Maria Anália Duarte de Souza

De Wikipedia
Maria Anália Duarte de Souza
Vida
Nacimientu 1970 (53/54 años)
Nacionalidá Bandera de Brasil Brasil
Llingua materna portugués
Estudios
Llingües falaes portugués
Oficiu botánica
Abreviatura en botánica M.A.D.Souza (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Maria Anália Duarte de Souza[nota 1](1970) ye una botánica, taxónoma,[1][2] curadora, xeobotánica, y profesora[3] brasilana.[4]

Biografía[editar | editar la fonte]

En 1992, llogró'l diploma de ciencies biolóxiques pola Universidade Federal do Amazones. En 1996, empuesta pol Dr. Michael John Gilbert Hopkins completó la so maestría en botánica, pol Institutu Nacional de Pesquises da Amazônia, defendiendo la tesis Aspeutos da Biologia reprodutiva de 11 espécies de Myrtaceae na Amazônia Central. Darréu, y dende 2011, sigue'l doctorando en ciencies naturales (énfasis en botánica) pola mesma casa d'estudios.[5]

Ye autora na identificación y nomamientu de nueves especies pa la ciencia, a abril de 2015, d'un nuevu rexistru d'especies, especialmente de la familia Passifloraceae, y n'especial del xéneru Passiflora (vease más embaxo'l venceyu a IPNI).

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

  • SOUZA, M. A. D. de; HOPKINS, MICHAEL J.G. 2011. Passiflora fissurosa, uma nova espécie de Passifloraceae para o Amazones, Brasil. Revista Brasileira de Sementes (impresu) 41: 449-452
  • SOUZA, M. A. D. de 2010. Influência de cupinzeiros terrícoles na densidade de raízes absorventes em floresta y capoeira da Amazônia Central, Brasil. Revista Brasileira de Sementes (impresu) 4: 60-66

Llibros[editar | editar la fonte]

SOUZA, M. A. D. de et al (orgs.) 2004. Espécies Arbóreas da Amazônia. Belém
Embrapa Amazônia Oriental, 6 pp.
  • 10. Visgueiro, Parkia pendula
  • 9. Timborana, Pseudopiptadenia psilostachya.
  • 8. Jatobá, Hymenaea courbaril
  • 7. Cumaru, Dipteryx odorata
  • 6. Angelim vermelho, Dinizia escelsa
  • 5. Tatajuba, Bagassa guianensis
  • 4. Maçaranduba, Manilkara huberi
  • 3. Cajuaçu, Anacardium giganteum
  • 2. Andiroba, Carapa guianensis
  • 1. Parapará, Jacaranda copaia
  • RIBEIRO, JOSÉ Y.L. da S.; HOPKINS, MICHAEL J.G.; ALBERTO, V.; SOTHERS, C. A.; MARIÑA, M. A. da; BRITO, J.M. de; SOUZA, M. A. D. de; MARTINS, L.H.P.; LOHMANN, L.G.; ASSUNÇÃO, P.A.C.L. 1999. Flora da Reserva Ducke: Guia de identificação das plantas vasculares de uma floresta de terra firme na Amazônia Central. 1ª ed. China: Midas Printing Ltda. v. 1. 816 pp.

Capítulos de llibros publicaos[editar | editar la fonte]

En RIBEIRO, J.Y.L. da S.; HOPKINS, M.J.G.; VINCENTINI, A.; SOTHERS, C.A.; MARIÑA, M.A. da; BRITO, J.M. de; SOUZA, M.A.D. de; MARTINS, L.H.P.; LOHMANN, L.G.; ASSUNÇÃO, P.A.C.L.; PEREIRA, Y. da C.; SILVA, C.F. (orgs.) Flora da Reserva Ducke: Guia de identificação das plantas vasculares de uma floresta de terra firme na Amazônia Central. 1ª ed. China
Midas Printing Ltda. 1999
  • SOUZA, M. A. D. de. Marantaceae, p. 714-721.
  • SOUZA, M. A. D. de. Meliaceae, p. 550-556.
  • SOUZA, M. A. D. de. Myrtaceae, p. 417-436.
  • SOUZA, M. A. D. de. Vitaceae, p. 499-499.
En RIBEIRO, J.Y.L. da S.; HOPKINS, M.J.G.; VINCENTINI, A.; SOTHERS, C.A.; MARIÑA, M.A. da; BRITO, J.M. de; SOUZA, M.A.D. de; MARTINS, L.H.P.; LOHMANN, L.G.; ASSUNÇÃO, P.A.C.L.; PEREIRA, Y. da C.; SILVA, C.F. (orgs.) Flora da Reserva Ducke: Guia de identificação das plantas vasculares de uma floresta de terra firme na Amazônia Central. 1ª ed. China
Midas Printing Ltda. 1999, :*

SOUZA, M. A. D. de ; BRITO, J.M. de. Polygonaceae, p. 225-227.

  • MARIÑA, M. A. da ; SOUZA, M. A. D. de. Acanthaceae, p. 606-607.
  • HOPKINS, MICHAEL J.G., ; SOUZA, M. A. D. de. Passifloraceae, p. 299-306.
  • HOPKINS, MICHAEL J.G., ; SOUZA, M. A. D. de. Theophrastaceae, p. 336-336.
  • SOTHERS, C. A., ; SOUZA, M. A. D. de. Dilleniaceae, p. 228-232.
  • SOTHERS, C. A., ; SOUZA, M. A. D. de. Memecilaceae, p. 453-458.
  • SOTHERS, C. A., ; SOUZA, M. A. D. de. Monimiaceae & Siparunaceae

Honores[editar | editar la fonte]

Membresías[editar | editar la fonte]

  • Sociedá Botánica de Brasil[6]


Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Esti apellíu usa la costume portuguesa del nome. El primeru o maternu ye Duarte y el segundu o paternu ye de Souza.

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura M.A.D.Souza emplégase pa indicar a Maria Anália Duarte de Souza como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esta autora nel IPNI).

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]