Marina Semiónova

De Wikipedia
Marina Semiónova
Vida
Nacimientu San Petersburgu[1]30 de mayu de 1908 (xul.)[2]
Nacionalidá Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética
Bandera de Rusia Imperiu Rusu  14 setiembre 1917)
Bandera de Rusia Rusia
Muerte Moscú[3]9 de xunu de 2010[4] (102 años)
Sepultura Cementeriu Novodévichi
Familia
Casada con Vsevolod Aksyonov (es) Traducir
Lev Karajan (es) Traducir
Estudios
Estudios Academia Vaganova de Ballet (es) Traducir 1925)
Llingües falaes rusu
Alumna de Agrippina Vagánova (es) Traducir
Profesora de Nina Timofeeva (es) Traducir
Barysheva Natalia Zdyslavivna (en) Traducir
Oficiu coreógrafa, baillarina de balé, baillarinaballet teacher (en) Traducir
Emplegadores Teatro Mariinski (es) Traducir  (1925 –  1929)
Teatro Bolshói (es) Traducir  (1930 –  1952)
Academia estatal de coreografía de Moscú (es) Traducir  (1954 –  1960)
Institutu Rusu de les Artes Teatrales  (1960 –
Premios
IMDb nm0783882
Cambiar los datos en Wikidata

Marina Timoféievna Semiónova (30 de mayu de 1908 (xul.)San Petersburgu – 9 de xunu de 2010Moscú) foi una célebre baillarina clásica rusa.

Considerar la primera gran baillarina remanecida de la era soviético y responsable d'haber "salváu" la tradición clásica cuando en 1918 la Revolución Rusa tuvo a puntu de prohibir l'arte del ballet, por consideralo «burgués». Entós, el ministru d'Educación Anatoli Lunacharski y la so comitiva quedaron tan impresionaos con una actuación de Semiónova que decidieron sofitar esa disciplina artística.[7]

Semiónova estudiara cola llexendaria Agrippina Vagánova en Petrográu, graduándose en 1925 y convirtiéndose n'estrella del Ballet Kírov de San Petersburgu. Nel so momentu considerar la socesora de baillarines imperiales como Anna Pávlova, Olga Preobrazhénskaya y Tamara Karsávina.

Formó parte del cuerpu de baille del Teatru Bolshói a partir de 1930, onde debutó con La Bayadera. En 1935, en París, foi una aclamada Giselle con Serge Lifar, impresionando vivamente al novelista Stefan Zweig[8]

Famosa como Odette-Odile en El llagu de los cisnes,[9] Raymonda, Aurora en La bella durmiente del monte, Kitri en Don Quixote, Nikiya en La bayadera, Esmeralda, Cenicienta y otres, tamién actuó en delles películes.[10]

Retirar en 1952 pa dedicase a la enseñanza; ente les sos neñines direutes figuren Maya Plisétskaya, Marina Kondrátieva (la so socesora direuta nel Bolshói), Nina Timoféyeva, Natalia Bessmértnova,[11] Nadezhda Pávlova, Nina Sorókina, Ludmila Semenyaka y Nina Ananiashvili.

Foi artista del pueblu de la URSS y recibió el Prix Benois de la Danse.

En 1941 recibió'l Premiu Stalin. Retirar de la docencia a los 96 años.

El Bolshói celebró'l so centenariu[12] con una gala y un documental,[13][14][15] morrió tres díes antes de cumplir 102 años.

El so primer home foi Víctor Semiónov —partenaire d'Olga Spesívtseva— y el so segundu, el diplomáticu Lev Karaján, víctima de les purgues estalinistes, condergáu y fusiláu en 1937. Col so tercer home, l'actor Vsévolod Axiónov, tuvo una fía, Yekaterina Axiónova, que foi baillarina del Bolshói.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 12 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. URL de la referencia: http://www.nytimes.com/2010/06/10/arts/dance/10semyonova.html.
  5. ««Золотая маска» наградила Марину Семенову». Consultáu'l 29 xineru 2024.
  6. 6,0 6,1 «Homeland heroes» (rusu). Consultáu'l 29 xineru 2024.
  7. [1]
  8. [2]
  9. [3]
  10. [4]
  11. [5]
  12. [6]
  13. [7]
  14. [8]
  15. [9]
  • M.T. Semiónova. Moscú, 1953
  • S. Ivanova. Marina Semiónova. Moscú, 1965

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]