Marina Subirats

De Wikipedia
Marina Subirats
quinto teniente de alcalde (es) Traducir Barcelona, España

2003 - 2006
Conceyal del Ayuntamientu de Barcelona

1999 - 2006
Vida
Nacimientu Barcelona13 de marzu de 1943[1] (81 años)
Nacionalidá España
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu sociólogapolítica
Premios
Creencies
Partíu políticu Partíu Socialista Unificáu de Cataluña
Organización Comunista d'España
IMDb nm3223810
Cambiar los datos en Wikidata

Marina Subirats Martori (13 de marzu de 1943Barcelona) ye una socióloga, xestora pública, política y filósofa española. Foi Direutora del Institutu de la Muyer (Ministeriu d'Asuntos Sociales), 1993 a 1996 y ocupó distintos cargos nel conceyu de Barcelona: conceyal d'Educación (1999 - 2006), Presidenta del Conceyu de Sants Montjuïc (1999-2003), Presidenta del Conceyu de Nou Barris (2003-2006) y quinta Teniente d'alcalde y conceyal d'educación (2003-2006).[3] Como socióloga ta especializada nos campos de socioloxía de la educación y socioloxía de la muyer.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacida en Barcelona en 1943. Fai los estudios primarios na Escuela del Mar y los secundarios nel Institutu Joan Maragall del distritu del Enanche de Barcelona. Entra na Universidá de Barcelona, na facultá de Filosofía y Lletres onde va cursar estudios y va llicenciase en Filosofía en 1965. Va Ampliar estudios na "École Pratique des Hautes Études" de París, Francia, onde llogra'l Diplôme d'Études Approfondies en Socioloxía en 1967. De 1967 a 1970 va trabayar d'investigadora nel Laboratoire de Sociologie Industrielle de París, so la direición del profesor Alain Touraine.

De vuelta a Cataluña va ser profesora de Socioloxía na Universidá de Barcelona (1970-1973) y na Universidá Autónoma de Barcelona UAB (dende 1973). Paralelamente va trabayar d'investigadora na Fundación Jaume Bofill (1970-71), y l'Institutu de Ciencies de la Educación de la UAB en diverses dómines.

Doctorar en Filosofía na Universidá de Barcelona en 1974. En 1977 va realizar estancies d'investigación na Universidá de Wisconsin (Madison, Estaos Xuníos), en 1978 na Universidá de California (Berkeley, Estaos Xuníos), y en 1987 nel Institute of Education de Londres.

En 1992 gana la Cátedra de Socioloxía de UAB, especializar nos campos de socioloxía de la educación y socioloxía de la muyer. Dende 2006 ye caderalga emérita.

Trayeutoria política[editar | editar la fonte]

Marina Subirats con Amparo Tomé y Montserrat Moreno nes Xornaes d'Igualdá UXT Cataluña Barcelona 2012

Mientres el franquismu y los primeros años de la democracia militó nos partíos Bandera Colorada, PSUC y Iniciativa per Cataluña Verdes. Foi direutora del Institutu de la Muyer del Ministeriu d'Asuntos Sociales (1993-1996). Miembru de la Comisión d'Igualdá d'Oportunidaes de la Xunión Europea ente 1993 y 1996, y presidenta de la mesma en 1995. De 1999 a 2007 foi conceyal del Conceyu de Barcelona como independiente na llista del Partíu de los Socialistes de Cataluña responsable d'Educación de 1999 a 2006. Foi Presidenta del Consell de Sants-Montjuïc de 1999 a 2003, y del Consell de Distritu de Nou Barris de 2003 a 2006. De 2003 a 2006 foi tamién quinta teniente d'alcalde. Ye miembru del Conseyu Escolar del Estáu dende 2004.

Nes eleiciones xenerales a Cortes españoles de 2011 sofitó con otros ex-cargos socialistes al candidatu Joan Coscubiela d'Iniciativa per Catalunya. Tamién nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña del 25 de payares de 2012 robló'l manifiestu de 150 ex-conseyeros, ex-conceyales y ex -senadores de sofitu a Joan Herrera, candidatu d'Iniciativa per Catalunya-ICV.

En 2015 robló un manifiestu en sofitu a Barcelona de mancomún.[4] Nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña de setiembre de 2015 anuncióse que Marina Subirats xunto a Vicenç Navarro cerraríen la llista de Catalunya Sí que es Pot pola circunscripción de Barcelona.[5]

Premios[editar | editar la fonte]

En 2006 recibe la Premiu Cruz de San Jorge.[6] En 2011 l'Asociación Catalana de Socioloxía reconoz a Marina Subirats col Premiu Cataluña de Socioloxía.[7]

Obres[editar | editar la fonte]

  • L'empléu de los llicenciaos (1981). Barcelona: Editorial Fontanella, 1981.
  • L’escola rural a Catalunya (1983). Barcelona: Edicions 62, 1983.
  • Rosa y Azul. La tresmisión de los xéneros na escuela mista (1988). Madrid : Institutu de la Muyer (1988)
  • Coautora de: L’Enquesta Metropolitana de Barcelona, 1985-86, 1990, 1995, 2000.
  • Con diferencia. Les muyeres frente al retu de l'autonomía (1998). Barcelona: Editorial Icaria, 1998.
  • -yos desigualtats socials a la Catalunya actual (1999) en: Rev. Cat. de Sociologia, nᵘ 9, páxs. 27-30.
  • El lideratge educatiu dels municipis (2002) en: Perspeutiva Escolar, nᵘ 263, páxs. 10-13.
  • Una democracia imperfecta (2003) en: Cuadiernos de Pedagoxía nᵘ 326, páxs. 52-55.
  • Artículu: Ser muyer. (2007) en: Muyeres y Homes. ¿Un amor imposible?. Madrid: Alianza Editorial, 2007 ; escribió'l llibru xunto a Manuel Castells.
  • Barcelona: de la necessitat a la llibertat. les classes socials al tombant del segle XXI (2012). Barcelona: L´Avenç, 2012.
  • Forxar un home, moldiar una muyer (2013). Bellcaire d'Empordà, Girona : Aresta, 2013

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]