Marta Rovira

De Wikipedia
Marta Rovira
diputada del Parllamentu de Cataluña

17 xineru 2018 - 22 marzu 2018 - Titón Laïlla (es) Traducir
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017
diputada del Parllamentu de Cataluña

26 ochobre 2015 - 28 ochobre 2017
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones la Parllamentu de Cataluña de 2015
diputada del Parllamentu de Cataluña

17 avientu 2012 - 4 agostu 2015
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012
12. Secretario General de Esquerra Republicana de Catalunya (es) Traducir

17 setiembre 2011 -
Joan Ridao (es) Traducir
secretaria xeneral Alianza Llibre Europea

2008 - 2011
Vida
Nacimientu Vic[1]25 de xineru de 1977[2] (47 años)
Nacionalidá España
Residencia Xinebra
Estudios
Estudios Universidá Pompeu Fabra llicenciatura en Derechu
Universidá Abierta de Cataluña licenciatura en Ciencias Políticas y de la Administración (es) Traducir
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu política, abogadaprofesora de derecho (es) Traducir
Miembru de Q91014464 Traducir[1]
Q91014479 Traducir[1]
Creencies
Partíu políticu Esquerra Republicana de Catalunya (dende 2005)[1]
IMDb nm5374386
Cambiar los datos en Wikidata

Marta Rovira i Vergés (25 de xineru de 1977Vic) ye una abogada y política española, actual secretaria xeneral d'Esquerra Republicana de Catalunya y diputada nel Parllamentu de Cataluña na X, XI y XII llexislatures.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacida'l 25 de xineru de 1977 na ciudá de Vich (provincia de Barcelona), dalgunos de los sos antepasaos participaron en política a nivel llocal mientres la dictadura franquista; el so güelu maternu, Francesc Vergés i Ordeig, foi alcalde de Sant Pere de Torelló ente 1956 y 1965, y unu de los sos bisagüelos per parte de padre, Jaume Rivera i Camps, desempeñó'l cargu d'alcalde de Prats de Lluçanès ente 1939 y 1941.[3][4]

Marta Rovira ye llicenciada en derechu pola Universidá Pompeu Fabra y en Ciencies Polítiques y de l'Alministración Pública pola Universidá Abierta de Cataluña. Máster n'abogacía, impartió clases de derechu alministrativu na Escuela de Policía de Cataluña ente 2003 y 2007, foi direutora del serviciu loxísticu de l'Axencia Catalana de Cooperación y Desenvolvimientu (2007-2011).[5]

Ye militante d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) dende 2005, onde en 2008 foi escoyida secretaria de Política Internacional, Europa y Cooperación y en 2011 secretaria xeneral del partíu encabezáu por Oriol Junqueras. Nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012, foi'l númberu 2 na llista per Barcelona d'ERC siendo escoyida diputada y ocupando ente 2012 y 2015 el cargu de voceru del grupu parllamentariu. En 2015 #presentar de nuevu a les eleiciones na candidatura independentista de Junts pel Sí siendo escoyida diputada y de nuevu, voceru del grupu parllamentariu.

Ente 2008 y 2012 foi la secretaria xeneral de l'Alianza Llibre Europea, ente 2006 y 2007 secretaria de l'Asociación de Mozos Abogaos de Cataluña, organización de la cual fuera presidenta llocal en Vich ente 2004 y 2006.

En payares de 2017, en declaraciones sobre'l referendu del 1-O afirmó: «El Gobiernu (central) contemplaba esi escenariu de violencia cola entrada d'armes en Cataluña, muertos nes cais, sangre, usu de bales y non de pelotes de goma como nel referendu del 1-O». Estes declaraciones fueron calificaes pol Gobiernu central de «burdas mentires».[6]

Dende'l 17 de xineru de 2018 ye diputada nel Parllamentu de Cataluña na XII llexislatura pola coalición eleutoral Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[7]

Causa xudicial[editar | editar la fonte]

El 22 d'avientu de 2017 el Tribunal Supremu d'España #imputar por un presuntu delitu de rebelión pola so participación nel llamáu "comité estratéxicu" independentista. Citada a declarar ante dichu tribunal pola so #rellación col procesu independentista, el 19 de febreru de 2018, finalmente foi puesta en llibertá condicional so fianza de 60.000 €.[8] El 23 de febreru de 2018, empecipióse'l plazu de diez díes que'l Tribunal Supremu dio a la secretaria xeneral d'ERC, Marta Rovira, por que depositara la fianza de 60.000 euros que-y impunxo'l xuez Llarena.[9][10]

El 21 de marzu de 2018 el xuez del Tribunal Supremu d'España Pablo Llarena citó'l 23 de marzu de siguiente a los investigaos pola causa pa comunica-yos l'autu de procesamientu, que va afitar que conductes delictives impútense concretamente a cada unu de los implicaos.

