Mar entrerriense

De Wikipedia
Mar entrerriense
Situación
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

El Mar entrerriense ye un cuerpu marín desapaecíu que se formó na metá norte del Conu Sur d'América del Sur mientres una transgresión marina del Miocenu.

Xeneralidaes[editar | editar la fonte]

Mientres el Miocenu, sumáu a fases tectóniques andines, asocedió una elevación del nivel marín lo qu'anició que, avanzando dende'l sureste (Ríu de la Plata), la llinia costera del océanu Atlánticu sudoccidental efectuara una fana fonda escontra l'oeste y norte, internándose nes árees continentales per mediu d'un mar someru con influencia deltaica a submareal, representada esta postrera por barreres arrecifales carbonáticas.[1]

Como'l rexistru fósilífero típicamente marín (moluscos de mar, tiburones, ballenes, etc) paez nun superar el ríu Guayquiraró (actual llende ente les provincies d'Entre Ríos y Corrientes) créese que dende ellí escontra llatitúes menores chaqueñas les agües abiertes menguaríen el so tenor halino, y nes mariñes asocederíen llagunes mariniegos con salín mesma del mar con depósitos de yelsu, xunto con marismas estuariales y güelgues dulciacuícolas, en razón del apurra de los abondosos calces fluviales que drenaban les fasteres andines, la plataforma brasilana o l'interior del subcontinente.[2]

Esti mar presentaba agües subtropicales, similares a les que s'atopen anguaño nel Atlánticu a igual llatitú.[3][4]

Esti cuerpu marín presentó 4 fluctuaciones, caúna d'elles foi progresivamente menguando la so estensión areal, siendo la más amplia de toes la primera ingresión (llamada Paranense inferior).[5]

Teniendo como patrón los territorios de los actuales países, esti mar cubrió gran parte de l'actual llanura chacopampeana, tol centru, norte y este de l'Arxentina, el sur del Uruguái, sectores del sur del Brasil, l'oeste del Paraguái y l'este de Bolivia. Escontra'l norte esti mar presentaba un sacu (no que güei ye Bolivia), por dichu sector tendría dellos periodos de conexones bioxeográfiques efímeres con árees acuátiques (alderícase si yeren marines, estuariales o dulceacuícolas) asitiaes no que güei ye la cuenca amazónica.[6]

Escontra'l sur, esti mar algamó a anubrir el nordeste de la Patagonia arxentina, correspondiendo a él los depósitos de sedimentitas de la formación Puertu Madryn (este de Río Negro y nordeste de Chubut) llegando a llatitúes australes del área de Puertu Madryn y península Valdés.

Nel Uruguái manifestar por aciu la formación Camacho,[7] ente que nel este de l'Arxentina, na provincia d'Entre Ríos ta representáu pola formación Paraná y, suprayacente, la formación Ituzaingó (“Conglomeráu osífero del mesopotámicu”) mayormente continental.[8]

Los sedimentos aflorantes de la formación Paraná na provincia d'Entre Ríos presentar dende les proximidaes de la desaguada del regueru Feliciano hasta la marxe derecha del regueru Nogoyá.[9][10] La Formación Paraná apruz nes fuécares paranaenses d'Entre Ríos nuna angosta rula paralela al ríu Paraná y empobinada de norte a sur.

Litológicamente estos sedimentos tienen un color gris verdosu-oliva y compónense de magres, magres-limosas y llimos arenosos; intercaladamente preséntense delgaos perfiles de fines arenes de color ablancazáu-amarellentáu. Son comunes los bancos Óxidu de calciu caliares organógenos.[11]

Unu de les traces distintives d'eses unidaes formacionales ye'l so abondosu y diversa malacofauna; el so estudiu dexó conocer la evolución paleobioxeográfica qu'asocedió, y la so rellación cola qu'anguaño habita na mariña atlántica próximu. Estes comunidaes representaron les últimes representaciones de faunes tropicales n'altes llatitúes suramericanes.[12][13][14][15]

