Saltar al conteníu

Mary K. Gaillard

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Mary K. Gaillard
Vida
Nacimientu New Brunswick[1]1 d'abril de 1939
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte 23 de mayu de 2025[2] (86 años)
Familia
Casada con Bruno Zumino (1984 – m. 2014)
Fíos/es 3
Estudios
Estudios Universidá de Columbia 1961) maestría en ciencies
Universidá de París-Sur
Hollins University (en) Traducir 1960) bachiller de ciencies
Direutor de tesis Bernard d'Espagnat
Direutora de tesis de Pierre Binétruy
Matt Visser
Joshua W. Burton
Andreas Birkedal-Hansen (en) Traducir
Hélène Veltman (en) Traducir
Vidyut Jain
Damien M. Pierce
Brent D. Nelson
Erich Nielsen Holtmann
Joel Thomas Giedt
Kamran Saririan
I-Hsiu Lee
Jay Wacker (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu
Oficiu física
Emplegadores Universidá de California en Berkeley
Centre National de la Recherche Scientifique
Laboratoire d'Annecy de physique des particules (en) Traducir
Organización Europea pa la Investigación Nuclear
Trabayos destacaos Modelo estándar de la física de partícules
Premios
Miembru de Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Sociedá Filosófica Americana
Comité Nacional de Ciencia (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Mary Katharine Gaillard (1 d'abril de 1939New Brunswick – 23 de mayu de 2025)[10] foi una física teórica d'Estaos Xuníos especializada en física de partícules. Foi profesora de la Escuela de Llicenciatura na Universidá de California en Berkeley ―UCB― y científica invitada nel Llaboratoriu Nacional Lawrence Berkeley ―LNLB―. Foi la primer física en Berkeley.[11]

Gaillard foi profesora de física na UCB dende 1982 hasta 2009 y, coles mesmes, miembru senior del equipu de la facultá nel LBNL, onde encabezó'l Grupu de teoría de partícules en 1985-87. Graduóse na Universidá de Hollins en Virxinia en 1960 y llogró'l grau de maestra de la Universidá de Columbia en 1961, doctorándose na Universidad de París en Orsay, Francia, en 1968. Foi científica d'investigación nel Centru Nacional pa la Investigación Científica ―CNIC― de 1964 a 1981, aportando a Direutora d'Investigación en 1980, coles mesmes foi investigadora asociada na Organización Europea pa la Investigación Nuclear ―CERN― en Xénova, Suiza. En 1979 estableció un grupu de teoría de partícules nel Laboratoire d'Annecy-le-Vieux de Physique des Particules (LAPP) en Annecy-le-Vieux, Francia, que dirixó ente 1979 y 1981.

Trabayó en dellos comités de la American Physical Society, grupos asesores pal Departamentu d'Enerxía y el Conseyu Nacional de Busca de los Estaos Xuníos, y nuna serie de comités consultivos y de visites n'universidaes y llaboratorios nacionales. Foi miembru del Conseyu Nacional de Ciencies de 1996-2002.

Los sos llogros na investigación inclúin trabayos pioneros con Benjamin W. Lee sobre la evaluación de correiciones d'interacción fuerte en transiciones débiles, incluyendo la predicción esitosa de la masa del quark encantáu; tamién trabayó con John Ellis y otros investigadores nel analís d'estaos finales en topetar electrón-positrón, incluyendo la predicción d'eventos de trés jets, y estudios de teoríes gauge unificaes, incluyendo la predicción de la masa del quark fondu. Tamién realizó estudios con Michael Chanowitz de traces en colisionadores protón-protón qu'amosaron, en llinies bien xenerales, que la nueva física tien de presentase a enerxíes abondo altes. El so trabayu nos últimos años centróse nes teoríes de supergravedá efectiva basaes en supercuerdes y les sos implicaciones en fenómenos que pueden detectase tantu n'esperimentos d'aceleradores como n'observaciones cosmolóxiques.

Vida personal

[editar | editar la fonte]

Casóse con Jean Marc Gaillard con quien tuvo trés fíos ―Alain, Dominique y Bruno―. Más tarde, casóse con Bruno Zumino.[12]

Contribuciones importantes

[editar | editar la fonte]
  • Predicción de la masa del quark encantáu con anterioridá al so descubrimientu (con B. W. Lee).
  • Predicción d'eventos de 3 jets (con J. Ellis y G.G. Ross).
  • Predicción de la masa del quark fondu (con M.S. Chanowitz y J. Ellis).

Premios y honores

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 1r abril 2019. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. «Remembering Mary K Gaillard, pioneering theoretical physicist, esteemed educator, inspirational trailblazer». Universidá de California en Berkeley (25 mayu 2025). Archiváu dende l'orixinal, el 26 mayu 2025.
  3. «Mary K. Gaillard, 1988». Consultáu'l 26 mayu 2025.
  4. «Professor Mary Katharine Ralph Gaillard». Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos. Consultáu'l 26 mayu 2025.
  5. Afirmao en: Guggenheim Fellows database. Identificador Beca Guggenheim: mary-k-gaillard. Data de consulta: 25 febreru 2018. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. «J. J. Sakurai Prize for Theoretical Particle Physics». American Physical Society. Consultáu'l 7 ochobre 2018.
  7. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20220321015113/https://www.aaas.org/news/2016-aaas-fellows-honored-advancing-science-serve-society.
  8. Afirmao en: www.nasonline.org. National Academy of Sciences member ID: 59416. Data de consulta: 25 febreru 2018. Llingua de la obra o nome: inglés.
  9. «Former Board Members». National Science Foundation. Archiváu dende l'orixinal, el 26 mayu 2025. Consultáu'l 22 febreru 2019.
  10. «Mary Gaillard | Array of Contemporary American Physicists». Archiváu dende l'orixinal, el 2016-03-06. Consultáu'l 12 de febreru de 2017.
  11. Gibson, Val (13 d'agostu de 2015). «Physics: She did it all» (n'inglés). Nature 524 (7564):  páxs. 160–160. doi:10.1038/524160a. ISSN 0028-0836. http://www.nature.com/nature/journal/v524/n7564/full/524160a.html. Consultáu'l 12 de febreru de 2017. 
  12. «Mary Katherine Gaillard - UCLA». Consultáu'l 12 de febreru de 2017.
  13. «Book of Members, 1780–2010: Chapter B». American Academy of Arts and Sciences. Consultáu'l 12 de febreru de 2017.
  14. http://www.nasonline.org, National Academy of Sciences -. «Mary Gaillard - National Academy of Sciences». Consultáu'l 12 de febreru de 2017.
  15. «Public Profile: Dr. Mary K. Gaillard». Archiváu dende l'orixinal, el 19 de marzu de 2012. Consultáu'l 12 de febreru de 2017.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]