El día 22 de marzu de 2018, darréu rematada la votación fallida pa la invistidura de Jordi Turull como presidente de la Xeneralidá de Cataluña, Rovira arrenunció, al pie de Carme Forcadell y Dolors Bassa, a l'acta de diputada del Parllamentu de Cataluña.[11]

El día 23 de marzu, Marta Rovira, por aciu una carta unviada a TV3, comunicó la so decisión de nun allegar a la citación xudicial y de fugase a Suiza.[12] Na carta declaró lo siguiente:[13]

El exilio será un camino duro, pero es la única forma que tengo de recupera mi voz
Marta Rovira (Carta a TV3)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 URL de la referencia: https://www.parlament.cat/document/composicio/244549.pdf. Data de consulta: 18 abril 2020.
  2. URL de la referencia: https://twitter.com/Esquerra_ERC/status/1750470592136958137.
  3. «El abuelo futbolista y también alcalde franquista 'sin ideología' de Marta 'la elegida'». El Mundo (19 de payares de 2017).
  4. «Marta Rovira tenia un avi al que es va relacionar amb partits franquistes, a més d'un besavi afí al règim». Catalunya Diari (20 de payares de 2017).
  5. Blocs.esquerra.cat (ed.): «Nota biográfica de Marta Rovira». Consultáu'l 28 d'avientu de 2011.
  6. «Rovira denuncia que el Gobierno hizo llegar a Puigdemont que enviaría el Ejército y “habría muertos en la calle”». La Vanguardia. 18 de payares de 2017. Consultáu'l 18 de payares de 2017. Rovira denuncia que el Gobierno hizo llegar a Puigdemont que enviaría el Ejército y “habría muertos en la calle”. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20171117/432939905022/marta-rovira-gobierno-ejercito-muertos-calle-catalunya.html. Consultáu'l 18 de payares de 2017. 
  7. «Los 135 diputados del Parlament de Catalunya tras el 21-D». La Vanguardia. 22 d'avientu de 2017. https://www.lavanguardia.com/politica/20171222/433822338283/lista-diputados-eleiciones-catalanas-parlament-de-catalunya.html. 
  8. «La fiscalia demana llibertat sota fiança i Vox presó incondicional per a Marta Rovira». Ara.cat. https://www.ara.cat/politica/Marta-Rovira-Pascal-Tribunal-Suprem_0_1963603837.html. Consultáu'l 19 de febreru de 2018. 
  9. El juez imputa a Marta Rovira, Artur Mas y Anna Gabriel en la causa por rebelión. La investigación incluiría también como investigadas Marta Pascal, Mireia Boya y Neus Lloveras. ABC España, 22/12/2017. Consultáu'l 26 de febreru de 2018.
  10. El Tribunal Supremo ordena detener a Anna Gabriel solo en territorio español. elEconomista.es-Jueves, 22 de febreru de 2018. Consultáu'l 24 de febreru de 2018.
  11. 20 Minutos (ed.). «Las diputadas de ERC Marta Rovira, Carme Forcadell y Dolors Bassa renuncian a sus escaños». Consultáu'l 22 marzu 2018. (en castellanu) Las diputadas de ERC Marta Rovira, Carme Forcadell y Dolors Bassa renuncian a sus escaños. https://www.20minutos.es/noticia/3296080/0/diputadas-erc-marta-rovira-carme-forcadell-dolors-bassa-renuncian-escanos-parlament-cataluna/#xtor=AD-15&xts=467263. Consultáu'l 22 marzu 2018. 
  12. «Marta Rovira se fuga a Suiza antes de acudir al Supremo». ELMUNDO. Consultáu'l 2018-03-23. (en castellanu) Marta Rovira se fuga a Suiza antes de acudir al Supremo. https://www.elmundo.es/cataluna/2018/03/23/5ab4c83f22601d711f8b461b.html. Consultáu'l 2018-03-23. 
  13. «Marta Rovira ya está en Suiza tras plantar al Supremo y la Fiscalía pide su detención». La Vanguardia. Consultáu'l 2018-03-23. Marta Rovira ya está en Suiza tras plantar al Supremo y la Fiscalía pide su detención. https://www.lavanguardia.com/politica/20180323/441868139224/marta-rovira-suiza-tribunal-supremo.html. Consultáu'l 2018-03-23. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]