Darréu'l descensu de les agües y el llevantamientu rexonal somerizó l'ambiente marino produciendo estenses árees palustres con depósitos de gredes yesíferas.[16] Como resultancia del lentu retiru del mar los abanicos fluviales fuéronse espandiendo sobre l'antiguu llechu marín. Esti retrocesu asitió facies pliocenes a cuaternaries, dominantemente arenoses y d'orixe fluvial, les qu'amodo rellenaron la cuenca,[17] pertenecientes a les formaciones Ituzaingó y Puelches. Esta regresión marina foi tan marcada que provocó la continentalización del actual Ríu de la Plata y lo que güei ye la plataforma continental onde s'asitia'l sector norte del mar Arxentín.[18]

Datación[editar | editar la fonte]

La edá en que se desenvolvió'l mar entrerriense ye motivu de discutiniu. Asignar al Miocenu mediu tardíu, rellacionándola con picos d'ascensu térmicu mundial, asocedíos ente 14 y 13,6 Ma y ente los 12,5 y 12,25 Ma.[19] Posteriores estudios específicos sobre lo acaecío nel hemisferiu Sur señalaron edaes concordantes con tres pulsos d'ascensos térmicos: ente los 9,7 y 8,8 Ma, ente los 7,8 y 7,2 Ma y ente los 6,5 y 6,1 Ma.[20] Nueves evidencies de datación por aciu cálculos d'edaes radiométricas suxurieron la so asignación al Miocenu tardíu tempranu,[21] fai 10 Ma,[22] acompañando al primer pulsu templao del Tortoniano.[23]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bravard, A. (1858). Monografía de los terrenes marinos terciarios de les cercaníes del Paraná. Imprenta del Rexistru Oficial, Paraná. 107pp. (Reimpresión Imprenta del Congresu de la Nación, 1995).
  2. Sprechmann, P; Aceñolaza, F.; Gaucher, C.; Nogueira, A. C. & Pérez, M. I. (1999). Transgresión paranense: Paleoestuario o Brazu del Tethys, del Miocenu mediu y/o superior en Suramérica. Actes del 9° Congresu Llatinoamericanu de Xeoloxía.
  3. Alberto L. Cione, Daniel A. Cabrera, María de les Mercedes Azpelicueta, Jorge R. Casciotta y María Julia Barla (2013). Peces del Miocenu marino y continental n'Entre Ríos, Oriente central d'Arxentina. En: El Neógeno de la Mesopotamia arxentina. D. Brandoni y J. I. Noriega, Editor Asociación Paleontolóxica Arxentina, Publicación Especial 14: 71–83.
  4. María Jimena Franco & Mariana Brea (2008). Maderes de la Formación Paraná (Miocenu Mediu), Toma Vieya, Paraná, Entre Ríos, Arxentina: rexistru de montes estacionales mistos. Ameghiniana (Revista de l'Asociación Paleontolóxica Arxentina) - 45 (4): 699-717. Buenos Aires ISSN 0002-7014.
  5. Popolizio, Eliseo (1996). Les unidaes xeomorfolóxiques del NEA. Actes del Congresu Nacional de Xeografía. Sociedá Arxentina d'Estudios Xeográficos. pp 1-15.
  6. Hoorn, C. (2006). La nacencia del Amazones. Investigación y Ciencia: 22-29.
  7. Martínez, S., & Perea, D. (2008). Los testigos del mar entrerriense”. Fósiles d'Uruguái. DIRAC, Montevideo, 265-275.
  8. Rossi de García, Y. (1969). Dellos ostrácodos del Entrerriense de Paraná, Provincia d'Entre Ríos, República Arxentina. Asociación Xeolóxica Arxentina, 276-280.
