Mary Helen Wright Greuter

De Wikipedia
Mary Helen Wright Greuter
Vida
Nacimientu 20 d'avientu de 1914[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Washington DC23 d'ochobre de 1997[1] (82 años)
Familia
Padre Frederick Eugene Wright
Estudios
Estudios Madeira School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu astrónomahistoriadora
Cambiar los datos en Wikidata

Mary Helen Wright Greuter (20 d'avientu de 1914 – 23 d'ochobre de 1997Washington DC) foi una astrónoma y historiadora d'Estaos Xuníos,[3] autora y editora de publicaciones sobre la historia y la metodoloxía de les ciencies, incluyida l'antropoloxía, l'arqueoloxía, les matemátiques y la física.

Primeros años[editar | editar la fonte]

Nacida en Washington D. C., Wright foi fía del xeofísicu Frederick Eugene Wright y de Kathleen Ethel Finley. Foi conocida profesionalmente pol so primer apellíu, Wright. Tuvo dos hermanos William F. Wright y Kenneth A. Wright.[4]

Educar na Madeira School,[5] graduar nel Bennett Junior College (1934) y llicencióse pol Vassar College (1937); onde tamién llogró una maestría en astronomía (1939).[4]

Carrera[editar | editar la fonte]

Al traviés del so padre, quien dirixió'l Proyeutu Llunar del Institutu Carnegie nel Observatoriu del Monte Wilson, Wright familiarizar col personal del observatoriu y consiguió un trabayu como asistente en 1937, investigando la historia de les sos telescopios;[6] y esi mesmu añu, trabayó como asistente nel Observatoriu del Vassar College.[5] Tamién trabayó como asistente nel Observatoriu Naval de los Estaos Xuníos en Washington, DC (1942-43); y darréu incorporóse al Observatorio Palombar..[4]

En 1943 convertir n'autora y editora independiente.[7] Les sos obres más conocíes inclúin "Esplorador del universu: una biografía de George Ellery Hale" (1966) y "Barrenderu del cielu": la vida de Maria Mitchell (1949).[4] Wright foi escoyida miembru de l'American Astronomical Society, de la Sociedá d'Historia de la Ciencia y de la Unión Astronómica Internacional.[7]

Vida personal[editar | editar la fonte]

Casóse y depués divorcióse del artista John Franklin Hawkins, y darréu casóse con Rene Greuter en 1967,[7] anque nun tuvo fíos.[8] Pasaba los branos nes islles Thousand,[9] y a lo llargo de la so vida moró n'en Washington, Nueva Jersey y Nantucket. Tamién yera aficionada a la escultura.

Morrió d'un infartu agudu de miocardiu en 1997 en Washington, D.C.[4]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w60c53vz. Apaez como: Mary Helen Wright Greuter. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 6 mayu 2020.
  3. «Mary Helen Wright Greuter (1914-1997)». Institutu Smithsonianu. Consultáu'l 20 de xineru de 2013.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Saxon, Wolfgang (2 de payares de 1997). Helen Wright Greuter, 82, Astronomer and Author. The New York Times. https://www.nytimes.com/1997/11/02/us/helen-wright-greuter-82-astronomer-and-author.html. Consultáu'l 20 de xineru de 2013. 
  5. 5,0 5,1 DeVorkin, David (payares de 1997). «H. A. D. News». The Newsletter of the Historical Astronomy Division of the American Astronomical Society (42):  páxs. 6. https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:BVCCgzJe8XwJ:had.aas.org/hadnews/HADN42.pdf+&hl=en&gl=us&pid=bl&srcid=ADGEESiicSlkJl9S8b82cwNvjAnW3xn3rQLumxHip_DrcJwJvlZ5Lyt6a3RbtuYjRccamXkQE2WtOIJqm8gvIY7HwsSuJ4KQuIrp0-Ws4OsCjv06oP41FowfjIc42psJnm1RDC6EPoye&sig=AHIEtbT-FSsV47Sk6eJN5xpovkFEOOk7yg. 
  6. (1957) Current Biography Yearbook. H. W. Wilson Co., páx. 657. Consultáu'l 20 de xineru de 2013.
  7. 7,0 7,1 7,2 Reginald, R.; Menville, Douglas; Burgess, Mary A. (setiembre de 2010) Science Fiction and Fantasy Literature. Wildside Press LLC, páx. 1134–. ISBN 978-0-941028-77-6. Consultáu'l 20 de xineru de 2013.
  8. United States Naval Observatory (1999). Proceedings, Nautical Almanac Office Sesquicentennial Symposium: U.S. Naval Observatory, March 3-4, 1999. U.S. Naval Observatory, páx. 172. Consultáu'l 20 de xineru de 2013.
  9. Smith, Susan (10 d'agostu de 1993). The first summer people: the Thousand Islands 1650-1910. Stoddart, páx. 11. ISBN 978-1-55046-037-7. Consultáu'l 20 de xineru de 2013.