium, L'Obel describió 1.500 especies de manera precisa, indicando les llocalidaes onde eses especies foron recoyíes; yera la flora esistente pela redolada de Montpellier y describe tamién plantes de Tirol, de Suiza y d'Holanda. A esta obra acompañábenlu 268 grabaos en madera tallao.

La so segunda obra Plantarum seu stirpium historia foi más qu'una simple adautación de la primera: contenía un índiz en siete idiomes y más de 2.000 ilustraciones (la mayoría procedentes d'obres de Clusius, de R. Dodoens y Pierandrea Mattioli). De L'Obel dedicó-ylu a la reina Sabela I d'Inglaterra. Foi impresa por Christophe Plantin y tuvo un gran ésitu. Nella adica'l principiu d'una clasificación más correuta que n'autores precedentes; axuntó con precisión les rosácees, gramínees y cereales y, n'otru grupu, les lleguminoses y el xéneru oxalis, polos sos foliolos subdividíos en trés. Atribúyese-y el primer intentu de clasificar les plantes según les sos afinidaes naturales, en llugar de los sos usos médicos.

Honores[editar | editar la fonte]

Charles Plumier dedíca-y el xéneru Lobelia (de la familia de les campanulacees).

Obres[editar | editar la fonte]

  • Plantarum seu Stirpium Historia. Cui annexum est adversariorum volume. Amberes, Plantin 1576. L'editor Plantin mercó'l stock de Stirpium Adversaria Nova espublizáu en Londres por Purfoot en 1570-1571, camuda la páxina de títulu, inclúi un índiz, l'apéndiz de Lobel, Le Formulae Remediorum de Rondelet, y ponlu a la venda siguíu de la obra de L'obel.
  • Plantarum seu stirpium icones. Amberes, Christophe Plantin, 1581
  • Icones stirpium, seu plantarum tam exoticarum, quam indigenarum, in gratiam rei herbariae studiosorum in duas partes digestae. Cum septem linguarum indicibus, ad diversarum nationum usum. Amberes, Ex officina Plantiana, 1591. Retirada, con nuevu títulu, de "Plantarum, seu stirpium icones. Plantin, 1581"

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Llibro Seleutos de la Coleición Botánica Conelius Hauck Matthias de L'Obel, 1538-1616. Cincinnati Museum Center. Consultáu'l 5 d'agostu de 2009.
  • Greene, Edward Lee. Landmarks of Botanical History. Stanford: Stanford University Press, 1983. part II, páxs. 877-937

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Lobel emplégase pa indicar a Matthias de L'Obel como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 21 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Afirmao en: coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York. Identificador MoMA de artista: 3577. Data de consulta: 4 avientu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. «ECARTICO» (inglés). Consultáu'l 16 xunetu 2023.
  5. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w68d382s. Apaez como: Matthias de l'Obel. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. «ECARTICO» (inglés). Consultáu'l 30 agostu 2023.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]