Margot Duhalde

De Wikipedia
Margot Duhalde
Vida
Nacimientu Río Bueno (es) Traducir[1]12 d'avientu de 1920[1]
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Llingua materna castellanu
Muerte Santiagu[1]5 de febreru de 2018[1] (97 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu aviadoramilitar
Premios
Serviciu militar
Cuerpu militar Fuerzas Francesas Libres (es) Traducir
Royal Air Force
Graduación coronel de aviación (es) Traducir
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
IMDb nm4115273
Cambiar los datos en Wikidata

Margot Duhalde Sotomayor (12 d'avientu de 1920Río Bueno (es) Traducir – 5 de febreru de 2018Santiagu) foi una aviadora chilena, la primer muyer pilotu de guerra nel so país y una de les pioneres de l'aviación llatinoamericana.[2]

Biografía[editar | editar la fonte]

Primeros años[editar | editar la fonte]

Nació en Ríu Bonu, na zona sur de Chile, descendiente d'inmigrantes creció nel senu d'una familia vascu-francesa. Tuvo once hermanos.[3]

A los dieciséis años, quixo ser aviadora y mintió sobre la so edá pa poder faer el cursu de pilotu d'aviación ya ingresar al Club Aereu de Chile como socia.[4] Pa poder camudase a Europa y combatir na Segunda Guerra Mundial, díxo-yos a los sos padres que se diría a Canadá a trabayar como instructora de vuelu.[5]

Carrera como pilotu[editar | editar la fonte]

Graduóse como piloto civil antes de cumplir dieciocho años d'edá, en 1938.[6] Cuando españó la Segunda Guerra Mundial, viaxó a Europa y trabayó como pilotu pa les fuercies franceses llibres de Charles de Gaulle, onde foi destinada a Londres ya ingresó na Royal Air Force, na división Air Transport Auxiliary.[2] La so misión consistía en treslladar dende les maestranzas y fabriques aviones de too tipu escontra les bases aérees. Voló más de cien tipo d'aviones, ente los que s'inclúin caces como'l Spitfire y bombarderos llixeros.

Cuando la guerra terminó, siguió trabayando pa la Fuercia Aérea francesa, viviendo n'Inglaterra y más tarde en Mequinez, Marruecos.[5]

Ente 1945 y 1946 realizó una xira por América Llatina, coles mires de realizar demostraciones d'aviones franceses. Mientres la xira visitó Arxentina, Brasil, Uruguái y Chile.[2] A principios de 1947 tornó a Chile, onde trabayó de pilotu particular y depués de pilotu comercial pa l'aereollinia Lipa-Sur.[7] Darréu trabayó como xefe de torre de control na Fuercia Aérea chilena, emplegu que caltuvo mientres más de cuarenta años.[4]

A lo llargo de la so carrera, desempeñóse como instructora de vuelu, y fundó una escuela de vuelu que lleva'l so nome.[2]

Tres el retiru y últimos años[editar | editar la fonte]

Escribió un llibru autobiográficu, tituláu Margot Duhalde. Muyer alada, publicáu pola Fundación Arturo Merino Benítez.[8] Coles mesmes, la escritora Madalena Silva Valdés publicó en 1991 un llibru sobre la vida de Margot, tituláu Margot Duhalde: aviadora.[9] En 2010 participó nel documental británicu Spitfire Women,[10] onde se narra la hestoria de les muyeres piloto de la división Air Transport Auxiliary, y en 2011 en Air Transport Auxiliary, un documental sobre la organización y los sos integrantes.[11]

El so fallecimientu producir nun hospital de Santiago de Chile, el 5 de febreru de 2018, a la edá de 97 años.[12]

Vida personal[editar | editar la fonte]

Margot Duhalde tuvo casada en trés causes. Col so segundu maríu tuvo al so únicu fíu, y más tarde a dos nietos.[3]

Distintivos[editar | editar la fonte]

Foi condecorada por organismos oficiales de dellos países. Ente los honores recibíos destáquense:

Órdenes[editar | editar la fonte]

Militar[editar | editar la fonte]

  • Insinia de Veteranos dada pol gobiernu británicu polos sos servicios como Auxiliar de Tresporte Aereu Británicu mientres la Segunda Guerra Mundial (2009).[14]

Grau militar[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 URL de la referencia: http://www.t13.cl/noticia/nacional/muere-margot-duhalde-pionera-aviacion-femenina-chilena.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Discursu de la Embaxadora (Condecoración de Margot Duhalde)». Embaxada de Francia en Chile. Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  3. 3,0 3,1 Oyanguren M., Palmira. «Margot Duhalde: Confesiones d'una aviadora» (castellanu). Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  4. 4,0 4,1 «Margot Duhalde y Max Astorga, dos pilotos d'epopeya editorial=Golden Seniors». Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  5. 5,0 5,1 Ramos, Jessica (29 de payares de 2008). «Piloto chilena mientres la Segunda Guerra Mundial». War 2 Hobby. Archiváu dende l'orixinal, el 9 de mayu de 2010. Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  6. «Grandes Personaxes: Margot Duhalde Sotomayor». BiblioRedes. Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  7. «Aviones na barra del ríu Bonu». L'Austral (24 d'ochobre de 2010). Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  8. 8,0 8,1 Dania Tafalla. «Margot Duhalde, muyeres que camudaron la hestoria editorial=Dragón Cultural». Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  9. «Margot Duhalde: aviadora». Catálogu Electrónicu SiBUACh. Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  10. BBC Four - Spitfire Women. Consultáu'l 12 de mayu de 2015.
  11. «Margot Duhalde». Internet Movie Database. Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  12. «Muerre Margot Duhalde, pionera de l'aviación femenina chilena» (5 de febreru de 2018). Consultáu'l 5 de febreru de 2018.
  13. «Margot Duhalde, Comendador de la Orde Nacional de la Lexón d'Honor editorial=Embaxada de Francia en Santiago de Chile». Consultáu'l 19 de xunu de 2011.
  14. «Gobierno británicu condecora a muyer pionera de l'aviación chilena». Emol (25 de febreru de 2009). Consultáu'l 19 de xunu de 2011.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]