  9. Aceñolaza, F. G. (2000). La Formación Paraná (Miocenu Mediu): Estratigrafía, distribución rexonal y unidaes equivalentes. En: F. G., Aceñolaza y R., Herbst (eds.), El Neógeno na Arxentina.Serie de Correlación Xeolóxica, Tucumán 14: 9-27.
  10. Aceñolaza, F. G. (2007). Xeoloxía y Recursos Xeolóxicos de la Mesopotamia Arxentina. Serie de Correlación Xeolóxica,Tucumán 22: 1-149.
  11. Scartascini, G. (1959). El bancu caliar organógeno de Paraná. Institutu Nacional d'Investigaciones, Muséu Arxentín de Ciencies Naturales (Ciencies Xeolóxiques) 1, 16: 3-12.
  12. Martínez, S., & del Rio, C. (2002). Les provincies malacológicas miocenes y recién del Atlánticu sudoccidental. In Añales de Bioloxía (Vol. 24, pp. 121-130).
  13. Del Ríu, Claudia Julia (2004). Rellaciones Bioxeográfiques ente los Moluscos del Miocenu Tardío y Recién del Atlánticu Sudoccidental. Temes de la Biodiversidá de la Mariña fluvial arxentín INSUGEO, Miscelánea, 12: 39 – 44 F. G. Aceñolaza (Coordinador) Tucumán, - ISSN 1514-4836 - Online ISSN 1668-3242.
  14. Del Ríu, C. J. (1991). Revisión sistemática de los bivalvos de la Formación Paraná (Miocenu Mediu), provincia d'Entre Ríos, Arxentina. Monografíes de l'Academia Nacional de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales 7: 93 pp.
  15. Del Ríu, C. J. (2000). Malacofauna de les Formaciones Paraná y Puertu Madryn (Miocenu marín, Arxentina): el so orixe, composición y significáu bioestratigráfico. En: F. G. Aceñolaza y R. Herbst (eds.), El Neógeno na Arxentina. Serie de Correlación Xeolóxica 14: 9-27.
  16. Teruggi, M.Y., 1970. Esquisa xeolóxica del Paraguay y la Provincia de Corrientes. Boletín de la Sociedá Arxentina de Botánica, 11: 1-16.
  17. Orfeo, Oscar Historia xeolóxica del Iberá, provincia de Corrientes, como escenariu de biodiversidá.
  18. Violante, R. & Parker, G. (1999) Historia evolutiva del Ríu de la Plata mientres el Cenozoicu cimeru. Actes 15° Congresu Xeolóxicu Arxentín. 1: 504-507.
  19. Ríu, C. J. del (1988). «Bioestratigrafía y cronoestratigrafía de la Formación Puertu Madryn (Miocenu Mediu), provincia del Chubut, Arxentina». Añales de l'Academia Nacional de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales de Buenos Aires, 40: 231-254.
  20. Martínez, S. (1994). Bioestratigrafía (Invertebraos) de la Formación Camacho (Miocenu, Uruguái). Tesis doctoral N° 2722. Universidá de Buenos Aires, Arxentina. 346 pp.
  21. Scasso, R., del Ríu, C. J., MacArthur, J. M. & Martínez, S. (1999). «Edaes 87Sr/86Sr pal “Entrerriense” (Miocenu) de Península Valdés, provincia del Chubut, Arxentina». 14 ° Congresu Xeolóxicu Arxentín, Resumes, 73.
  22. Scasso R. A., McArthur J. M., del Ríu C. J., Martínez S. y Thirlwall M. F. (2001). «87Sr/86Sr Late Miocene age of fossil molluscs in the »Entrerriense» of the Valdés Península (Chubut, Arxentina)». Journal of South American Earth Sciences, 14: 319-327.
  23. Ríu, C. J. del (2000). Malacofauna de les Formaciones Paraná y Puertu Madryn (Miocenu marín, Arxentina): el so orixe, composición y significáu bioestratigráfico. In: El Neógeno d'Arxentina. (Eds. F. G. Aceñolaza y R. Herbst). INSUGEO, Serie Correlación Xeolóxica, 14, 77-101.